Els hàbits de compra i consum l’any 2019

Ferran G. Jaén Coll. Doctor en Economia. Professor Titular d’Economia i Empresa. Universitat de Vic-UCC

La MESA de PARTICIPACIÓ Associacions de Consumidors (MPAC), fòrum de debat i grup de treball format per les Federacions i Confederacions d’associacions de consumidors i usuaris CECU, FUCI, UNAE i CAUCE juntament amb Mercadona, ha donat a conèixer els resultats de la seva Enquesta sobre Hàbits de Consum 2019

La MESA de PARTICIPACIÓ Associacions de Consumidors (MPAC), fòrum de debat i grup de treball format per les Federacions i Confederacions d’associacions de consumidors i usuaris CECU, FUCI, UNAE i CAUCE juntament amb Mercadona, ha donat a conèixer els resultats de la seva Enquesta sobre Hàbits de Consum 2019, sobre la base de 42 preguntes a 3.300 famílies de l’Estat espanyol durant el primer semestre de l’any. L’enquesta està dividida en 4 parts: 1ª. Hàbit de Compra i Consum; 2ª. Decisió de compra. Factors i noves tendències; 3ª. Etiquetatge dels aliments i Hàbit saludables; i 4ª. Responsabilitat Social en els hàbits de producció i de compra. A més del gènere, la ubicació territorial i el nivell d’estudis, s’ha distingit l’àmbit de residència (rural:17% i urbà: 83%), grups d’edat (18 a 35 anys: 16%; 36 a 50 anys: 31%; 51 a 65 anys: 32% i majors de 65 anys: 21%), així com el nombre de membres que componen la Unitat Familiar (un: 13%; dos: 31%; tres: 29%; quatre: 24% i cinc o més membres:4%).

En aquest article ens cenyirem als resultats de l’enquesta de la part 1ª., on es destaca allò que ens resulta més rellevant.
El 42% dels entrevistats no han canviat els seus hàbits de compra, encara que oscil·la amb els trams d’edat: més estables els majors de 65 anys (49%) i menys els de 51 a 65 anys (38%). Els que van canviar, ho van fer per raons de salut (24%), per qüestions econòmiques (21%) i, per la informació rebuda (13%). En aquest grup, les accions de màrqueting tenen una via d’incidència directa, també quan es desgranen els motius econòmics, perquè gairebé la meitat (un 44%) declaren acollir-se més a les ofertes. Els joves són els que més han reduït la seva despesa en alimentació: els que tenen estudis universitaris són els que menys (i són els que menys ofertes busquen i menys aprofiten el menjar, la qual cosa hagués de fer reflexionar als que creuen que els universitaris són més conscients del malbaratament alimentari) i els que tenen estudis bàsics els que més l’han reduït.

Els joves de 19 a 35 anys d’edat, són els que més mengen fora de la llar (un 35% ho fa dues o tres vegades per setmana. Que no mengen cap vegada a la setmana ens dóna una relació inversa a l’edat, i els joves que no ho fan són tan sols un 13%, que es contraposa als de més de 65 anys, que no mengen ni una vegada a la setmana fora (62%). De nou el nivell d’estudis assenyala als universitaris com els que més mengen fora, no fent-ho mai el 63% dels quals tenen estudis bàsics, enfront del 22% dels universitaris. El gènere influeix, perquè només el 27% de la població masculina no menja mai fora de casa, percentatge que puja al 40% entre la població femenina.

A la compra es va a peu o amb cotxe majorment en totes les edats, si bé a peu augmenta considerablement a partir dels 50 anys en detriment del desplaçament amb cotxe. El 85% compren en supermercat (63% o més com més joves) o en hipermercats (18%-20%, excepte els majors de 65 anys, només el 10%); és aquest últim grup el que més compra en el petit comerç i en mercats. Per contra, són els joves els que menys freqüenten el petit comerç per a les seves compres (5%). I, malgrat que hi ha qui intenta fer creure que la compra a través d’internet desbanca a la resta, només va aconseguir el 3,5% com manera habitual de compra, retrocedint del 5% que es va manifestar l’any 2018.

Desgranant per classes d’aliments i llocs de compra, cal ressaltar la pèrdua de quota dels mercats municipals en gairebé totes les classes, quedant amb quotes encara elevades: el peix (19%, recuperant tres punts percentuals respecte de l’any anterior i igualant la quota de l’any 2017), la fruita i verdura (14%, recuperant un punt percentual però quedant tres per sota del 2017) i la carn (13%, que també puja un punt percentual, però queda 4 per sota del 2017). La quota de xarcuteria cau tant l’any 2018 com en el 2019, quedant en un 8% (12% en 2017 i 9% en 2018). La resta de classes està per sota del 5%.

El producte fresc s’emporta la palma enfront del congelat o les conserves i uns altres; si bé en carn aconsegueix el 96% i en pa i brioixeria el 94,5% (amb augment del 7% respecte a 2018), descendeix al 73% el peix (amb un 25% de congelat i 2% en conserves i uns altres, després de perdre 13% respecte a l’any anterior) i, sobretot en pastes i llegums, amb un 66% fresc i 33% en conserves i uns altres (amb increment del 9% respecte a 2018)i només un 1% en congelat.