Els estudiants de primer curs de periodisme hant tingut avui l’oportunitat d’escoltar en directe l’experiència d’Helena Pelicano, periodista especialitzada en la cobertura de conflictes bèl·lics. Durant la xerrada, els ha explicat com és treballar en llocs com Síria, l’Iran o el Kurdistan, zones on el perill forma part del dia a dia.
Pelicano ha parlat obertament de la part més dura i desconeguda del periodisme de guerra. La ponent ha explicat que no només cal tenir molta preparació professional, sinó també molta cura amb la seguretat. Per exemple, abans de viatjar a una zona en guerra, cal tenir una assegurança mèdica especial, permisos legals per entrar-hi, saber on és l’ambaixada més propera i tenir un pla d’emergència si passa alguna cosa greu.
La periodista també ha destacat la importància de la figura dels fixers, persones locals que ajuden els periodistes a moure’s pel territori, fer contactes i entendre millor la realitat del país. Sense els fixers, que acostumen a cobrar entre 100 i 200 dòlars al dia, és molt difícil fer bones cobertures informatives.
Una altra part de la xerrada que ha impactat molt els estudiants ha estat en relació amb la remuneració ja que tot i que cobrir guerres és una feina extremadament arriscada, els mitjans no sempre ho remuneren justament. Així, mentre la crònica escrita des del terreny es pot pagar a només 100 euros per peça, els tertulians i tertulianes de televisió cobren una xifra molt superior per parlar des d’un plató.
En aquest sentit, Helena Pelicano també ha explicat que, per poder viure del periodisme, sovint cal treballar per diversos mitjans alhora: fer articles per premsa escrita, vídeos per xarxes socials, connexions per ràdio o televisió… Això permet fer que la feina surti a compte, tot i que requereix molta energia i organització.
Malgrat tot, la periodista ha dit que “és una professió que val molt la pena, perquè explicar el que passa en llocs oblidats pot canviar mirades i donar veu a persones que no tenen altaveu”. La xerrada ha estat molt inspiradora per als estudiants, que han pogut fer preguntes i reflexionar sobre com volen exercir el periodisme en el futur.