Avui parlem amb Eloi Blanes, alumni de la UVic-UCC graduat en periodisme (promoció 2016-2020). Actualment, l’Eloi treballa a Ràdio Marca i en la següent conversa ens explica la seva experiència a la facultat i com afronta la seva nova etapa profesional

Per què vas decidir estudiar periodisme?
Des de petit sempre he sigut molt curiós i m’ha agradat molt parlar, explicar coses i comunicar-me amb les persones. De fet, quan vaig créixer sovint feia presentacions orals a l’escola i, sempre que podia, presentava diferents esdeveniments. Sent sincer, no tenia gens clar quin grau havia de triar quan em tocava fer les preseleccions, però si sabia que havia de ser una professió en la qual estigués constantment investigant, aprenent coses i comunicant-me. Vaig pensar que el periodisme m’aportava tot això i considero que no em vaig equivocar.

Per què vas decidir cursar el grau a la UVic-UCC?
Vaig arribar a la UVic per diferents factors. Primer de tot, la UVic m’oferia el grau que jo volia fer de manera més personalitzada i propera. També recordo anar quan encara estava al batxillerat d’excursió i em va agradar molt l’ambient que es respirava. A més, en aquells moments jo jugava a futbol al Girona FC i per un tema de distàncies em permetia compaginar els estudis amb la meva carrera futbolística.

Què és el que més et va agradar de la Universitat de Vic?
És molt difícil quedar-se amb una sola cosa perquè hi ha moltes coses que em van agradar de la UVic-UCC. Tot i això, he de fer una menció especial al tracte proper i personal de tots els integrants de la Universitat. Sobretot, en moments difícils on necessitava ajuda per diversos motius i el professorat em va donar totes les facilitats possibles perquè pogués continuar amb el curs. És un record que sempre portaré amb mi. Més enllà d’això, l’ambient a la UVic va ser genial i em van incitar a participar en diversos grups com l’equip de futbol o el de debat. També si parlem de la Universitat de Vic, cal fer menció a les Unigresques on, no ens enganyarem, també vaig passar molts bons moments.

I de la Facultat d’Empresa i Comunicació?
De la Facultat d’Empresa i Comunicació em va agradar molt la ubicació, tot estava al mateix campus i això era una ajuda. Però sobretot, el que més em va agradar del FEC va ser l’ambient i els espais com les sales Coworking i les sales on podíem fer pràctiques de ràdio, televisió o premsa escrita. Al cap i a la fi, eren les sales que a tots els estudiants de periodisme més ens interessaven.

Eloi Blanes a Ràdio Marca | Foto: Eloi Blanes

Si haguessis de definir el grau de periodisme a la UVic-UCC en tres paraules, quines serien?
Propera. Perquè a la Universitat de Vic no érem només números sinó que tothom sabia qui eres. En definitiva, pel tracte personal i proper.
Pràctic. Per les constants assignatures pràctiques que fèiem i que tant ens interessaven.
Productiva. Perquè apreníem bons continguts en les assignatures que després t’ajuden en el món laboral.

Com han sigut els teus inicis en el món del periodisme?
La realitat és que fulgurants i trepidants. Gairebé no he tingut encara temps per assaborir el moment. Aquest món t’endinsa tant que de vegades perds la noció del temps. Vaig començar de pràctiques al programa matinal de La Ronda de Ràdio Marca de Marc Vila i Javier Giménez amb Jordi Moreno i Joel Reguant. Allà vaig aprendre molt, i treballar amb tants bons professionals em va ajudar moltíssim, sobretot perquè em van donar molta confiança des d’un bon inici i els hi estic molt agraït. Més tard, gràcies al treball fet a La Ronda em va sorgir l’oportunitat de participar en el nou projecte de Ràdio Marca sobre el RCD Espanyol, al programa Pericos a Ràdio Marca amb José Manuel Oliván. Estar allà, i poder estar diàriament en directe explicant l’actualitat de l’Espanyol, portar les xarxes socials, escriure els meus articles a la pàgina web, participar en les rodes de premsa i fer les retransmissions dels partits els caps de setmana, és tot un somni que sempre he tingut però que mai pensava que podria arribar tant d’hora. Estic aprenent molt, fent el que més m’agrada i amb cada dia més ganes de continuar treballant.

