Una de les branques més cobejades per molts i moltes professionals del sector és el periodisme d’investigació: una feina que permet treballar amb profunditat i cuinar els textos a foc lent, sense els sobresalts de l’actualitat. Això és el que fa actualment Nacho Orovio a la secció ‘A Fondo’ del diari La Vanguardia. El reporter va visitar la UVic-UCC i va explicar a futurs i futures periodistes de la FEC com ha elaborat alguns dels seus treballs.
Amb tres dècades d’experiència, Nacho Orovio va ser l’únic periodista de l’estat espanyol que va seguir les converses de pau entre el govern madrileny i ETA entre 2004 i 2006. També és coautor de Conexión Madrid, una profunda investigació sobre els orígens dels atemptats de l’11M a Madrid, l’any 2004. Tots dos casos toquen el moll de l’os de fets que han marcat la història del país. El professional va explicar a l’alumnat de Periodisme com fa aquesta feina i algunes eines a tenir en compte per fer bon periodisme d’investigació.
L’ètica, més important que mai
D’entrada, va afirmar, cal buscar històries que no estan a l’agenda oficial i que, normalment, no es volen explicar. Per aquesta, i altres raons, són temes que poden crear conflictes i que, de vegades, poden tenir repercussions com, per exemple, denuncies cap als mitjans que les publiquen. En aquest sentit, les investigacions periodístiques han de tenir molt clar el component ètic de la professió: es busca fomentar l’esperit crític dels lectors, respondre al compromís amb la societat però sense entorpir -per exemple- investigacions oficials. Així, el professional ha assenyalat la importància de formar-se en periodisme:
“El periodisme té unes dinàmiques i necessita d’uns coneixements que una persona pel carrer amb un mòbil no pot exercir amb la responsabilitat que implica”.
La paciència, una qualitat clau
El periodista també ha explicat als alumnes com trobar les diferents maneres de trobar idees per escollir temes, com posar-se en contacte amb els col·lectius i les fonts a les que es vol arribar i, sobretot i molt important, verificar les informacions de temes delicats i controvertits.
“El periodisme d’investigació és com un vol en cercle. Cal parlar amb molta gent, fer infinitat de preguntes i estar molt, molt informats abans de fer entrevistes clau” va dir Orovio.
La investigació, doncs, requereix “molta paciència” i gairebé sempre algun contacte amb la informació de tribunals ja que, sovint, la feina destapa pràctiques que tenen o poden tenir conseqüències legals.
El futur del periodisme d’investigació
La sessió també ha abordat el paper del periodisme d’investigació en l’actual panorama comunicatiu. Si bé la investigació defineix un dels arquetips de la professió periodística i pot donar molta notorietat als mitjans, també és molt cara. “La marca [d’un mitjà] és clau en la comunicació del s. XXI”. A més, es tracta de feines que requereixen altes dosis d’intuïció i d’habilitats personals que difícilment podran estar a l’abast de persones sense formació específica.
