Els insults racistes patits pel jugador brasiler del Real Madrid, Vinicius JR., durant el partit disputat contra el Valencia CF el diumenge passat han donat la volta al món. No és la primera vegada que un jugador és atacat amb motiu del seu color de pell al camp. Li havia passat abans a estrelles de l’esport com a Samuel Eto’o, Wilfred (Rayo Vallecano) o a Iñaki Williams (Athletic de Bilbao) per esmentar només alguns casos d’una immensa llista.
El cas de Vinicius JR. ha cridat l’atenció de personalitats tan rellevants com la del president espanyol Pedro Sánchez, el president del Brasil Lula da Silva i fins i tot de l’empresa Nike, quan el jugador va parlar de la percepció que es té d’Espanya com a “país racista” a través d’un tuit, després dels insults rebuts durant el partit. “Al Brasil, Espanya es coneix com un país de racistes” va piular el jugador.
L’afirmació pública de Vinicius ha obert un debat entre diferents mitjans nacionals i internacionals sobre el racisme existent a la societat i en l’esport, una qüestió profundament estudiada per l’investigador i docent de la Facultat d’Empresa i Comunicació, Raúl Martínez-Corcuera. L’expert de la UVic-UCC ha estat citat per diversos mitjans de comunicació estatals i internacionals, fins i tot, pel prestigiós rotatiu nord-americà The Washington Post en la seva edició del passat 25 de maig.
En l’article titulat “Vinícius Júnior, Real Madrid and soccer’s racisme scandal, explained”, Martínez-Corcuera explica que el racisme en l’esport -i en especial en el futbol- és “un reflex” de la societat i que, en el cas d’Espanya, “s’ha criticat durant molt de temps el fet que el futbol hagi normalitzat el discurs de l’odi, que inclou racisme, sexisme i actituds anti LGBTQ”. Martínez-Corcuera afegeix en la seva aportació que “les manifestacions d’odi cap aquests col·lectius als estadis són usuals en seguidors de tots els clubs de futbol i que rarament són castigades o censurades per les institucions esportives o mediàtiques”.
