No sempre es té la possibilitat d’escoltar algú que ha estat a les entranyes d’una gran superproducció de Hollywood. Els estudiants de la UVic, però, van poder descobrir què hi havia al darrera de l’última pel·lícula de l’home aranya, The Amazing Spider-Man (Marc Webb, 2012), en la conferència que un dels directors de continguts gràfics del film, John Haley, va pronunciar a la UVic el passat 21 de novembre. Es va donar el cas que Haley va passar per la capital d’Osona el mateix dia que sortia al mercat el Blu-ray i el DVD de la pel·lícula. Nou anys abans, entornant de rodar l’última part de El Senyor dels Anells a Nova Zelanda ja va visitar la UVic per explicar com es va cuinar l’aleshores esperat final de la trilogia.
Haley se sent un privilegiat, i no és per menys quan de tu depenen alguns dels secrets més ben guardats de la producció, com per exemple aconseguir que la vestimenta de Peter Parker (Andrew Garfield) –dissenyada pel Circ du Soley– s’adapti a la perfecció al seu doble digital o aconseguir que la pell de llangardaix de l’antagonista –interpretat per Rhys Ifans– sigui el més real possible. De fet, un 20% de tota la pel·lícula va ser feta des d’un ordinador, però això no va impedir que Marc Webb exigís la màxima naturalitat a tot el film. Haley va definir el moviment dels protagonistes com a “orgànic”, contràriament al què havia passat a les tres entregues anteriors, “que eren massa fantàstiques”.
Haley és capaç de descobrir els reptes de cada pel·lícula on treballa tan sols llegint alguns dels paràgrafs més importants del guió. Al reboot de la saga de l’home aranya, The Amazing Spider-Man, eren quatre: “L’aparença i els moviments del nou Spiderman i, també, del seu antagonista, la construcció digital de la ciutat de Nova York i, finalment, la gravació amb native stereo”. “Moltes pel·lícules s’han passat del 2D al 3D, però nosaltres vam gravar-ho tal com ho perceben els ulls humans. També, a l’hora de fer els efectes visuals vam haver de treballar amb dues imatges, no pas amb una de sola”, va explicar Haley davant d’una Aula Magna plena a vessar i durant dues hores d’intervenció.
[Imatge: Serveis Audiovisuals de la UVic]
