L’Aula de Cinema de la UVic-UCC ha acollit avui la projecció del documental ‘Sunu Gaal’ (‘La nostra embarcació’) en el marc de la XII edició del Festival Protesta de Cinema Social i Pensament Crític. A l’ocasió, l’alumnat de Comunicació Audiovisual ha tingut l’oportunitat de dialogar amb el director de la pel·lícula, Josep T. París, sobre el procés de creació i rodatge, i també amb Àngel Amargant, coordinador de llargmetratges del Festival.

‘Sunu Gaal’ parla de la migració en el moment de la seva ideació, una perspectiva poc abordada en el panorama mediàtic europeu. El documental fa el seguiment de joves que es debaten si quedar-se en un país, en aquest cas Senegal, sense perspectives professionals o arriscar-se a un viatge ple d’obstacles cap a Europa. La peça, a més, busca mostrar la veu d’elles, les joves, sovint encara més silenciada que la dels seus companys. El documental s’endinsa també en el paper actual d’Occident en l’anomenat “neocolonialisme” que segueix extraient recursos de països africans reduint les expectatives laborals dels seus joves.

“Volíem que la gent entengués perquè la gent marxa de casa seva” – ha explicat París– “i, per això, havíem de compartir el procés de creació del documental amb elles i ells”.

Durant la conversa, el director ha compartit alguns detalls tècnics dels rodatge, que es va realitzar en 40 dies i que ha acumulat més de 100 hores de gravació en els diferents idiomes dels protagonistes: wòlof, serer, català i francès per la qual cosa van haver de comptar amb traductors de les diferents llengües durant la gravació.

L’alumnat també s’ha interessat per la manera de captar i reproduir el so en moments determinats, d’encabir els equips de rodatge en localitzacions com petits vaixells sobre el mar o de fer sentir prou còmodes als i les joves per expressar les seves opinions davant la càmera. París també ha esmentat el context polític del moment a Senegal durant el rodatge i a les dificultats a les que van haver de fer front durant la gravació.

Àngel Amargant ha destacat també la mirada sincera de Sunu Gaal i l’esforç de l’equip per integrar la mirada descolonial en tot el procés de creació reflectida en la peça, tant en fons com en forma.