Adaptar-se a les circumstàncies de l’actual crisi de la Covid-19 d’un dia per l’altre no és gens fàcil. Toca posar-se les piles i reinventar-se i, de vegades, posar en pràctica un nou estil de vida i assolir nous coneixements. És el que han hagut de fer tots els integrants de la Facultat d’Empresa i Comunicació, des de professorat i alumnes fins a personal d’administració i serveis.

Com a la resta de centres de la UVic, en alguns dels seus estudis les pràctiques i la presencialitat son el valor actiu principal de la docència i és per això que tots els seus graus, però alguns mes que d’altres, han hagut de reinventar-se per poder acabar el curs de forma satisfactòria.

“Crec que l’adaptació en general ha estat positiva”, comenta el nou degà, Josep Burgaya, qui afirma que l’objectiu principal de la Facultat és “evitar que la formació i la qualificació dels estudiants es ressenti d’aquesta situació”. Burgaya va assumir el càrrec de degà tot just fa unes setmanes i al cap de pocs dies es va trobar amb l’anunci del confinament: “Espero que la situació sigui atípica i acabi aviat” diu, perquè reconeix que té ganes de tornar a la normalitat, tot i ser conscient que no serà gens fàcil.

Periodisme i Comunicació Audiovisual, els graus més pràctics

Si hi ha dos graus de la FEC en què és pràcticament imprescindible la presencialitat, aquests són Periodisme i Comunicació Audiovisual, ja que els estudiants tenen assignatures en què passen moltes hores al plató de televisió i a l’estudi de ràdio Carles Capdevila, situats a l’edifici B del Campus Miramarges.

En el cas de Periodisme, la majoria de cursos han coincidit amb un quadrimestre amb poca càrrega d’hores de plató i estudi. Tot i així s’han hagut d’adaptar algunes de les assignatures de pràctiques a una modalitat de teletreball. Pel que fa a les assignatures de Ràdio, els alumnes fan ràdio en línia des de casa, amb l’ajuda tècnica del professorat i el personal tècnic de la Universitat. Pel que fa a les de Televisió, els alumnes utilitzen els telèfons mòbils per a diverses activitats. El coordinador del grau en Periodisme, Sergi Solà, ha explicat que “quan tornem a la presencialitat s’impartirà un seminari de televisió perquè els alumnes puguin recuperar les hores d’estudi”, una mesura que permetrà als estudiants no perdre unes hores de pràctica davant micròfons i càmeres que esdevenen essencials en la seva formació.

Solà es mostra satisfet amb l’adaptació de les matèries al teletreball, que en la majoria de casos es fan per videotrucada a les plataformes Microsoft Teams o Zoom, però reconeix que la feina no està tota feta i que cal anar “setmana a setmana”. Rita Sardà, alumna de tercer de Periodisme, valora positivament la implicació i dedicació del professorat en aquest canvi de paradigma, tot i que agrairia que hi hagués una unificació en l’ús de les diferents plataformes de videotrucada per part de l’equip docent.

El cas del grau en Comunicació Audiovisual és similar al de Periodisme, i té algunes assignatures pràctiques que han requerit de solucions ràpides per part del professorat, com en el cas del Taller de Producció Audiovisual dels estudiants de tercer curs, impartida per Meritxell Vilamala. La professora explica que l’adaptació de la seva matèria, que s’imparteix normalment al plató de televisió, s’ha resolt de forma que “consisteix sobretot en visualitzacions i anàlisis de programes, enriquides amb lectures d’articles sobre el consum audiovisual durant el confinament”. Una solució que ha tingut bona rebuda per part dels estudiants, que també agraeixen “tenir la informació sistematitzada setmanalment en un únic correu”, ha dit Vilamala.

Menys complicacions als graus d’Empresa

La resta de graus de la FEC han tingut una adaptació més planera, per bé que també complicada, pel fet de no necessitar infraestructures físiques com els estudis de televisió i de ràdio. Com en el cas de Periodisme i Comunicació Audiovisual, les classes s’han traslladat a Teams o Zoom, i els calendaris i plans de treball s’han hagut de reajustar, encara que poc. Santiago Jordan, coordinador del grau en Màrqueting i Comunicació Empresarial, ha reconegut que “l’adaptació ha estat ràpida i àgil, després de dues primeres setmanes de certa bogeria col·lectiva”. Ha explicat que s’ha rebut una bona resposta per part dels estudiants: “al principi reclamaven respostes i un cop hem resolt tots els seus dubtes, estan responent molt bé a les assignatures”. Jordan atribueix aquesta satisfacció a l’esforç fet per totes les parts perquè el curs pugui acabar de la millor manera possible.

Aprenentatge de futur

Aprendrem moltes coses d’aquesta crisi. Aquesta és una de les principals conclusions en què coincideixen les persones entrevistades malgrat reconèixer que el treball a distància comporta trobar a faltar el factor humà. “Trobo a faltar mirar els alumnes als ulls i poder xerrar amb ells”, explica Jordan. “No és el mateix tenir els alumnes a classe que veure’ls per una càmera”, diu Solà. “El teletreball té l’aspecte positiu de que t’obliga a tenir una planificació i organització de les 24 hores del dia”, declara Sardà mentre Vilamala estpa segura que “ens adonarem que a distància es pot continuar treballant, que els alumnes responen, que la tecnologia aplana molt el camí a l’hora de proposar i realitzar activitats”. El degà, Josep Burgaya, es queda amb la idea que “tenim un gran equip professional i humà tant a la Facultat com a tota la Universitat. La institució, malgrat l’enorme sacsejada, ha demostrat ser forta i estar preparada”.