Anna Magem i Marsó és l’alcaldessa de Balenyà des de 2011. Va estudiar la diplomatura de Ciències Empresarials i després, (1998-2000) el segon cicle de la Llicenciatura d’Administració i Direcció d’Empresa a la Universitat de Vic. Abans de ser regidora, hi havia treballat molt anys com a administrativa i coneix tots els secrets de l’administració local. Curiosament, un bon nombre d’antics estudiants de la Facultat han passat per aquesta experiència. Els actuals alcaldes de Seva, Taradell, Ribes de Fresser i Les Lloses, per esmentar-ne alguns, es van formar amb nosaltres. Encetem avui amb l’Anna una sèrie d’entrevistes amb regidors i alcaldes.  Balenyà, és un municipi de, aproximadament, 3800 habitants situat al sud de la comarca d’Osona. Dins el terme de Balenyà, hi ha un nucli molt important de població, els Hostalets de Balenyà, on s’hi concentra la major part dels habitants del municipi.

Anna, com és la feina d’una alcaldessa d’un municipi petit?

És intensa, molt intensa, amb una dedicació de, pràcticament, 24 hores diàries. I molt variada! Un alcalde d’un municipi petit, menys tocar les campanes de l’església, fa de tot!! Penso que el que diferencia la feina d’un alcalde en municipis com el nostre, és el contacte i la relació amb els veïns i veïnes, que és molt directe i que, per mi, és fonamental.

En moments com els actuals, on la desconfiança cap a la política és important, on és vista com una activitat deshonesta, interessada, poc neta, poc transparent, quina perspectiva pots aportar?

Es ben cert que aquesta és la imatge que tenim tots plegats de la política. I sap greu, perquè a nivell municipal i, sobre tot, en municipis petits com el nostre, el que hi ha és una bona colla de persones que dediquen el seu temps al municipi, amb més o menys encert, però amb  honestedat i sense que els moguin interessos particulars. Aquesta és la perspectiva que en tinc després de treballar a l’ajuntament durant molts anys i amb el poc temps que porto a l’alcaldia. Per l’Ajuntament de Balenyà han passat molts regidors,  i molts d’ells hi ha deixat un bon grapat de les seves hores, a canvi de la satisfacció de treballar per al poble.

Segurament canviar aquesta visió serà molt difícil, però penso que val la pena intentar-ho, donant molta informació dels acords que es prenen, incentivant la participació de la gent en les decisions de l’ajuntament, en definitiva fent vàlida aquesta paraula que ara tots utilitzem, però molt pocs saben portar a terme:  transparència.

Què et va impulsar a presentar-te?

Vaig estar treballant a l’Ajuntament de Balenyà durant molts anys (28) i, en el moment de les eleccions, en feia quatre que no hi treballava. Aquest quatre anys em varen permetre veure l’ajuntament des d’una altra perspectiva, només com a veïna. A més, en la meva feina d’aquell moment, gerent del Consorci Alba-Ter, vaig conèixer com es mouen altres ajuntaments i vaig adquirir un altre tipus d’experiència. Això em va fer pensar que, possiblement, aquell era un bon moment per poder aportar a l’ajuntament i al poble alguna cosa més del que havia estat donant des de la feina i treballant amb les entitats del municipi.

Les dificultats financeres dels ajuntaments són un tema de conversa habitual. Com ho teniu vosaltres?

Complicat, com tothom. Els ingressos dels ajuntaments han baixat moltíssim, sobre tot per la retallada en subvencions que arribaven de la Generalitat i l’Estat. A més, ara s’hi afegeix un problema de tresoreria, perquè tenim subvencions pendents d’ingressar que ens desequilibren molt. A Balenyà, per exemple, tenim pendent de cobrar una subvenció del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, per la construcció de l’escola bressol, de 510.000 euros que, pel nostre pressupost, és un import molt elevat.

Per això, ara és important tenir molt clar quines són les prioritats, per destinar-hi els recursos que tenim. Es cert que ara és un moment complicat, però a mi m’agrada veure’l com un moment d’oportunitats. Ara és l’hora de canviar algunes dinàmiques que, fa uns anys, no hauríem pogut ni proposar. Cal fer les coses d’una altra manera, destinar recursos a àmbits que fins ara podíem veure com a secundaris i, sobre tot, prioritzar molt i amb sentit comú.

És una tasca satisfactòria? Què et dóna, des del punt de vista personal?

Si, ho és! M’ha estat difícil trobar la resposta a la pregunta de què em dóna, des del punt de vista personal: satisfacció per la feina feta, em facilita la relació amb el veïns i veïnes, seguretat en el compromís que vaig adquirir, em reforça el sentit de la responsabilitat, em fa ser més conscient de les possibilitats del poble i de la seva gent…

Vas començar els estudis universitaris de gran. Suposo que això, al principi devia fer una mica de respecte?