En què consideres que més t’ha ajudat la universitat ara que treballes a Ràdio Marca?
Quan estàs a la Universitat sovint penses que tot el que t’expliquen no serveix per res però això no és cert. Fer pràctiques t’ajuda molt en el món laboral perquè és molt semblant al que després et trobes en el món real, però una de les coses que més m’han ajudat diria que són les tècniques en xarxes socials i pàgines web, imprescindibles avui dia.

Com a ex estudiant de la Universitat de Vic, consideres que els alumnes sortiu preparats de la facultat per tal d’afrontar el món laboral?
Sí. Cal ser realistes i entendre que és una utopia pensar a sortir de la Universitat sabent absolutament tot, perquè sigui a la UVic o a qualsevol altre, en el dia a dia és on vas aprenent constantment coses noves i te’n vas modelant. A més, sempre es necessari tenir una formació continuada. Tot i això, considero que si surts preparat perquè després t’adones que et demanen fer coses que tu ja havies fet a la Universitat, i per tant ja tens tot això guanyat.

Com està essent la teva experiència, com a periodista, a Ràdio Marca?
La meva experiència està sent molt enriquidora. Cada dia aprenc coses noves i faig coses diferents que em motiven a continuar. Amb en Marc Vila vaig aprendre molt i per mi, és un clar referent dins de la professió.
En aquest moment, estar treballant cada dia també amb un periodista com José Manuel Oliván és simplement increïble. Té una forma de treballar i de fer periodisme molt pròpia a la que m’he adaptat ràpidament, que m’apassiona i em permet estar constantment aprenent. La realitat és que tothom m’ha donat molta confiança per fer coses i això és un plus que et fa treure el millor d’un mateix. Al cap i a la fi, poder fer el que més m’agrada és un motivació extra per mi.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?
Tot. Jo sóc perico de tota la vida i vaig tenir el plaer durant tres anys de defensar la samarreta blanc-i-blava. Sóc d’aquella fornada de joves que vam créixer celebrant els gols de Tamudo, Luis Garcia, Coro, De La Peña i Dani Jarque a l’Estadi Lluís Companys de Montjuïc. Que vam celebrar la Copa del Rei guanyada davant el Saragossa al Bernabéu i que tant vam gaudir l’any on vam arribar a la final de la UEFA de Glasgow. Porto l’espanyolisme al cor des de ben petit i poder estar ara dedicant-me a explicar l’actualitat de tot el que envolta l’Espanyol m’omple d’alegria. Però sobretot, el que més m’agrada és fer les retransmissions dels partits a la RDP (La retransmissió de Pericos). Crec que tot periodista esportiu somia en poder fer-ho i estar analitzant al meu equip des de la cabina, amb Oliván al costat, és una realitat que mai hagués pensat possible, almenys tan d’hora.

Quina funció fas?
A Pericos, a Ràdio Marca, faig diverses funcions. Produeixo contingut pel programa per locutar en antena els titulars diaris de l’Espanyol. Controlo les xarxes socials i m’encarrego de la pàgina web. També, participo en les rodes de premsa de l’entrenador i els jugadors. I per últim, els caps de setmana analitzo i faig de micro a peu de camp en la Retransmissió de Pericos en els partits del cap de setmana.

Recomanaries la UVic-UCC a futurs alumnes de periodisme?
Sense cap mena de dubte. Tinc molt bons rècords de la UVic. Puc dir que hi ha moltes coses a fer i que els continguts, les matèries i les assignatures pràctiques són genials. Però mentiria si no digués que per mi el més important que hi ha a la UVic i la fa tan especial són les persones que formen la institució i que sempre estan disposats a ajudar-te perquè puguis aconseguir tot allò que et proposis. Vaig prendre la decisió d’anar a la UVic i ho tornaria a fer.

I als actuals, quins consells els hi donaries?
Que aprofitin el temps, que tot passa molt de pressa… Que gaudeixin de cada moment que són allà i que s’involucrin a la Universitat participant i aprofitant totes les propostes que ofereix la UVic, que facin créixer la comunitat, que això farà cada cop més gran una institució que continua en constant creixement durant els últims anys.