Ferran Soldevila (Vic, 1973) va estudiar la diplomatura de Ciències Empresarials als aleshores Estudis Universitaris de Vic entre 1992 i 1996. Va fer l’últim curs a Rotterdam gràcies a un programa d’intercanvi internacional. Acabada la diplomatura, el 1996 va continuar cursant el segon cicle de la llicenciatura d’Administració i Direcció d’Empreses que va acabar el 1998. Aquest mateix any, i gràcies a la Borsa de Treball de la Facultat, va aconseguir la primera feina a Soler i Palau, empresa ripollesa creada el 1951 i dedicada a la producció d’electrodomèstics. A finals del 1999 va entrar a treballar a Indústries Químiques del Vallés, una empresa catalana del sector Fitosanitari, on va ser Director General. El 2012 va crear la seva pròpia empresa, Dextra International, que ara ha fet el seu primer any.

Ferran, quins són els teus records de la Universitat?

Són records entranyables, tant a nivell de formació com de les amistats creades. Són records d’una bona època , on barrejàvem diversió, cultura, formació i treball tot en un…. quina època!

Quin creus que va ser el paper de l’Escola d’Empresarials per la ciutat i per la comarca?

Molt important, crec que poques coses han donat a conèixer Vic i la comarca com la Universitat. Hi ha un Vic abans i un de després de tenir la Universitat, i no tenen res a veure, molt millor amb Universitat.

L’experiència de Rotterdam, com la valores després dels anys?

Bàsica, la millor inversió que un estudiant pot fer. No només aprens un nou idioma, i coneixes una nova ciutat, sinó que l’experiència de sortir fora t’enriqueix molt a nivell personal.

Has continuat la formació després de la llicenciatura?

Sí, alguns postgraus i un PDD al IESE.

Com és que vas decidir emprendre i crear la teva empresa?

Segurament és una cosa que tots els que hem estudiat carreres d’Econòmiques, Administració i Direcció d’Empreses, …portem a dins, el que sempre falta és la idea, el moment, els socis, el capital…. no és fàcil, però estic molt content.

Quines són les grans dificultats que heu trobat?

Més que dificultats, el que t’adones quan emprens un negoci és que a l’administració no hi ha cap emprenedor, ja que el sistema està organitzat per a què desisteixis, o bé per a què perdis molt temps en coses que no aporten res al negoci.  Hi ha situacions molt còmiques: intenteu donar-vos d’alta a la bústia de l’Administració d’Hisenda per obtenir les comunicacions electrònicament…..

Quina estratègia heu desenvolupat per tirar endavant?

Tenim el negoci enfocat a ajudar a empreses del sector químic a internacionalitzar-se, i a facilitar que empreses estrangeres introdueixin els seus productes a Europa. És un Mercat regulat, amb el que hi ha un component important de certificacions, obtenció de registres de venda i això vol dir una inversió econòmica important. Si a nosaltres ja ens costa entendre com funciona l’administració Europea, imagineu-vos per un Australià o un Xinès.

Aquest plantejament, és exportable a altres àmbits?

Segur que sí. El que la nostra empresa garanteix és la venda, que en definitiva és el que volen totes les empreses, vendre més. Vàrem identificar els problemes que tenien les empreses Europees per sortir a Mercats com el Sud-americà, o com l’Asiàtic, i a la inversa, i tenim un model enfocat a donar tots els serveis que es necessiten per Internacionalitzar-se. Fem estudis de Mercat per identificar Mercats internacionals amb potencial, busquem el millor canal de distribució per els productes del nostre client, registrem i obtenim tots els permisos per començar a comercialitzar i si el client vol, fem de representants comercials en el país de destí.

El sectors on us moveu, com noten els efectes de la crisi?

El sector químic i l’Agricultura són els que menys pateixen.

Crear un nou projecte empresarial d’aquesta envergadura en el temps que vivim, és ser agosarat, valent, temerari?

Hi ha molta crisi aquí i realment es nota molt, però els últims 5 països que he visitat tenen creixements econòmics per sobre del 5% del PIB i n’hi ha que en el nostre sector creixen per sobre del 15%. Brasil, Colòmbia, Perú, Tailàndia, Xina per posar alguns exemples.

Quins aspectes creus que ara són claus en la formació dels joves?

Avui, els idiomes i la mobilitat geogràfica són importants. Evidentment acompanyats d’una bona formació que la UVic garanteix amb l’equip de professionals que té.

Creus que seria interessant crear una xarxa d’antics estudiants?

Per mi ha estat la clau en molts dels negocis que avui l’empresa té, els “contactes”. Un negoci pot estar molt ben definit, l’estratègia ben planificada, i ser bo per les dues parts, però si no pots accedir a les persones que prenen les decisions (“decision-maker”), pot no sortir bé un bon negoci. A part dels contactes personals de les persones que formen part de la nostra empresa, una eina com Linkedin o d’altres de semblants que hi ha en diferents països son importants per poder arribar a les persones que cal en cada negoci.

Quin consell personal pots oferir als estudiants d’avui?

Que marxin a aprendre idiomes, que s’especialitzin en el que els agrada i que aprofitin tot el gran volum d’informació de les xarxes actuals per buscar feines, negocis i contactes.

 

Rafa Madariaga