La Biblioteca Pilarín Bayés de Vic va acollir el passat 25 de setembre el taller “Llegir amb arrels i ales” que explora la literatura infantil i juvenil amb una mirada intercultural. L’activitat, emmarcada en la Nit Europea de la Recerca, va ser també la primera del cicle Cartografies de la FEC, dedicada enguany a les migracions.

Durant l’acte es va fer una nova presentació de Zoom Out, un projecte liderat pel sociòleg i investigador del grup GETLIHC, Gerard Coll-Planas. El projecte ha creat diferents models de formació per a professorat i per a la comunitat educativa en general, a més de diferents recursos pràctics basats en el patrimoni cultural de la literatura infantil europea així com materials i recomanacions adaptades a contextos específics, a mode de recurs amb potencial per millorar les competències interculturals dels diferents participants del consorci que en formen part.

“El projecte parteix de la idea que hi ha alguna cosa que no aconseguim transmetre quan parlem de desigualtats i del fet que la literatura existent ja ens dona peu a establir un diàleg profitós sobre aquests temes”, va explicar Gerard Coll.

La visió dels infants

Durant l’acte, els assistents van poder escoltar a joves estudiants de l’Escola La Sínia de Vic explicant la seva relació amb la literatura, com viuen l’absència de referents en els llibres que moltes vegades se’ls recomanen  i quines repercussions té això en la formació de la seva identitat i la seva manera d’imaginar el seu lloc al món. El projecte aglutina també les iniciatives de diferents actors al voltant de la lectura que participen d’aquest relat col·lectiu i individual com els diferents clubs de lectura, tant per petits com per adolescents, impulsats des de La Biblioteca Pilarín Bayés o altres activitats de la cooperativa Artijoc.

L’acte també va comptar amb la visió amb més perspectiva de joves adults migrants que reflexionaven sobre una infància amb llibres “per blancs” i com això havia influït en la seva relació amb la lectura, que dissociaven en alguns casos de la seva quotidianitat.

“Jo tinc la sensació que el que em feien llegir era el relat d’una vida blanca; coses que no afectaven el meu relat quotidià”, va explicar una de les participants.

L’èpica actual no explicada

En una jornada dedicada a la literatura i la migració, el punt i final el va posar el testimoni de Bassirou Balde, un jove originari de Senegal que va explicar el seu viatge fins a Europa enfrontant-se a la duresa del campament al Bosc del Gurugú, al Marroc, o a la travessia en pastera pel mar Mediterrani, sense saber nedar. Una història tan comuna, com invisibilitzada de les persones que formaran part de la nostra societat i que es podria inscriure en el gènere èpic a la mateixa altura de clàssics com La Ilíada o L’Odissea d’Homer, amb els seus cants de sirena, personatges amics, els seus monstres i els seus protagonistes herois.

En l’acte es va fer també un sentit homenatge a Laura Marsó Codina, directora de l’Escola La Sínia (2016-2025), que va morir sobtadament durant l’estiu de 2025. En el seu record es va subratllar la seva lluita per l’escola, pel futur dels nens i nenes de La Sínia i la seva voluntat d’implicació en el projecte Zoom Out, qui seria sens dubte un aliat amic en els relats èpics en els viatges dels herois actuals.