L’evolució del sistema econòmic s’ha caracteritzat des de finals del segle passat per un augment brutal de les desigualtats. La dimensió del problema ha fet que fins i tot institucions internacionals com el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional o el Banc Central Europeu, tradicionalment aliens a aquest problema, l’hagin incorporat a les seves preocupacions, discursos i objectius. Una de les propostes que ha adquirit notorietat, tot i que els seu origen cal situar-lo a la dècada dels anys vuitanta del segle passat, és la renda bàsica o la renda de ciutadania. El desplegament de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) per part del govern ha revifat el debat sobre aquestes formes d’ingrés bàsic per a la ciutadania com a forma de lluitar contra la desigualtat. Algunes aportacions que analitzen amb pessimisme el futur del treball com a eina bàsica d’integració en el sistema econòmic i de participació ciutadana han donat a aquest debat una nova embranzida. David Casassas, membre de la xarxa internacional per a la renda bàsica, professor de la UB, ha analitzat aquest dimarts 23 de març a la tarda la vigència i els arguments de les propostes en la darrera sessió del cicle de webinars Fòrum Economia i Societat, organitzat per la FEC.

Per començar, ens hem de preguntar “per què la desigualtat és un problema”? Des d’Aristòtil fins a Adam Smith o Rousseau ens diuen que és important la igualtat, “que no hi hagi excessives desigualtats perquè com a humans necessitem una comunitat de consemblants per a poder-nos desenvolupar”, ha exposat Casassas. “Jo proposo una aproximació a la renda bàsica que situí la igualtat com a objectiu subordinat a un objectiu ulterior. Hem de combatre la desigualtat per afavorir la llibertat”, ha afegit el ponent. Hi ha un vincle entre accés a recursos i gaudi de la llibertat que cal restaurar, i la renda bàsica s’ha d’usar per restaurar aquest vincle: “Hi ha una idea d’igualtat com a reciprocitat a la llibertat que és central en la tradició republicana. És a dir, la igualtat ha d’estar al servei de quelcom, la llibertat”.

Però, “com es defineix aquesta llibertat en aquestes tradicions emancipatòries on la gramàtica política republicana va ser important? Llibertat és quelcom que s’assoleix en el moment que hi ha un gaudi incondicional a recursos”. “Moltes vegades ens hem d’abraçar al ferro roent que ens ofereixen molts entorns. Sense la capacitat de dir que ‘no’, la vida és una súplica constant i això és el contrari de la llibertat en clau republicana”, ha afirmat. La idea de l’accés incondicional a recursos per fugir de la súplica és important.

Una “esclavitud a temps parcial”

En tercer lloc, Casassas ha explicat que “aquest plantejament ens obliga a tenir una mirada crítica sobre el treball assalariat”. Aquesta mirada crítica va ser central en el gruix de les tradicions emancipatòries que van haver-hi al segle XIX i al XX. Aristòtil, Marx o Adam Smith, tots ells en cadascun dels seus contextos diferents, acaben assumint que el treball assalinat és “esclavitud a temps parcial”. Al món hi ha grans asimetries de poder perquè hi ha un accés dissímil en els recursos. Per això, ens hem de plantejar com repartir la riquesa perquè tothom sigui lliure. David Casassas exposa: “Jo proposo que la repartim incondicionalment, ex ante”. I això apunta a la proposta de la renda bàsica “que és una prestació monetària pagada pels poders públics d’acord amb els següents tres principis: es paga incondicionalment, universalment i individualment. Però, la renda bàsica ha de ser suficient, que ens serveixi per garantir les nostres necessitats bàsiques, i a més a més aquesta no ha de substituir altres prestacions amb espècie vinculada als règims de benestar que hem conegut”.

Funcionar ex ante, vol dir que tenim recursos a les nostres butxaques quan sortim de casa, o quan entrem a casa. A les llars també hi ha conflictes, com ens han ensenyat els plantejaments feministes. I a partir d’aquí, “mirem de fit a fit l’statu quo i podem decidir sobiranament si els nostres projectes de vida s’adiuen en això o hem d’aspirar a altres formes d’organtizar-nos. Per això, cal plantejar el debat sobre la incondicionalitat, principalment. A més a més, sabem que els subsidis condicionats ens condueixen a la trampa de la pobresa”.

