El quart webinar del cicle Economia i Societat, titulat “Reptes del futur d’Europa”, s’ha celebrat aquest 16 de març a la tarda amb la presència del periodista i analista polític d’El País Xavier Vidal-Folch. Aquest analista polític ha desgranat alguns dels reptes que marcaran el futur de l’entramat comunitari, en un moment on a la crisi del Brexit s’hi ha sumat la pandèmia de la COVID-19 que ha posat a debat alguns dels fonaments de la solidaritat europea. Vidal-Folch va ser corresponsal a Brussel·les durant els anys noranta i en la seva producció periodística ha estat un clar crític amb les polítiques d’austeritat europea passades.
Segons ell, en preguntar-se quins són els reptes del futur d’Europa, cal resumir-los en “culminar, arrodonir, expandir les fites que han vingut marcades per la pandèmia. Han estat uns mesos horrorosos, però cal fer de necessitat virtut i pensar que la crisis ha estat existencial”. Els reptes que tenim són, segons aquest analista, la recuperació econòmica, la necessitat de canalitzar el Brexit, superar la pandèmia i tornar a reconfigurar el món sobre valors liberals conservant i usant el màxim aquelles qualitats que té la UE, que són les d’una potència normativa. A diferència d’aquells estats que es posicionen pel seu hard power o soft power, la UE és una potencia normativa perquè és una exportadora de les normes compartides, del multilateralisme. “Hem tornat a un món una mica més habitable del que teníem abans del 3 de novembre. L’hàbit de la UE és el de resoldre els conflictes a través del pacte”, ha recordat aquest periodista d’El País.
La importància del Next Generation EU i haver resistit al Brexit
En primer lloc, Vidal-Folch ha parlat del programa NextGenerationEU. “En el pla de recuperació econòmica, per primera vegada, es fa una aposta d’expansió fiscal i d’unió fiscal. Teníem una unió monetària, però ens faltava aquesta expansió fiscal. Una quantia molt important i conjunta que s’afegeix a l’esforç pressupostari que fan als estats individualment”, ha recordat. I ha afegit: “Mentre als Estats Units feia temps que hi estaven entrenats, nosaltres no ho teníem i hi havia uns certs recels a causa del neoliberalisme alemany”. Però, segons ell, a més de la quantia del programa hi ha una cosa fonamental: que és la manera de finançar-lo. No només a través d’uns impostos específics, sinó també amb una emissió de deute mancomunada. La UE viu un moment hamiltonià. Vidal-Folch ha explicat: “Hamilton als inicis dels EUA va unificar els deutes que havien contret les tretze colònies en la guerra contra la monarquia britànica. Cadascuna d’elles pel seu compte estaven arruïnades, però van començar la seva federació posant en comú al deute el 1790 i a partir d’aquí el poder va començar a construir-se gràcies a la coresponsabilitat amb el deute. Aquest sistema és la gran novetat que viurem en els propers anys a la UE”.
El segon repte que ha esmentat Vidal-Folch ha estat la gestió del Brexit: “El Regne Unit, com els catalans, estan entre el seny i la rauxa. Amb el Brexit s’ha evitat la catàstrofe. La UE era un club que no estava acostumada que ningú se n’anés, volia crear un club on tothom s’hi volés apuntar”. Segons ell, perdre un soci era una cosa dolenta per la UE, i que fos el Regne Unit ho era encara més: “És una potència cultural, estratègica i militar. Al final, ha quedat demostrat que el qui té més problemes és qui se n’ha anat. I, a més, se n’han anat d’un lloc on manaven, i manaven molt. La UE ha aconseguit minimitzar la marxa del Regne Unit”.
Fer front als populismes i una nova política sanitària
En tercer lloc, “aquest any hem vist la gran derrota dels populismes interns”. Gràcies a aquest programa de recuperació econòmica s’ha pogut imposar un control polític sobre uns mínims de l’Estat de Dret per a tothom. “Hi haurà un control que els ajuts d’aquest pla de recuperació no vagin a països que incompleixin l’Estat de Dret. Això era impensable abans, però significa tímidament que la UE ha desenvolupat eines de federalisme polític. A més, ha quedat rodó amb la derrota de Donald Trump als EUA”, ha afirmat Vidal-Folch.