Feia molt respecte, però aquest respecte s’equilibrava amb les ganes que tenia d’estudiar!  Per circumstàncies diverses, als 14 anys vaig haver-me de posar a treballar. Vaig fer batxillerat de nit al Jaume Callis acabat d’inaugurar, em vaig casar i ho vaig deixar. Però sempre m’havia quedat aquell “cuquet”, aquelles ganes d’estudiar!  De manera que quan vaig complir 37 anys i les meves dues filles ja no eren tan criatures, vaig pensar que era el “meu moment”.  Proves d’accés a la universitat per a més grans de 25 anys i… cap a la UVic! Al principi em va costar molt, hi havia algunes assignatures en les que no tenia la base necessària: estadística, matemàtica financera, economia… Vaig tenir  molt suport per part de la majoria de professors que no varen escatimar respostes als molts dubtes que se’m plantejaven. No em cansaré d’agrair la seva dedicació!

Quins són els teus records de la universitat?

Cada dia, quan passava aquella porta, canviava el meu mon. Seguia treballant a l’ajuntament, tenia dues filles i, per tant, exercia de mare i mestressa de casa i les hores que passava a la universitat em donaven un nou valor. L’adquisició de coneixements, el contacte amb gent jove, el repte que per mi representava cada nova assignatura, tot plegat, ho feia cada dia més engrescador! Aquells anys varen ser molt importants per a mi, m’hi vaig sentir molt bé i varen ser uns anys decisius per a la meva situació actual.

Mantens contactes o relacions amb companys d’aquella època?

Si! Tinc més o menys relació amb dos grups diferents. Hi ha un grup de gent que, després de passar per la universitat, ens hem trobat treballant a diferents ajuntaments i, amb aquest grup, hi ha molt de contacte. Ens trobem habitualment i hem fet més d’una “escapada” a visitar una companya que ha estat treballant força anys a Brussel·les. És un plaer cada vegada que compartim alguna activitat i molt sovint retornem a aquelles aules, ni que sigui a través dels records!

Hi ha, també, un altre grup amb qui intercanviem algun mail de tant en tant. No ens veiem tan sovint, prou que ho intentem, però costa molt de coincidir!

Has continuat la formació? Tens intenció?

Després del segon cicle de la Llicenciatura d’Administració i Direcció d’Empresa, vaig fer un mestratge en Gestió Pública, de la Universitat Autònoma de Barcelona, a través de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

Per altra banda, he anat fent cosetes, i la intenció és de seguir-les fent. Nous cursos que m’ajuden a mantenir i millorar en coneixements: organització, gestió de recursos humans, finançament… coses molt vinculades a l’administració.

Vist ara, creus que vas rebre una bona formació?

Si, n’estic convençuda!  Per mi, una bona formació és aquella que, a més de donar-te nous coneixements, no et limita en les teves ganes de seguir-te formant, t’obre noves portes i et manté activa.

Creus que ha millorat el nivell de formació a la política local?

Si, segur. Ha millorat paral·lelament a l’augment de formació a nivell general. El perfil de la gent que ocupa ara una regidoria, és força diferent al perfil de qui la va ocupar en les primeres eleccions democràtiques, l’any 1979. Però, en el fons, per més que sigui molt important un bon nivell de formació, en ajuntaments petits, és tant o més valuós la qualitat humana, el sentit de la responsabilitat i el sentit comú de qui ocupa un càrrec públic.

No creus també que els càrrecs públics de vegades fan que les persones perdin una mica el nord?

Malauradament, és cert  i, massa sovint, coneixem casos de “personatges” que perden el nord i, fins i  tot, la brúixola!  A mi m’agrada tenir sempre present uns versos de Salvador Espriu a La pell de Brau, que diuen:

“Si et criden a guiar un breu moment del mil·lenari pas de les generacions, aparta l’or, la son i el nom”

Tornant a la universitat, quin consell donaries als estudiants?

Sé que el moment en que jo vaig estudiar no té res a veure amb el moment dels qui estan estudiant ara. Sé, també, que les perspectives que tenia jo davant meu, són molt diferents a les perspectives que se’ls obren actualment. Però, amb tot i això, els diria que gaudeixin estudiant, conscients que aquests anys d’universitat els permetran encarar el seu futur. Perquè el futur depèn de que aprenguem a veure en cada repte, no un obstacle, sinó una nova oportunitat. I aquesta és la lliçó que cal aprendre.

Creus que seria interessant crear una xarxa d’antics estudiants?Què t’hauria d’oferir una xarxa com aquesta?Què hi podries aportar?

Segur que seria interessant!  M’hauria d’oferir la possibilitat de trobades esporàdiques, on poder compartir el moment de cadascú, l’organització de xerrades, cursos… I en quant a què hi podria aportar, penso que el mateix que tots els companys, l’experiència  del què hem viscut professionalment i la possibilitat de crear complicitats que ens donin una empenta en moments determinats.

Moltes gràcies Anna. Ha estat un plaer i a més, ens has aportat una visió no tant convencional del què estan fent els antics estudiants de la Facultat i de la Universitat.

 

Rafa Madariaga