Parlem amb Ferran Vila, ex-estudiant de Periodisme de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. Ha rebut Premi Extraordinari Final de Carrera de la UVic-UCC. Amant de la seva terra, Prats i del Lluçanès. Actualment, tres mesos després d’acabar la carrera està treballant a TV3.

Per què vas escollir periodisme?
És la carrera que sempre havia volgut fer. Els mitjans de comunicació, i especialment la televisió, sempre m’han interessat, i per tant volia formar-me per poder-m’hi dedicar professionalment. Des de petit he tingut clar que m’agrada el periodisme. Més tard, amb les primeres pràctiques que vaig fer a Batxillerat, vaig saber que volia seguir aquest camí.

Quins referents tenies quan erets petit?
Un referent claríssim és tv3, en conjunt. És una manera de fer televisió que valoro molt des que era petit. I no només parlo dels informatius, sinó del conjunt de la programació. També mitjans com el diari Ara, que va néixer just quan més em començava a interessar per l’actualitat política catalana.

I, evidentment, molts professionals a qui m’agradaria assemblar-me.

D’on surt aquesta afició per la informació?
La informació, el periodisme, la política… han estat sempre molt presents a casa meva. Segurament això m’ha obert la porta a interessar-me per l’actualitat des de petit.

Com recordes la teva estada a la universitat?
La universitat és el primer lloc on he tingut la sensació d’estudiar allò que realment m’interessava, i envoltat d’amics amb els mateixos interessos. Sempre hi ha assignatures i moments que et voldries estalviar, però l’important és que, en conjunt, la universitat m’ha servit per aprendre moltíssimes coses que ara aplico cada dia a la feina.

Estàs satisfet de les eines que la UVic et va proporcionar en el món del periodisme?
Al llarg d’aquests quatre anys he après moltíssims trucs de l’ofici i ara estic descobrint la utilitat d’aplicar-los un cop treballes. A més,  de la UVic me n’he emportat una visió general de la nostra feina. Per molt que m’agradi fer televisió, crec que està molt bé haver pogut aprendre i posar en pràctica coneixements de ràdio, disseny… hem sortit de la universitat havent-ho provat tot i, per tant, amb les idees clares sobre allò al que ens voldríem dedicar a partir d’ara.

Fa pocs dies vas rebre el premi extraordinari final de carrera, què suposa per tu rebre aquest reconeixement?
No deixa de ser una mitjana que depèn de moltíssims factors. Però crec que és la primera vegada que se’m reconeix per les notes que he aconseguit. Per tant, no em queixaré!

Com a estudiant vas poder realitzar les pràctiques a la televisió pública de Catalunya, TV3. Com va ser l’experiència?
Més d’una persona m’havia comentat que TV3 era una empresa massa gran per fer pràctiques, que no ho aprofitaria i que l’estiu seria molt avorrit. Però per sort es van equivocar: vaig començar en plena campanya electoral, i vaig acabar amb la diada de Catalunya. Entremig vaig aprendre moltíssim i de molts bons professionals. Per fi vaig entendre com es feia la televisió que a mi m’agradava, i ho vaig poder començar a posar en pràctica.

De fet, ara hi estàs treballant… Van comptar amb tu un cop acabada la carrera?
Feia anys que TV3 no contractava ningú, i just ara han començat. Que hagin pensat en mi, que tot just començo i que encara tinc moltíssim per aprendre, demostra que els joves no només hi som per fer pràctiques. També hem de tenir oportunitats laborals, i jo estic aprofitant aquesta tant com puc.

Actualment, Sóc redactor de la secció de política dels informatius. Per tant, treballo pels telenotícies i pel canal 3/24.

El teu objectiu era una televisió?
És el mitjà que més m’agrada, sí, encara que durant la carrera he comprovat que hi ha moltes altres maneres de fer periodisme que em poden arribar a agradar tant o més.

Com es viu l’actualitat des de dins d’un mitjà com és TV3?
Segurament he enganxat els mesos de més activitat política en tota la història de TV3. Gairebé cada dia hi ha alguna novetat, i molts catalans se’n volen informar a través dels telenotícies. Per tant, hi ha molta responsabilitat i un repte: encadenar setmanes i dies històrics mantenint sempre la mateixa exigència.

Quina és la teva visió personal del periodisme actual?
A Catalunya ens hem tornat experts en periodisme, com també en política. Molta gent està informada del que està passant al país, i sap que els mitjans hi juguen un paper molt important. Pels periodistes és el moment de defensar el nostre paper, i explicar com fem la feina. Cada mitjà ha d’escollir un camí i defensar-lo. Alguns, sens dubte, han optat per deixar de banda els fets i fer creure que el món és com ells voldrien.

Creus que el tracte de la informació dels últims dies és la realitat que s’està vivint al carrer?
M’agradaria que fos així, però crec que alguns estan utilitzant les declaracions i els mitjans per crear una realitat paral·lela sobre Catalunya. La objectivitat és impossible, però el que no hauria de passar mai és que se silenciï un punt de vista majoritari al país.

Com ha canviat el món del periodisme des que vas entrar a la universitat, fins ara?
A curt termini, on més es veuen els canvis és a les xarxes socials. L’audiovisual està triomfant, i els mitjans els han de cuidar cada vegada més. Només cal veure com Instagram ha passat per davant de les altres xarxes: volem immediatesa i agilitat però també valorem l’estètica. Aquest és el camí que ja estan seguint els mitjans.

Des de l’experiència personal, afirmaries que el periodisme està en crisi?
La comunicació no ho està. Vivim envoltats de comunicadors, des de diaris fins a influencers, i els fem cas. Per tant, tenen futur. Altra cosa és el periodisme com a professió: ajustar els costos retallant els sous és una pràctica massa habitual en aquest sector, sí.

Estem informats o desinformats per l’excés d’informació?
Tenir informació mai és dolent, però ens hauríem d’obligar a descansar de tant en tant. Hem de fer tants tweets, tants “push” i tantes portades que al final no ens adonem de quan una notícia és important de debò.