Un quart element a considerar “ha estat la manera com ens hem enfrontat a la pandèmia des del punt de vista sanitari”, amb “més errors que encerts”, però del qual el ponent n’ha presentat algunes lliçons a considerar pel futur. Vidal-Folch ha recordat que en la política sanitària, a diferència de la política econòmica o exterior, els instruments que tenia la UE eren reduïts i la seva experiència era minsa. Era una política que fins ara havia estat de suport i d’acompanyament. “L’any 2020 va començar malament amb els països essent gelosos del control de fronteres, però hi ha hagut un lent aprenentatge sobre la manera com s’ha de preveure la vacunació de forma comuna. I això és positiu. Allò més positiu ha estat el consens sobre la compra conjunta de les vacunes, que mai s’haguessin imaginat els fundadors de la UE”, s’ha congratulat el ponent. També ha estat un èxit la compra massiva. Però, tant important com això és el sentit que té la compra conjunta i de fer el repartiment de forma igualitària sense tenir en compte la riquesa de cadascun dels estats membres. I cal estimular el repte pendent: “Fer les coses millor i fer una política industrial que tingui la possibilitat de produir totes les vacunes que siguin necessàries dins de la UE, igualment com altres productes del futur (bateries elèctriques)”. “Tenim una política agrària que ens permet dotar de recursos alimentaris, però no una política santitària que ens doti de vacunes”, ha comparat.
Però, prenent perspectiva, podríem pensar que a diferència d’altres moments els europeus han reaccionat més units. “Per què?”, s’ha preguntat Vidal-Folch. La seva resposta, ha estat clara: “Un element cabdal és que de sobte ens hem adonat que la UE és important. I, quan tens una cosa important entre mans has d’intentar defensar-la d’allò que ho pot deteriorar o destruir. Entre mans hi tenim els valors, un cert concepte de l’humanisme i la democràcia, i també els interessos com és l’existència d’un mercat interior extraordinàriament potent”. El “mercat interior” suposa la construcció d’un espai en què el mercat queda articulat amb lleis comunes, amb molta llibertat però també amb molta supervisió, i amb lleis de competència que evitin la posició dominant. “En aquest any 2020 força membres de les elits polítiques ho han descobert, no pas els comerciants. Fins i tot, els més escèptics s’han adonat de la importància del mercat comú”, ha conclòs Xavier Vidal-Folch.
El futur que ens espera i els nous lideratges a la Unió
I què ens toca fer ara? Digerir-ho, culminar-ho i expandir-ho. Sobretot, ha afirmat el ponent, aconseguir la ratificació dels governs en la decisió de recursos propis del pla de recuperació, aconseguir que el pla de recuperació tingui la mateixa eficàcia que els fons estructurals i de cohesió, així com desplegar els nous impostos que han de convertir-se en recursos propis per anar pagant els venciments del nou deute comunitari. “Mentre busquem aquesta aprovació, estan sortint veus que demanen fer més del què s’ha fet, un element extraordinari, i a Europa ho han començat a discutir les institucions. Que la nova presidenta del BCE, Christine Lagarde, hagi plantejat fer permanents els eurobons per a finançar-se és un pas endavant. Amb aquests eurobons, la UE comença a crear el seu propi tresor, com tenen les altres nacions”, ha afirmat.
Finalment, amb quin lideratge abordem tots aquests reptes? “Hem tingut força sort que la presidència semestral hagi recaigut amb Alemanya, perquè ha recaigut en una líder natural com és Angela Merkel”, ha dit. Merkel havia estat la més austera el 2008, la més acollidora el 2015 i “ha acabat coronant amb un èxit espectacular la negociació del pla de recuperació, que tampoc estava entre les seves preocupacions inicials”. I ha conclòs: “Alguns vam témer que el llegat de Merkel, segons com fos la seva successió, es posés en perill els seus èxits. Però, tot i que la CDU no passa pels seus millors moments, s’ha garantit una successió en mans d’una persona moderada i europeista”. Això, ha explicat Vidal-Folch per acabar, ha vingut combinat amb l’elecció de Draghi com a primer ministre italià, que frena els dubtes sobre l’euroescepticisme del populisme italià i aporta seny i bones idees als països del sud, així com també alguna renovació al capdavant dels països frugals.