L’ingrés mínim vital, a debat

Hem tingut una emergència sanitària sobrevinguda a l’emergència social que ja teníem. Segons ell, l’ingrés mínim vital plantejat pel govern del PSOE i UP s’ha d’unir a les rendes autonòmiques preexistents. En el plantejament que el govern ha fet l’IMV té dos mèrits: “Es planteja com un dret subjectiu, està protegit legalment; s’afirma que hi hauria d’haver una certa compatibilitat entre la prestació i les fonts salarials d’ingressos”. Però, també hi ha ombres: va destinat només a la meitat de la gent que està en pobresa severa, té unes quantitats insuficients quan el llindar de la pobresa està a 710 euros al mes, hi ha compatibilitat amb els ingressos salarials però només quan aquests són relativament baixos, hi ha problemes tècnic-administratius importants vinculats a la residència o l’edat, també hi ha una estructura massa burocratitzada que incrementa la gent que no estarà registrada pel sistema o finalment que la partida definitiva destinada a l’IMV és inferior d’allò previst. “Per combatre la pobresa no podem tenir només 3.000 milions d’euros, això no es pot presentar com la salvació de les classes populars”, ha reiterat.

Però, segons David Casassas, la gran ombra de l’IMV és de framing, discursiva. “És un ingrés que es planteja ex post: enlloc d’evitar naufragis es fa l’opció per la política del salvavides i el recompte de les vides. Com l’hospital, l’accés a la renda ha de ser incondicional i universal. Per això, proposem els principis d’incondicionalitat i universalitat que ens porta a la renda bàsica universal”, ha conclòs. La clau és la justificació dinàmica de la renda bàsica: “Hem de valorar la quantitat de vides possibles que es poden posar en moviment des del moment que tinc les condicions de vida garantides”.

Això ens porta a plantejar, segons el ponent i com a darrera idea, que ens hem de repartir el treball d’una altra manera: “Estem en un procés de destrucció de llocs de treball i hauríem de construir llocs de treball amb sentit i consentits, ens hem d’obrir en altres repartiments dels treballs al marge del patriarcat que ens ha marcat i, finalment, hem de dotar-nos de feines incondicionals que ens capacitin per escollir lliurement als treballs remunerats i no remunerats. Hem estat poc crítics amb la tipologia de treballs que tenim, hi ha treballs que no dignifiquen”. No podem assumir com a natural una relació subalterna, desigual i dulcificada en els llocs de treball. Per tant, “la lluita, el projecte polític, intel·lectual i acadèmic hauria de ser l’abolició de l’esclavitud a temps parcial i convertir el treball assalariat en una opció més, juntament amb el cooperativisme, l’autogestió o l’emprenedoria, i que la gent treballadora en pugui codeterminar la seva naturalesa”. “La renda bàsica és una proposta que modestament, però ambiciosa, aspira a formar a l’agenda política i intel·lectual per a gestionar aquest tipus de qüestions”, ha conclòs. De fet, Casassas ha plantejat que la renda bàsica no ha de ser “la política econòmica”, sinó que ha de ser una proposta que s’inclogui dins d’un conjunt d’accions més general en la política econòmica dels països.

Un fòrum exitós i amb ponents de luxe

Abans de Casassas, el Fòrum Economia i Societat també ha comptat amb la presència de l’antropòloga Yayo Herrero, l’experta en tecnologia i politòloga Gemma Galdón, el professor de filosofia política Félix Ovejero i el periodista i analista Xavier Vidal-Folch. Amb una mitjana de trenta d’inscrits per sessió, la Facultat valora molt positivament la manera com el cicle ha ajudat a posicionar determinats debats de caràcter global que han quedat en segon pla a causa de la COVID-19. Des de la Facultat volem agrair el lideratge del professor Rafa Madariaga en l’organizació d’aquest cicle i la moderació de les sessions.