Els estudiants d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE) de la FEC van presenciar, ahir, un interessant debat sobre la robòtica. Aquesta tertúlia, impulsada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya, va comptar amb la participació de tres experts.

Ahir, dimarts 19 de febrer, els estudiants del grau en Administració i Direcció d’Empreses van presenciar un interessantíssim debat sobre la robòtica i els possibles inconvenients, o ajudes, que aquests poden protagonitzar. Sota el títol “Transformació digital i Precarietat laboral, nou model social” de Ràdio Cafè de l’Economista, en la tertúlia hi van participar Ernesto Poveda, economista i president d’ICSA GRUPO; David Moreno, director d’Elucubración Estudio Creativo i, finalment, el professor de macroeconomia de la casa, el Doctor Enric Casulleras. Aquest debat però, va ser moderat i conduït en tot moment per Víctor Bottini; periodista i economista del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

El debat es va iniciar amb una potent pregunta: Creieu que en un futur, els robots, seran capaços de realitzar tasques que els humans som incapaços de realitzar? O els utilitzarem per a que les tasques que fem nosaltres es realitzin de forma més ràpida? El primer en tenir la paraula va ser Ernesto Poveda que, des de la seva experiència de més de 25 anys al sector empresarial, va explicar que els robots han anat evolucionant al llarg de la història: des d’usar-los en les tasques menys rellevant fins a usar-los en operacions quirúrgiques. No obstant això, va remarcar que els robots no podrien adoptar mai la presa de decisions. Seguidament, fou el torn de David Moreno que, tot i afirmant el que explicava Poveda, va voler destacar la importància de formar-se en noves tecnologies; quelcom que els estudiants universitaris han de tenir en compte. El professor Enric Casulleras però, va voler destacar el fet que les feines evolucionen i que, actualment, ens trobem en una situació canviant. Casulleras va explicar que no podem imaginar quines feines hauran de realitzar les generacions futures perquè, fins i tot, és molt probable que encara que s’hagin inventat.

El debat va continuar amb la possibilitat d’imaginar que els robots podrien arribar a ser una imitació de l’ésser humà; des de les tasques laborals fins a les emocions. Enric Casulleras va ser el primer en obrir aquest punt defensant que la intel·ligència artificial pot passar per davant la intel·ligència humana. A més a més, tot i reconèixer que els robots no poden tenir emocions, va defensar la idea que en un futur, podrien ser capaços d’imitar els sentiments. Per donar-li pes a l’argument, va llegir un fragment del llibre 21 lliçons per al segle XXI (2018), de Yuval Noah Harari, que va aprofitar per recomanar a tot l’alumnat. Tot i així, quin més en contra es va posicionar d’aquest raonament fou Ernesto Poveda. L’economista va argumentar que, per molt que siguin capaços d’imitar les emocions, els robots no deixen de ser un conjunt d’algoritmes que poden extraure conclusions. «Cap màquina serà capaç de substituir la estupidesa o la intel·ligència de l’ésser humà», deia.

També hi va haver un punt en relació a la precarietat laboral que vivim avui dia però, sota el criteri dels experts, d’això en tenen la culpa els governants que no realitzen les seves funcions tal i com se’ls encomana. Tot i les crítiques en segons quins termes cap a la intel·ligència artificial, tots tres conferenciants van estar d’acord en que els robots, a la llarga, aportarien un saldo positiu; que es tradueix en més llocs de feina per als estudiants que surten de les facultats. Finalment, Víctor Bottini va donar pas als estudiants que, des d’unes perspectives molt crítiques, van interactuar amb els ponents per tal de resoldre dubtes a partir de la conferència, les classes realitzades a la Facultat i d’articles llegits.