Núria Arimany i Carme Viladecans. Professores del Departament d’Economia i Empresa
La publicació el novembre del 2007 del Pla General de Comptabilitat (PGC07) i del Pla General de Comptabilitat de Petites i Mitjanes Empreses (PGC PIME) i la seva entrada en vigor el gener del 2008 va permetre l’adaptació de la normativa mercantil espanyola a les Normes Internacionals d’Informació Financera aprovades per l’IASB[1]. Aquesta nova normativa comptable presenta uns comptes anuals diferents de l’anterior Pla, que es concreten en cinc documents: el balanç, el compte de pèrdues i guanys, la memòria, l’estat de canvis en el patrimoni net i l’estat de fluxos d’efectiu. Els tres primers documents ja es podien trobar en el PGC90, tot i que, en l’actual Pla presenten diferències realment significatives. Els dos documents nous que ens presenta la normativa comptable són: l’Estat de Canvis en el Patrimoni net (ECPN) i l’Estat de Fluxos d’Efectiu (EFE).
L’ECPN és divideix en dos documents: l’Estat d’Ingressos i Despeses Reconeguts i l’Estat Total de Canvis en el Patrimoni Net. El primer document ens informa del resultat global de l’empresa, és a dir, de la suma del resultat repartible (resultat obtingut del compte de PiG) i del resultat no repartible (resultat derivat dels grups 8 i 9 del PGC07). Les parts integrants d’aquest document són: el resultat del compte de PiG, els ingressos i despeses imputats directament a patrimoni net i les transferències realitzades al compte de PiG. El segon document ens mostra les diferents variacions de patrimoni net produïdes en l’empresa en el transcurs de tres exercicis econòmics originades per: el resultat global, les variacions provocades pels socis, altres variacions de patrimoni (com ara la distribució del resultat) i els ajustaments derivats de canvis en criteris comptables i correccions d’errors. Aquest segon document ens informa de la riquesa i garantia empresarial en aquests tres exercicis. Cal tenir present que l’ECPN l’han de presentar obligatòriament totes les empreses.
L’Estat de Fluxos d’Efectiu ens informa de la variació de l’efectiu d’una empresa durant un exercici econòmic, és a dir, dels cobraments i pagaments que s’han produït i dels motius d’aquesta variació. Aquesta informació es classifica en tres activitats: explotació, inversió i finançament. Segons la normativa comptable espanyola l’EFE només és obligatori per aquelles empreses que presenten el Balanç, l’Estat de Canvis en el Patrimoni Net i la memòria segons el model normal, això significa que queden dispensades d’elaborar aquest document les empreses que presentin aquests tres documents segons el model abreujat i les que segueixin el Pla de la Petita i Mitjana Empresa (PGCPIMES). Donada la importància de la informació que subministra aquest document, creiem que seria convenient i recomanable que totes les empreses l’elaboressin, encara que fos amb caràcter voluntari. Convé tenir present també que la normativa internacional[2] preveu la utilització de dos mètodes per obtenir els fluxos d’efectiu de l’activitat d’explotació, el directe i l’indirecte. El PGC07 ha optat per utilitzar el mètode indirecte per obtenir els fluxos d’efectiu d’aquesta l’activitat, que tot i ser més fàcil d’elaborar, la informació que ens dóna no és tan entenedora i comprensible com la que s’obté amb l’aplicació del mètode directe. Cal destacar que l’EFE ens a subministra una informació molt objectiva i difícil de manipular, molt comprensible i que, a més a més, ens permet avaluar la capacitat de generar efectiu, i al mateix temps, fer previsions sobre les necessitats d’efectiu que pot tenir una empresa en el futur.
Per tant amb el PGC07 es dóna una gran importància a la informació comptable que s‘ocupa del patrimoni i de la tresoreria. Aquesta informació financera serà de gran utilitat per la valoració d’empreses, aportant més informació als inversors, als analistes i en general als usuaris de la informació comptable.
