Més de vuitanta persones del món acadèmic i professional de la comptabilitat van assistir  divendres passat a la V Jornada d’Innovació docent en comptabilitat i direcció, que es va celebrar a les instal·lacions de la UVic-UCC. Organitzada per l’Agrupació de Professorat de Comptabilitat i Control de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACP-ACCID) i per la Facultat d’Empresa i Comunicació (FEC), la jornada es va dedicar a un tema clau per encarar la formació i l’exercici de la professió en el futur immediat: els informes de sostenibilitat en la docència en comptabilitat i direcció.

Durant l’acte de benvinguda oficial, el degà de la FEC Josep Burgaya va fer un èmfasi especial en la importància d’incorporar no només la sostenibilitat sinó la innovació constant en la formació, eix vertebrador de les jornades que a la Facultat van ser organitzades per les professores del Departament d’Economia i Empresa Núria Arimany i Carme Viladecans. Després de l’acollida del degà i de les paraules inaugurals de la presidenta de l’ACCID, Montserrat Casanovas i el president de l’ACP, Francesc Gómez, es va donar pas al primer dels tres blocs amb que es va dividir la jornada. En el primer, es va rendir homenatge a la figura de Teresa Buira, primera dona catedràtica en comptabilitat a l’estat espanyol. A continuació, es van realitzar tres tallers en relació al sorgiment, l’aplicació i la docència de les normatives sobre sostenibilitat relacionades amb la comptabilitat. I, en el tercer bloc, es va realitzar el lliurament de premis ACCID en sintonia amb la voluntat de les dues entitats “de reforçar els vincles entre els mons acadèmics i de l’empresa”, tal com va afirmar Montserrat Casanovas.

Les normes NEIS. D’on sorgeixen i què impliquen?

En el primer dels tallers -moderat pel professor de la UB Xavier Osés– l’economista i vicepresident primer de l’ACCID, Xavier Subirats, i el Vicedegà de Transferència i Coneixement a la UPF, Ramon Bastida, van explicar en detall l’aplicació comptable de la nova normativa europea aprovada recentment. Mentre que Subirats va contextualitzar els antecedents legals de la norma que, d’alguna manera recullen el nivell preocupació vers el medi ambient al llarg del temps, Ramon Bastida va aprofundir en les obligacions que comportarà per les empreses aquest primer paquet normatiu i en el detall de la seva arquitectura. Així, Subirats va fer una ràpida panoràmica al terme de sostenibilitat, sorgit per primera vegada l’any 1713 a Alemanya, fins arribar al precedent actual de la nova norma. Els motius pels quals es fa necessari el canvi, segons Subirats, és que la norma actual “no sempre pot mesurar els impactes, no permet comparacions i, en definitiva, fa que la informació sigui poc fiable i que no compleixi els requisits pels quals s’havia creat”.

Al seu torn, Ramon Bastida va explicar l’estructura del nou paquet de normes, les NEIS, que estableixen requisits d’informació, requisits d’aplicació i l’anàlisi de la doble materialitat, dels quals les empreses hauran d’informar. Segons l’expert, les normes s’organitzen en eixos transversals i en eixos temàtics que, a la vegada, es subdivideixen en aspectes materials, socials i de governança. Ramon Bastida va explicar que la nova normativa permetrà facilitar l’obtenció d’informació perquè “proporciona una relació, un llistat de temes”. També contempla l’impacte ambiental de la cadena de valor (la que prové dels proveïdors) i el fet que la nova eina permetrà recollir aquestes dades a través de la figura del comptable.

Què fan les empreses avui per mesurar la sostenibilitat? 

En la segona de les taules, moderada la coordinadora del grau d’ADE Carme Viladecans, dues empreses molt diferents van aportar idees sobre com obtenir informació de sostenibilitat. Així, Maria Riera, Directora de l’àrea de Desenvolupament Corporatiu i Estratègia de La Farga, va explicar que en el seu cas la sostenibilitat està integrada en l’eix vertebrador de l’empresa, ja que la companyia fabrica productes derivats del coure a partir de material reciclat i això fa que alguns dels nous criteris ja estiguin integrats en les dinàmiques i l’operativa de l’empresa. Riera va assenyalar que, en el cas de La Farga “els caldrà establir bé els indicadors i aprendre a traslladar amb paraules a la memòria de sostenibilitat allò que la companyia ja porta anys treballant ”.

El cas Balfegó

En aquest espai, també es va presentar el cas de Balfegó, una empresa de captura, alimentació, estudi i comercialització de tonyina roja de la mà de Begoña Mèlich, responsable del departament de Qualitat i d’I+D+I. Mèlich va explicar les particularitats de l’empresa, cinquena generació de pescadors de tonyina vermella de l’Ametlla de Mar, que pesquen, crien i comercialitzen el producte en fresc amb un sistema de traçabilitat del producte únic al món, des del moment de la captura de la tonyina fins al plat del consumidor.

