L’acceleració de les noves tecnologies, i molt especialment les generatives que en els darrers temps han popularitzat el terme d’Intel·ligència Artificial, canviaran probablement el nostre futur. Intervenen i intervindran en molts àmbits i, segurament, també ho faran en l’artístic. Amb l’objectiu de conèixer alguns d’aquests efectes, la UVic-UCC va reunir artistes de tres disciplines diferents en el marc de les Jornades Transversals 2024 per conèixer i intercanviar impressions sobre una possible redefinició de l’art. Per fer-ho, l’Ateneu de Vic va acollir dijous passat una taula rodona amb la cineasta Carme Puche; el poeta Josep Pedrals i el productor musical Roger Bosch moderada per Maria Forga, professora d’ètica i periodisme a la Facultat d’Empresa i Comunicació.
Els diferents ritmes del cinema, la música i la literatura
Tal com ja passa en molts altres àmbits, el món artístic ja fa un temps que experimenta amb la IA. Per la seva naturalesa singular, cada branca ho fa a la seva manera i al seu ritme. Així, en la jornada es va fer palès que l’evolució de la música, la literatura o el cinema es troben en moments diferents i, per tant, cadascuna ha explorat a la seva manera. Els assistents a l’acte, van poder veure un exemple de l’experimentació que n’ha fet cadascun dels convidats que responen a diferents preguntes sobre els seus treballs.
Carme Puche mostrava a My World els biaixos inconscients que ha generat el sistema patriarcal i colonial i que al programació de la IA demostra genialment. En relació a la literatura, es va mostrar el vídeo del projecte Deep Blue Rhapsody, on s’havia introduït tots els sonets de Josep Pedrals a una màquina d’IA, anomenada El Mal Alumne per enfrontar-los després a un combat d’improvisació en directe i veure si la màquina havia estat capaç d’aprendre a fer poesia. En el camp de la música, els assistents van veure com la IA havia estat capaç de recrear la veu del cantant Xevi Abril (Pelat i Pelut) per crear una nova cançó inventada a partir de “La Mama”.
Homogeneïtzar l’art
Els tres autors van coincidir en el fet que la IA no serveix -almenys de moment- per crear de la mateixa manera que ho fan les persones. Josep Pedrals va assenyalar que la màquina utilitza llenguatge binari i, com a tal, perd matisos i la frescor que es troben en el llenguatge natural.
“No té subjectivitat i, per exemple, no pot fer ironia si no li demanes expressament”.
El productor Roger Bosch va coincidir amb què no és una eina útil per la composició, però sí que és de gran ajuda per agilitzar processos rutinaris que abans requerien molt de temps.
“La IA actual és molt útil per buscar i categoritzar. Abans per buscar un so determinat en una biblioteca t’hi podies passar molt temps i, ara aquesta feina, te la pot fer la màquina en segons”.
Carme Puche va afegir, a més, que la tecnologia generativa actual tendeix a estandarditzar, a buscar el patró de les coses, que està una mica en contradicció amb la singularitat de l’art. No obstant, la cineasta va afegir que justament l’art té moltes possibilitats de canviar coses i que caldrà conèixer a fons la IA per entendre’n el seu ús i aprofitar-lo com Puche ja ha pogut mostrar amb els biaixos a My World.
Un debat necessari
Al llarg de la sessió, es va fer palès que la IA pot aportar molt a tots els àmbits però que planteja interrogants com el seu ús, el seu control o la redefinició d’autoria i de propietat intel·lectual. En l’acte també es van tractar altres qüestions com l’obsessió per l’hiperrealisme, la perspectiva de la tecnologia des de diferents àmbits generacionals -com ja ha passat en altres moments de la història- o el pes de les legislacions sectorials davant d’una revolució d’abast mundial.
