La tecnologia IA és una eina, “una eina més”, que s’ha de posar al servei d’un periodisme humà i rigorós. Aquesta és la principal conclusió a la què van arribar acadèmics i professionals de diferents mitjans de comunicació de l’estat, reunits a l’ocasió de la Jornada sobre Periodisme i Intel·ligència artificial organitzada per l’Associació Catalana d’Editors de Diaris (ACED) i la Facultat d’Empresa i Comunicació (FEC) de la UVic-UCC celebrada el divendres passat, a Barcelona.

La irrupció del ChatGPT a l’esfera pública a principis de 2023 va fer emergir el debat sobre els límits i els reptes que planteja la nova tecnologia. De fet, la Intel·ligència Artificial -anomenada de diverses maneres al llarg del temps- fa dècades que existeix i, igual que altres tecnologies, s’ha anat implementant progressivament en diferents graus en molts sectors professionals, no només en el periodístic. Però, què s’entén per Intel·ligència Artificial?

“Les màquines no tenen consciència, ni voluntat, ni objectius, ni capacitat d’agència”

La ponència inaugural de Patrícia Ventura, experta en IA, ètica i mitjans de comunicació, va posar negre sobre blanc a les capacitats atribuïdes i atribuïbles a la tecnologia i allò que ens distingeix com a éssers humans. “Les màquines no tenen consciència, ni voluntat, ni objectius, ni capacitat d’agència – va afirmar- “Hem d’evitar caracteritzar-les amb trets humans perquè les estem dotant d’allò que no tenen”. Ventura va aprofundir en el fet que es tracta de saber aprofitar les oportunitats que ens brinda la tecnologia a través de la transparència, la informació rigorosa i l’adopció responsable. “La IA ens pot ajudar en moltes coses però no pot substituir allò que ens fa humans i que contribueix a singularitzar allò que fem”. En referència als perills o als riscos de desinformació que comporta la tecnologia, l’experta també va emfatitzar els valors que doten a la professió amb “la capacitat per contribuir a generar confiança i en avalar informacions verificades” en una esfera ja “mediatitzada per algoritmes”.

Els usos actuals de la IA en el sector

Les redaccions de RTVE i 3Cat, la nova plataforma de continguts de la Corporació Catalana de Continguts Audiovisuals (CCMA), ja utilitzen intel·ligència artificial per facilitar tasques als periodistes. Així, Raül Menéndez, membre del Departament de Desenvolupament de Producció i Gestió de Continguts de la CCMA, va explicar que al 3Cat la IA es fa servir majoritàriament per recopilar i catalogar informacions i dades, arxivar-les i enriquir les notícies perquè els periodistes puguin centrar la seva expertesa en l’elaboració de les peces. El ponent va exposar les avantatges que suposa la catalogació automàtica de diferents dades com per exemple, veu, imatge, personatges i localitzacions en un canal on es rep un veritable allau d’informació.

                “La IA no és una opció. Ja és aquí i ens hi haurem d’adaptar”

Per la seva banda, el responsable d’Innovació de RTVE, David Corral, va parlar dels usos que en fa la cadena pública estatal en relació a la classificació d’arxius audiovisual i, també, sobre alguns projectes com ara les alertes de notícies, les eleccions generals, la subtitulació d’informatius, la reparació d’imatges antigues o la creació experimental de contingut audiovisual creat només amb IA (sota supervisió humana): Hiperia. “La IA no és una opció. Ja és aquí i ens hi haurem d’adaptar”, va afirmar Corral.

Agilitzar l’adopció de la tecnologia

En la seva ponència, Charlie Beckett, director del projecte Polis de la London School of Economics, va repassar els beneficis potencials que pot tenir la IA en la professió periodística, en especial, en la el procés productiu i en l’optimització de beneficis. Des de Londres, l’expert llançava un missatge similar a la resta de professionals presents a la jornada en relació a una experimentació prudent de la Intel·ligència Artificial tot i que també va instar al sector a ser àgil en l’adopció de la nova tecnologia “per no quedar enrere tal com va passar amb la irrupció de les xarxes socials l’any 2006, i a les quals els mitjans van ser lents en reaccionar”.

L’adaptació del model de negoci periodístic, a debat

El segon bloc de la jornada va reunir directius de diaris de referència catalans per debatre sobre la transformació tecnològica a la què s’enfronten de nou els mitjans de comunicació. La taula va comptar amb la participació d’Esther Vera, directora del Diari Ara, Albert Sáez, director d’El Periódico; Enric Sierra, director adjunt de La Vanguardia; Anna Sàez, directora de Segre i Marc Basté, editor del Diari de Sabadell, Diari de Terrassa i Nació Digital, amb la moderació d’Agustí Danés, director editorial del grup El 9 Nou.

“Aquestes eines ens han de servir per dedicar més temps a allò que importa i aportar valor afegit al que fem”

En sintonia amb les exposicions precedents, els professionals van coincidir amb què en major o menor mesura la majoria de redaccions treballen amb la nova tecnologia com a eina al servei del periodista amb ànim d’aprofitar-la per a fer un millor producte. “Aquestes eines ens han de servir per dedicar més temps a allò que importa i aportar valor afegit al que fem” va afirmar Anna Sàez. Esther Vera va convenir que al diari Ara, s’utilitzen eines per a tasques mecàniques que poden estalviar molt temps als professionals com ara la transcripció d’entrevistes o la traducció d’articles. “Els invents s’adopten si són útils” va asseverar la directora del diari barceloní. En aquesta línia, Enric Sierra va fer referència a prendre la responsabilitat sobre els productes elaborats, una qualitat que poden garantir els professionals de la informació i que no poden fer la resta de ciutadans encara que la tecnologia de difusió de masses sigui ara accessible al gran públic. “Hem de conèixer bé el funcionament d’aquestes eines perquè puguem decidir nosaltres i no al revés. Que no ens envesteixi la tecnologia”, va afirmar.

Els participants a la taula van reflexionar també sobre els canvis en el consum d’informació i van constatar la necessitat d’evolucionar per adaptar-se a les noves realitats tecnològiques, tal com han fet sempre els mitjans al llarg de la seva història. “També hem de reivindicar el que fem millor gràcies a la tecnologia” va afirmar Albert Sáez.

“Aquesta és la lluita definitiva per la supervivència del model de negoci del periodisme”

Els ponents, tots ells responsables de diaris tradicionals, han viscut l’aparició d’Internet com a amenaça als diaris en paper; la creació de Google i del posicionament indexat com un canvi en el control de la distribució de notícies i l’aparició de les xarxes socials com la pèrdua de la unidireccionalitat dels missatges i, amb ella, el canvi en la relació amb els mitjans en comparació amb les generacions precedents. En aquest sentit, Marc Basté va descriure el moment actual com “la lluita definitiva per la supervivència del model de negoci del periodisme” i Enric Sierra va emfatitzar la importància “d’encertar en la batalla” en al·lusió a la lluita actual de les capçaleres per a entendre els paràmetres de posicionament digital que permeten arribar als lectors.

El missatge conjunt i la conclusió general dels participants a la jornada va ser la importància de posar en valor els mètodes, l’honradesa i, en definitiva, la noblesa del periodisme tradicional per defensar i garantir l’accés a una informació contrastada i de qualitat.

El vídeo íntegre de la jornada es pot veure a continuació: