La democràcia representativa, amb tots els seus defectes i limitacions, ha estat la institució que ha permès el desenvolupament econòmic, el respecte als drets humans i la convivència pacífica durant els últims 80 anys, si més no als països occidentals. Ha estat també el model d’arquitectura institucional que des d’organismes internacionals s’ha promogut i venut com a ingredient per promoure una “bona societat”. Però fenòmens recents com l’auge del populisme, la xenofòbia, el racisme i el nacionalisme han posat sobre la taula la necessitat de repensar-la per evitar la deriva cap a la democràcia il·liberal. Félix Ovejero, professor de Filosofia Política a la Universitat de Barcelona (UB), escriptor i articulista, ha analitzat aquest 10 de març a la tarda les patologies de la democràcia i ha explorat algunes propostes per repensar el seu significat.

Segons ell, els ciutadans no afinen intel·lectualment a l’hora de prendre de decisions polítiques. El mateix primer ministre britànic, Winston Churchill, afirma que “l’argument més rotund en contra la democràcia és passar cinc minuts amb el votant mig”. I, segons Ovejero, això es pot contrastar a través del desconeixement de la teoria social que tenen els ciutadans. I n’ha posat exemples. Els votants ignoren bona part dels escenaris d’intervenció, “només rebem allò que confirma els nostres judicis”. Tenim errors a l’hora d’interpretar les estadístiques o preferències mal formades, és a dir, “quan no pots canviar el món ajustes les teves preferències a com són les coses”. A més, hi ha una preferència pel present: “Els votants estan disposats a aplaçar a les generacions que venen, o al cap d’uns anys, els problemes perquè no volem enfrontar-los. Les intuïcions que un pot tenir no es correspon a com són les coses”.

Dos models de democràcia: utilitarista i deliberativa

Els nostres sistemes polítics es mouen entre dos models de democràcia. En un model de democràcia, el mercat domina i això aconsegueix bons resultats: “L’egoisme de cadascú és el combustible del benestar social”. En aquest cas, segons Ovejero, “els polítics saben que si es volen mantenir en el poder han d’atendre les voluntats dels votants. És una concepció utilitarista de la democràcia. Entendríem que els votants no tenen una certa vocació pública, només saben el què els interessa i això orienta l’oferta dels polítics”. Aquest model de democràcia el va formular bé un dels pares fundadors dels Estats Units, James Madison, quan diu que “la disposició fraccional dels ciutadans ha de ser filtrada per una càmera que ha de prendre les decisions”. “Assumeix que hi ha uns ciutadans ignorants i d’altres tenen més talent”, conclou el professor de la UB.

Un segon model és el de democràcia deliberativa. Aquí, segons Ovejero, “aspirem que les decisions rescatin les raons més poderoses”. Ens trobem davant d’aquella idea que “amb les nostres eleccions seríem capaços, encara que no tinguem virtut pública, d’identificar els millors i els més excel·lents que en el Parlament ponderaran i prendran les decisions més justes”. Però, segons ell, també les coses són quelcom més complicades: la política és projecció cap al futur, no és un contracte especificable, és un contracte sense control. Per això, “no hi ha manera de saber si elegim els millors”, ha conclòs.

Repostes per retocar les condicions convencionals de la participació democràtica

Davant del fet que cap dels dos models ens dona resultats perfectes, hi ha algunes respostes per retocar les condicions convencionals de la participació democràtica. Una de les primeres propostes consisteix en la creació d’institucions independents que excloguin en el debat polític aquells aspectes que tinguin a veure amb la continuïtat de la comunitat política. És el que passa amb la creació d’una Constitució –el marc constitucional fixa algunes qüestions que no són susceptibles a ser votades– o amb l’actuació d’un banc central.

Una segona via consisteix en reassignar el pes dels vots. Per exemple, la llei electoral espanyola prioritza les zones rurals a les zones metropolitanes. Una tercera proposta és reconsiderar la neutralitat de l’Estat. Una quarta és ampliar el demos, avançar cap a una democràcia participativa. Una cinquena opció és ampliar la diversitats de punts de vista, “la idea que grups de mediocres i diversos produeixen millors resultats que no un grup de llestos i limitats”. En sisè lloc, també podem incloure el sorteig com a mecanisme de selecció d’elits polítiques, per exemple, Ovejero ha citat el procediment final de selecció dels membres del Consell General del Poder Judicial.

Una predisposició a bloquejar el debat sobre la reforma de la democràcia

Malgrat aquestes respostes, quan apareixen els debats sobre si podem canviar les nostres institucions, hi ha una predisposició a bloquejar el debat i acabem apel·lant novament a Churchill: “La democràcia és el millor dels pitjors sistemes”. No obstant, explica Ovejero, “la democràcia és un sistema de presa de decisions de com organitzem la nostra vida compartida. Amb independència dels resultats, la gent en democràcia pot exercir determinats talents que en altres escenaris no podria”.

Però, la democràcia té dues restriccions: hi ha un principi d’igualtat i la idea que no tot pot ser votat. I en aquest punt, Ovejero ha plantejat dues visions contradictòries del sistema. En primer lloc, hi ha “una visió laudatòria, com si tot allò que ha passat és racional, com si els nostres sistemes polítics fossin el resultat d’una planificació”. No obstant, diu ell, “llavors veiem que hi ha naufragis i aquesta visió ens impedeix valorar la possibilitat de canvi”. Una segona visió és “la descreguda, que tot està malament”. Segons aquest professor de filosofia política, “sempre trobarem un món possible on qualsevol cosa que passi no està a l’altura. Totes les Constitucions s’han fet segons les circumstàncies materials en que ens hem trobat en cada moment, per exemple. Davant d’aquesta situació, no hi ha present estable per valorar com s’han configurat les coses”.

Finalment, el debat sobre la democràcia s’ha plantejat teòricament sobre una tríada conceptual. En primer lloc, “entenem la democràcia com un principi de valoració, democràtic com a adjectiu elogiós de qualsevol circumstància, com un valor moral”. També, en segon lloc, “tenim una idea tècnica-enginyeril de la democràcia, on plantegem la democràcia en un pla especulatiu”. Finalment, “tenim una democràcia vista des del punt de vista històrico-material, per un procés de decantació del curs de la història”. Cap de les visions maximalistes ens serveix per a poder revisar el nostre sistema i valorar com evoluciona, ha conclòs.

En el torn d’intervencions, el professor Ovejero ha reflexionat sobre com s’inscriu el republicanisme en aquesta revisió de la democràcia. Segons ell, “el republicanisme no està vinculat a les formes de govern, sinó a l’imperi de la llei. El nostre model de democràcia són zones degradades de la inspiració republicana. Les lleis han de traduir els arguments de tots els ciutadans, que no siguin ignorats en els processos de deliberació”. En relació a les derives polítiques del món actual, ha afirmat que “qui no estigui pessimista en aquests temps és que està trastornat. Si la democràcia és un model per reconèixer reptes i buscar respostes, hi estem molt lluny. La democràcia hauria de ser una eina per atrinxerar drets i llibertats”, ha conclòs.

El proper 16 de març a les 18h serà el torn de Xavier Vidal-Folch, un dels analistes més lúcids sobre els debats europeus, que reflexionarà sobre el futur d’Europa en el quart webinar del cicle Fòrum Economia i Societat.