El passat 13 de novembre, els alumnes de primer curs de Periodisme van rebre la visita d’Ernest Rusinés a l’assignatura de Comunicació Oral i Escrita en Català, amb l’objectiu de conscienciar-los sobre la vital importància de parlar i escriure bé als mitjans de comunicació. Rusinés és graduat en filologia, i ja fa uns anys que treballa com a assessor lingüístic a 3Cat, un rol que va assegurar que és absolutament transversal a l’organització i que no es limita només a la revisió de textos. Va reconèixer que una de les tasques més recurrents que té l’equip de lingüistes amb qui treballa és l’adaptació de noms propis estrangers al català, i assessorar als periodistes en termes de pronunciació de certs mots adoptats d’altres llengües.
El professional va voler destacar la importància de la llengua als mitjans de comunicació posant com a exemple l’impacte que tenen diferents errors sobre l’audiència. Va afirmar que una mala edició d’una peça audiovisual sovint és imperceptible per la gent que està mirant la tele, igual que un desajust en el so. En canvi, quan es produeix un error lingüístic, ja sigui escrit o locutat, l’audiència ho percep de seguida i es produeix sovint un clima d’indignació que fa baixar la credibilitat i la qualitat del mitjà. Rusinés també va posar èmfasi en el fet que un lingüista és l’últim executor d’un text a l’hora d’escriure’l, però no deixa de ser un tècnic anònim. El periodista sempre és el que dona la cara i el que sol rebre les conseqüències dels errors, i és per això que els hi interessa treballar colze a colze en tot moment amb la gent que els assessora per minimitzar les equivocacions. A 3Cat, els lingüistes estan dins de les redaccions i també de les sales de control durant els directes, totalment integrats amb els equips per tal de nodrir-se mútuament i fomentar l’intercanviar opinions.
El consum dels mitjans en dades
Després d’una llarga fase introductòria, el ponent tenia preparada una presentació on començava detallant estudis de consum de mitjans. En concret, va citar l’Òmnibus, un estudi periòdic realitzat per l’òrgan de la Generalitat de Catalunya que gestiona l’opinió de la ciutadania, el CEO (Centre d’Estudis d’Opinió).
Algunes dades destacables d’aquest estudi eren que la televisió en directe encara és el mitjà a través del qual la societat catalana s’informa més (68%), seguida de les xarxes socials (64%) i dels mitjans digitals (62%). També es buscava determinar el grau de credibilitat dels diferents mitjans, essent la ràdio la que produeix més confiança amb un 24%, i amb les xarxes socials situant-se en un 9% que demostra que per molt que el seu consum pugi, la credibilitat d’aquests canals encara es manté baixa. Pel que fa al valor i l’impacte del mitjà en la llengua i la cultura, es va presentar l’última enquesta disponible sobre la percepció del públic respecte a 3Cat. Segons les dades exposades, el 82,8% de l’audiència en tenia una valoració positiva, mentre que el 47,4% la considerava molt alta i un 12,7% la qualificava d’insuficient. En termes generals, es va destacar que la majoria de participants valorava com a molt rellevant el paper de 3Cat en l’ecosistema mediàtic actual. Un dels aspectes més reconeguts i apreciats pel públic era el rol de 3Cat en la preservació i l’ús de la llengua catalana. L’expert va remarcar que aquesta percepció positiva també s’havia consolidat gràcies a la naturalització del consum digital en català, especialment entre les generacions més joves, contribuint així a reforçar la idea del català com una llengua moderna i funcional.
Què ens aporta el “llenguatge clar”
A continuació, el ponent va abordar el concepte de llenguatge clar, remarcant que no era sinònim de llenguatge fàcil. Per exemplificar-ho, va relatar el cas de la cartel·la final dels anuncis de medicaments, considerada tradicionalment massa complexa i poc efectiva. Després d’un procés de revisió, el missatge es va reduir de 18 a 9 paraules, mantenint la informació essencial però amb més claredat i eficàcia comunicativa.
El convidat també va esmentar diferents indicacions recollides al manual “Com escriure amb claredat” de la Comissió Europea, que inclou deu consells pràctics per millorar l’escriptura. Alguns d’aquests punts van ser explicats en detall i exemplificats per apropar-los al context professional dels estudiants. Com a referència externa, va destacar el model de la BBC, especialment la seva guia de “simple words”, destinada a substituir termes massa complexos per alternatives més directes. Dins l’àmbit català, va mencionar recursos com el portal ésAdir, un recurs lingüístic digital de la CCMA que ofereix criteris, aclariments i recomanacions d’ús del català per millorar la qualitat i la coherència comunicativa. Rusinés també va parlar de la importància dels llibres d’estil dels mitjans, que en alguns casos poden prevaldre per davant dels diccionaris oficials, ja que els primers sovint s’actualitzen amb més rapidesa i introdueixen neologismes que encara no estan acceptats oficialment. En aquesta línia, va dedicar una part de la sessió a repassar els principals criteris del llibre d’estil de 3Cat.
Un altre punt rellevant que es va tractar va ser la gestió lingüística en continguts de ficció, especialment en sèries externes amb l’exemple de “Merlí”. Va explicar que, en aquests casos, el control lingüístic era menor perquè el guió depenia en gran mesura de la voluntat del creador. Tot i això, un lingüista extern revisava els textos i negociava amb la direcció i guionistes, amb un marge variable d’intervenció. En alguns casos, com La Casa Nostra, el procés havia estat més senzill, mentre que en d’altres, com Merlí, la negociació havia estat més complexa degut a la naturalesa de cada director. Quan era possible, també es feien ajustos durant el rodatge o fins i tot gravacions addicionals si es detectaven errors importants. Segons va afegir, fins i tot la publicitat havia de complir amb el llibre d’estil establert.
Finalment, va recordar que la correcció i l’adequació lingüística no s’havien d’associar únicament als formats formals o informatius, sinó que havien de ser presents en tot tipus de continguts. Segons va concloure, aquesta coherència era clau per reforçar el prestigi, la funcionalitat i la normalitat de l’ús del català en els mitjans audiovisuals actuals.
