Anna Pérez-Quintana. Responsable de la Unitat d’igualtat. Facultat d’Empresa i Comunicació, UVic-UCC.
Cada matí, en obrir l’ordinador del nostre despatx quan arribem a la feina, ens trobem amb un primer missatge a la pantalla: ‘Benvingut’. Aquesta no és una salutació inclusiva, doncs el masculí genèric invisibilitza les dones. Més enllà del desdoblament en masculí i femení (‘Benvingut/da’), que certament pot fer farragós un text, hi ha d’altres maneres d’emprar el llenguatge que no excloguin el 50% de la població. Perquè no fer que els ordinadors ens saludin amb un ‘Us donem la benvinguda’?
Les empreses també són agents socialitzadors, formen part de l’engranatge de la cultura i poden contribuir a aconseguir canvis socials. El cert és que en els entorns empresarials la masculinitat és omnipresent, i per tant, el llenguatge emprat no contempla la perspectiva de gènere. D’una banda, els noms dels càrrecs directius s’acostumen a dir en masculí (el cap de producció, el director general, el gerent…), ja que la majoria d’aquests càrrecs estan ocupats per homes. En canvi, trobem altres ocupacions amb poca qualificació o status als que ens referim en femení: les secretàries, les caixeres o les netejadores. Aquest ús sexista del llenguatge no fa més que reproduir els estereotips de gènere i perpetuar la desigualtat entre homes i dones: el llenguatge construeix la realitat i referir-se permanentment en masculí als càrrecs de poder fa que les dones no s’hi sentit cridades a ocupar-los. Fora bo acostumar-nos a l’ús de termes genèrics sempre que sigui possible (l’accionariat, la gerència, la clientela, la direcció general) doncs ens acostarà a empreses més igualitàries. Aquest bon costum tant es pot implementar en les comunicacions internes de les empreses com amb les que estableixen amb el seu entorn. I encara més si tenen en compte els missatges i llenguatge amb què publiciten els productes o serveis ofertats.
Si vols aprendre a utilitzar el llenguatge inclusiu, pots inscriure’t a “Ús del Llenguatge Inclusiu a l’Empresa”
