Avui dia, en molts casos, ser emprenedor vol dir ser capaç de cooperar –amb altres empreses, universitats, centres de recerca– per innovar. La productivitat i la competitivitat de les nostres empreses requereix, entre altres coses, que apostin per la innovació. I quan aquesta innovació és de caràcter tecnològic és molt convenient, per no dir imprescindible, que hi hagi una cooperació estreta entre les empreses, els centres tecnològics i els centres de recerca, normalment universitaris. Això és així tant per raons lligades a l’especialització i la divisió del treball a les economies actuals com per raons lligades a les importants necessitats financeres que fan falta en un projecte d’innovació tecnològica, molt especialment en el cas de les petites i mitjanes empreses.
Tenim un molt bon exemple de “cooperar per innovar” a les comarques gironines. Dues empreses mitjanes familiars –Casademont i Metalquimia– amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), centre adscrit al Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, han dut a terme el desenvolupament d’una màquina que funciona amb una nova tecnologia, la QDS (“Quick Dry Slice”), que ha generat unes enormes expectatives tant a l’àmbit local, com europeu i mundial.
Amb aquesta tecnologia, l’assecament i curat de les llenques d’embotit industrial és molt més ràpid del que ho era fins ara sense perdre cap de les seves característiques fonamentals. Aquesta innovació tecnològica permet reduir dràsticament els temps totals del procés, eliminar les llargues estades en cambres frigorífiques, simplificar els processos de producció i obtenir millores significatives de l’eficiència energètica.
Crec que aquest és un exemple que ens permet destacar diversos aspectes importants del que ha de ser (i del que pot ser) la capacitat emprenedora en els temps actuals. En primer lloc, l’existència d’una visió empresarial i la voluntat d’arriscar-se en un projecte nou, de fer d’emprenedors en definitiva, tant per part de les dues empreses com del centre tecnològic. En segon lloc, la consciència de la necessitat de “cooperar per innovar”, tant per raons d’especialització i divisió del treball com també financeres. En tercer lloc, la demostració que la innovació tecnològica també és possible per part de les petites i mitjanes empreses, especialment si es fa d’una forma cooperativa.
En quart lloc, i m’agradaria destacar-ho especialment, és un exemple de què la innovació, i la tecnològica en particular, és també possible (a més de necessària) en sectors dels anomenats madurs com el de la indústria càrnia. Una empresa que produeix productes carnis de consum (Casademont) fa una aliança amb una empresa d’enginyeria i fabricació de màquines per a la indústria càrnia (Metalquimia), i totes dues amb un centre tecnològic (CENTA), per a fabricar una màquina nova que incorpora una tecnologia nova de procés. No hi ha, doncs, sectors innovadors i sectors que no ho són. Al contrari, hi pot haver emprenedors i empreses innovadores a tots els sectors.
[Imatge: IRTA]
Antoni Soy, degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic
