“Cal un canvi radical a la política econòmica mundial, perquè avui no ens garanteix el futur.” Amb aquestes paraules l’activista feminista italiana Silvia Federici presentava un dels objectius principals del V Congrés Estatal d’Economia Feminista, que se celebra a la UVic fins el pròxim 4 de juliol i que acollirà més de 400 persones provinents del món acadèmic, de la recerca i de l’activisme.

Durant  la roda de premsa de presentació del congrés, que va tenir lloc ahir al matí  a la UVic, Sandra Ezquerra, professora de la UVic-UCC i membre del comitè organitzador, va explicar que el Congrés es proposa posar en comú l‘experiència a l’entorn de l’economia feminista i consolidar, tant en l’àmbit acadèmic, de la recerca, com en la societat civil, models econòmics alternatius. “Volem dibuixar models alternatius que es construeixin en base a altres lògiques, paradigmes i valors”, ha afirmat Ezquerra. Els principals investigadors i investigadores en la matèria que participen en aquest congrés posaran un èmfasi especial en els impactes específics que la crisi econòmica té sobre les dones. 

L’economia feminista, un corrent del pensament en creixement, transversal i compromès
Per la professora de la Universitat Complutense de Madrid, Amaia Pérez, l’economia feminista és una escola de pensament econòmic en si mateixa, que es troba en ple creixement i que es caracteritza per considerar l’economia com el conjunt de processos que sostenen la vida, que  tracta les desigualtats de gènere i que es compromet socialment. “Volem posar en valor la igualtat i la no discriminació”, va dir Pérez que també va afirmar que “estem davant d’una crisi multidimensional que implica una crisi ecològica, de reproducció social, que posa en dubte el sistema”.

En aquest sentit Silvia Federici, va demanar un canvi urgent, “ja que la falta de recursos  bàsics per reproduir la vida i la precarització del treball ens ha portat a una crisi que ha repercutit molt profundament en la vida de les dones”.  I no només en països en vies de desenvolupament, sinó també en el primer món com els EUA on, segons explicava Federici, cada cop “es medicalitzen més els problemes socials, baixa l’esperança de vida de les dones i augmenten els problemes mentals dels nens, relacionats amb la fam”.

Un exemple d’aquesta precarització laboral l’exemplificava la representant del  Movimiento Autónomo de Mujeres de Nicaragua, Sandra Ramos, que va denunciar les condicions de les treballadores del tèxtil llatinoamericanes. Un sistema que “posa al centre les mercaderies i els consumidors i deixa de banda les dones treballadores amb unes condicions laborals cada vegada més precàries”, afirmava. El Congrés compta amb una important representació de col·lectius de Llatinoamèrica.

Per últim, Carme Sanmartí, secretària general de la UVic-UCC, va qualificar d’una gran oportunitat el fet d’organitzar aquest congrés a Vic, i declarava que “s’ha pogut portar a terme gràcies al bagatge de més de 19 anys d’estudis de gènere consolidats a la Universitat”. 

S’espera que les conclusions puguin servir de full de ruta per canviar les polítiques públiques cap a un nou model social més igualitari.

Participació de la viceministra grega d’Ocupació i Seguretat Social
Rania Antonopoulou, viceministra d’Ocupació i Seguretat Social de Grècia, està previst que intervingui dissabte a la sessió plenària de les 16 de la tarda per videoconferència. La viceministra grega va declinar aquesta setmana la invitació a assistir al Congrés a causa dels esdeveniments ocorreguts en el seu país. La sessió girarà a l’entorn de l’experiència d’introduir l’economia feminista en les polítiques macroeconòmiques d’Estat.

Durant el Congrés es podran conèixer una vuitantena d’experiències pràctiques d’aplicació d’economia feminista i es portaran a terme una vintena de tallers de formació, en què es tractaran i debatran maneres de construir alternatives econòmiques.