El Centre d’Estudis Olímpics (CEO) de la Universitat Autònoma de Barcelona va organitzar els passats 17 i 18 d’octubre un simposi internacional sobre “Esport, espai i ciutat: Barcelona, Paris, Los Angeles” amb l’objectiu de debatre i analitzar la capacitat i impacte que té l’esport en la imatge internacional d’una ciutat (city branding).
En el marc de la primera sessió –sota el títol “Comunicació, Esport i city branding”–, el professor de la UVic Jordi de San Eugenio va ser un dels ponents convidats. Per ell, Barcelona és un perfecte exemple que explica i reforça la teoria de Rein and Shields (2007) sobre com l’esport es converteix en una plataforma de branding (i alhora una oportunitat de rebranding en alguns casos) o creació de marca i que es basa en tres eixos: esdeveniments, equips i espais. La ciutat va marcar un abans i un després amb els Jocs Olímpics de Barcelona ’92 i des d’aleshores altres esdeveniments esportius (com els recents celebrats mundials de natació XV FINA World Championship) ajuden a internacionalitzar la imatge de la capital catalana. D’altra banda, el FC Barcelona és un símbol que l’ha situat en el mapa a nivell mundial i que també desenvolupa activitats de sport diplomacy (com el Peace Tour per Orient Mitjà d’aquest estiu amb visites dels jugadors del primer equip de futbol a Israel, Palestina o Tel Aviv).
En aquest primer bloc de ponències –on va participar el profesor De San Eugenio–, el catedràtic de comunicació Miquel de Moragas (UAB) va parlar sobre la importancia dels estadis dins de la planificació urbanística de les ciutats, i en va analitzar la trajectòria i tendències al llarg de la historia: de com aquestes seus esportives han passat de ser un espai de trobada (1945) a una concepció més de parc temàtic (2000) i com la proposta de Tokio 2020 es defineix per la concepció d’un smart stadium. Per completar el panell, Josep Maria Català (UAB) va intervenir amb una ponència centrada en aspectes audiovisuals, que n’és el seu àmbit d’expertesa.
La segona sessió va tractar sobre “Esport i cultura popular” amb la participació de Daniel T. Durbin (University of Southern California) qui es va centrar en el Coliseum de Los Angeles, una visió etnogràfica del futbol a càrrec de l’antropòleg Christian Bromberger (Université de Provence) i l’aportació de Francesca Marie Smith (University of Southern California) amb la presentació “Disability’s New Hope: The Confluence of Place, Moment and Sport in 1948 in England”.
“Espais esportius” va ser el títol de la tercera sessió, inaugurada pel geògraf Francesc Muñoz (UAB) qui, mitjançant exemples com el de Júzcar (Màlaga) – la localitat escollida per enregistrar la pel·lícula dels Barrufets que va canviar a blau el color de totes les cases de la ciutat i que gràcies a això ara reben cada cap de setmana aproximadament 4.000 turistes d’Anglaterra–, va parlar sobre brandification. Acte seguit, Yann Descamps (La Sorbona), va presentar les seves investigacions (comparant Paris, Los Angeles i Nova York) sobre la cultura de l’esport al carrer i, concretament, sobre el streetball i com aquest esdevé un factor d’equalització social, així com un anàlisi del llegat de la cultura afroamericana. No va faltar la menció al Rucker Park o la influència cultural del jazz i el hip-hop en la manera de jugar a bàsquet i com, al mateix temps, aquest esport es juga de manera diferent a cadascuna de les tres ciutats. Aquest panell el van complementar Juan Antonio Simón (UAB) amb una visió històrica de l’Estadi Olímpic Lluis Companys i el professor Vincent Brook (University of Southern California) que va focalitzar-se en el Dodger Stadium (l’estadi de beisball amb més capacitat d’EUA).
