Informació, identitat i identificació. Aquests tres conceptes donen forma a la teoria de les tres I, un model de premsa que el professor de la FEC Jordi Serrat va defensar en una conferència que va impartir el 18 de novembre al Temple Romà de Vic amb motiu del 40è aniversari de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal.

Davant d’una trentena de persones de públic, la majoria periodistes de proximitat, el Dr. Serrat va pronunciar la conferència titulada “Premsa i territori: el nervi i el pols de la gent”. L’acte va comptar amb l’assistència de l’alcaldessa de Vic, Anna Erra; el director de Nació Digital, Miquel Macià; el president de l’ACPC, Francesc Fàbregas, i el professor Lluís Costa, que va presentar el llibre Premsa Comarcal. La memòria de la vida quotidiana de Catalunya.

Segons el conferenciant, l’èxit d’un mitjà de comunicació passa per saber combinar les tres I del paradigma esmentat. En primer lloc i com la més important, la I d’informació, ja que sense bones cobertures i notícies pròpies ben treballades, un diari no és competitiu. En segon lloc, la I d’identitat que té a veure amb els principis i valors que representa. I, finalment, la I d’identificació, que només es produeix quan l’audiència se sent reflectida en els continguts del periòdic.

A parer de Jordi Serrat, un cas reeixit d’un diari que va complir el patró “de les tres is” va produir-se, l’any 1991, durant la campanya a favor del topònim Girona. El ponent va recordar que milers de conductors gironins van desafiar la llei i van enganxar-se un adhesiu —repartit pel diari El Punt— , amb les lletres GI a les seves matrícules per tapar les sigles GE. Gràcies a les 26.886 butlletes signades i als 150.000 adhesius amb la grafia GI que va distribuir El Punt, el nom de la demarcació és avui Girona i prou. No, la forma bilingüe anacrònica Gerona/Girona, que PSOE i PP defensaven inicialment. La mobilització ciutadana va provocar que el Senat espanyol aprovés el 26 de febrer de 1992 que el nom oficial de la província és Girona i no la forma castellana Gerona, emprada durant el franquisme.

“Ja sé que la feina d’un diari no és fer activisme polític”, va aclarir Serrat. “Però no va ser activisme polític, va ser identitat local, que és molt diferent”, va afegir. Igualment, va apostar a favor d’un periodisme honest, plural, que treballi amb independència del poder, i que, sobretot, tingui en compte “el batec de la gent”. En l’episodi explicat de l’any 1991, el sentir popular en defensa de la identitat gironina va ser molt evident, tal com va documentar el professor amb nombroses dades i el relat viscut dels fets. Així mateix, Serrat va fer una crida a la premsa perquè protegeixi la toponímia normativa catalana que a internet cada cop està sent més castellanitzada.