Anna Masferrer. Professora del Departament de Comunicació.

L’ensenyament d’una llengua estrangera sovint té per objectiu que l’aprenent domini les habilitats que li han de permetre comunicar-se amb fluïdesa. L’habilitat d’expressar-se i comprendre missatges orals o escrits és la base de l’aprenentatge global d’una llengua. Aquestes destreses, comunes per a totes les àrees de coneixement, tenen la seva especificitat per adaptar-se als diversos contextos i situacions.

En aquest sentit, la selecció de materials didàctics és clau per afavorir l’adquisició de la llengua en una situació concreta dins d’un entorn acadèmic o professional. Els exercicis i les activitats didàctiques estan dissenyats per motivar l’ús dels elements lingüístics en la simulació de situacions típiques de l’àrea de coneixement de l’aprenent. Redactar i gravar anuncis de ràdio, elaborar eslògans publicitaris, saber descriure gràfiques o prendre part en negociacions són exemples d’exercicis per practicar el vocabulari i les expressions més freqüents dels diversos models de discurs.

Editorials com Cambridge University Press o Oxford University Press, utilitzen grans col·leccions de textos escrits i orals, els corpus lingüístics, que serveixen de base per optimitzar els continguts didàctics dels materials per a l’aprenentatge de l’anglès. Les dades d’aquests corpus provenen de diverses fonts escrites i sonores, per exemple, de la premsa escrita, d’anuncis publicitaris, de cartes i missatges de correu electrònic, de classes magistrals, de reunions, de la ràdio o de gravacions de converses.

Els corpus estan classificats en subcorpus segons la temàtica o segons el tipus de document, parlat o escrit, que serveixen per l’elaboració de llibres de text i diccionaris per l’aprenentatge de l’anglès per a fins específics. A través dels corpus, els lingüistes estudien l’ús de la llengua en diferents contextos i situacions, n’identifiquen el lèxic i les expressions més habituals i incorporen exemples reals de l’anglès escrit i sonor als llibres de text.

Els lingüistes que elaboren els materials han d’haver fet primer el processament de les dades mitjançant programes informàtics i després fer-ne una anàlisi quantitativa i qualitativa per determinar la selecció del lèxic i de les estructures lingüístiques més habituals d’un context concret. Gràcies a la dimensió estadística que ens indica quins elements són sistemàticament possibles i quins són probables que tinguin lloc lingüísticament, podem establir un ordre de preferències en seleccionar els elements d’una manera més efectiva.

Un exemple d’aplicació de corpus lingüístics de caràcter més lúdic és la votació de la paraula de l’any en llengua anglesa que Oxford Dictionaries publica anualment. La paraula de l’any 2013 és selfie. La definició que en fa el diccionari d’aquesta editorial és una fotografia que et fas a tu mateix, gairebé sempre amb un smartphone o una webcam normalment amb l’objectiu de publicar-la en una pàgina de les xarxes socials.

El procediment que Oxford Dictionaries segueix amb aquest motiu és fer una selecció de mots a partir d’un programa de cerques amb uns 150 milions de paraules de l’anglès actual. Utilitzen criteris de cerca que automàticament seleccionen nous continguts publicats a les xarxes socials. Amb programes informàtics específics poden identificar les paraules noves i els canvis segons la geografia, el registre i la freqüència d’ús.

Els corpus tenen diverses aplicacions en l’estudi del comportament de la llengua en molts camps de la lingüística. Respecte de la pedagogia de l’ensenyament de llengües, saber quins són els elements lingüístics d’ús més freqüent, permet decidir amb més objectivitat els continguts curriculars i fomentar l’aprenentatge per aplicar-los en contextos professionals.