En aquest sentit, la ponent va explicar que hi ha moltes activitats que realitza l’empresa que eren difícils de recollir en els indicadors de la memòria com per exemple el tipus de llicència que utilitzen per la seva activitat, que es troba a cavall entre la pesca i la aqüicultura. Una altra de les dificultats assenyalades per la ponent en el cas de Balfegó és el fet que el producte passi per diferents etapes la qual cosa comporta que hi hagi diferents orígens de dades l’accés a les quals “no és fàcil perquè no tots els proveïdors treballen de la mateixa manera”. No obstant això, la ponent  va exposar les solucions que la companyia ha trobat als reptes esmentats com la creació d’indicadors estàndards que permeten fer un històric i veure tendències, la recerca de certificacions rigoroses en seguretat alimentària i una forta inversió en l’estudi de la biologia de la tonyina que permeti conèixer millor l’animal, els seus hàbits i contribuir així a mantenir l’equilibri entre les captures i els cicles naturals d’aquesta espècie.

La formació dels futurs professionals

L’últim dels tallers, conduït per Ester Oliveras (UPF), va fer esment a les formes d’introduir els canvis que s’estan esdevenint en la formació de futurs professionals. Així, Núria Arimany va explicar quins mètodes utilitza per fer-ho a l’assignatura de Gestió Integral en el grau d’ADE de la UVic-UCC i, Maria Rosa Rovira, a l’assignatura de Comptabilitat del mateix grau a la Universitat Autònoma de Barcelona. Núria Arimany va repassar el plantejament de l’assignatura que, des dels seus inicis, inclou la gestió ambiental basada en cinc eixos bàsics dels Objectius de Desenvolupament Sostenible: les Persones, la Prosperitat i el Planeta, tots tres ancorats a la base dels eixos de la Pau  i la Participació. Arimany també va afegir una mirada global sobre els acords establerts a nivell internacional en relació a les inversions i la gestió del medi ambient i dels quals han derivat moltes de les normatives aplicades a la comptabilitat: els Acords de París (2015), el Pacte Verd Europeu (2019) o la creació dels fons Next Generation de la Unió Europea, impulsats arran de la pandèmia de COVID19.

Per la seva banda, Maria Rosa Rovira va explicar algunes de les accions que porta a terme a classe per intentar atraure alumnes “que no contemplen la sostenibilitat en el seu marc”. Rovira va parlar de visites de camp a empreses en les quals normalment es fixen els joves, buscar professionals especialitzats per a xerrades concretes o projectar materials en format audiovisual que puguin despertar el seu interès.

Homenatge a Teresa Buira, primera dona catedràtica en comptabilitat a Espanya

Les parts més emotives de la sessió es van donar en el moment de l’homenatge a la professora Teresa Buira amb amics i familiars. Els qui havien estat els seus companys el Dr. Francesc Rodríguez, professor del Departament d’Empresa de la UB, i el Dr. César Villazón, excatedràtic de l’Àrea d’Economia Financera i Comptabilitat de la UAB, van fer la glossa de la catedràtica i del seu recorregut professional a l’Escola Empresarial de Sabadell i a la Universitat Autònoma de Barcelona. Tots dos ponents van al·ludir als enormes obstacles de gènere pels quals va passar Buira per a guanyar la càtedra en comptabilitat a Espanya l’any 1959, que a més, va compaginar amb la criança de cinc fills. Els ponents en van destacar a més, un caràcter conciliador, amable i perseverant combinat amb un talent brillant. “No podem perdre la perspectiva d’on venim. I hem de reconèixer el paper de les persones que ens han obert camí” van afirmar Francesc Rodríguez abans de concloure la glossa.

8 reconeixements a 8 treballs d’excepció

La segona part lúdica va tenir lloc al bloc final de la sessió amb l’entrega de premis de l’ACCID. El XX Premi al Millor Cas Pràctic ACCID va ser per Pere Lluís Gómez Ortiz (EUNCET) pel cas “Normatech, SL. Quan arriba l’oportunitat”.

La primera posició dels VIII Premis Gay de Liébana a millor Treball de Final de Grau, va ser per Arminda Rodríguez Duran pel titulat “Composició del patrimoni net en els empreses de l’Ibex 35 no financeres: El cas de la reserva de capitalització”. Irene Dangla Sandoval i Alexandra Cano Teixidó van quedar en segon lloc amb “Cop de Mà, creps inclusives” i Joan Sansa Pueyo, en tercer lloc, amb “Projecte de reaprofitament dels residus orgànics universitaris i potenciació de l’economia circular”.

La tercera categoria de guardons entregada va ser el VIII Premi a la millor Tesi de Màster en Comptabilitat. El primer premi va ser per Borja Monreal Pujol pel treball titulat “Divergencias del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas según el modelo autonómico aplicable”. El segon lloc va ser per Jiajing Chen amb la tesi “Deducciones de I+D+I, enfoque contable y fiscal” i, en tercer lloc, Ariadna Sentís Camprubí per “Construint un futur sostenible. El paper de les empreses en la sostenibilitat”. L’últim guardó atorgat va ser Manuel Anyora Porcar amb el Premi UPF-BSM al Millor Treball de Final de Màster en català sobre temes comptables, financers i de gestió de la Càtedra ACCID-UPF-BSM amb el treball titulat “Consolidant el futur de la Casa València a Barcelona”.