Les persones som el que som en la mesura que trobem sentit en allò que fem. Tot comença i tot acaba en la recerca del sentit.
Quan el trobem, estem millor, som feliços i sobretot contribuïm a que la nostra societat progressi dia a dia, per tant, cal trobar sentit en allò que fem. En definitiva, en el llarg termini el que acaba movent-nos, el que acaba donant-nos energia per fer coses noves, per aixecar-nos cada dia i afrontar nous reptes és senzillament que allò que fem tingui sentit…
El meu propòsit d’avui és fer-vos veure que a partir d’ara, un cop sortiu d’aquesta aula, teniu un paper en la nostra societat, un paper important, per molt difícil i complex que sembli el moment present.
Aquesta responsabilitat que assumireu cadascú de vosaltres serà la que acabarà construint una societat millor, i en aquest camí, el que us animo i us encoratjo és a buscar i a trobar el sentit en tot allò que feu.
En alguns àmbits professionals, el món de l’empresa n’ha estat un clar exemple, moltes vegades es tendeix a obviar la importància del sentit final en les decisions que prenem en detriment d’altres conceptes com el rendiment, el retorn, els ratios, la competència, etc … això pot comportar confusions i podem arribar a pensar que tot s’hi val…
No és així, no tot s’hi val, l’ambició malaltissa per aconseguir sempre més i més i més pot acabar per ser un mal company de viatge i molt perjudicial a llarg termini… Aquest no és el sentit del que jo parlo, quan parlo de buscar i trobar el sentit, parlo de la recerca de valors molt més essencials …
Que vol dir “trobar sentit” des del meu punt de vista ?
Us vull fer veure que el “sentit” del que jo parlo està en l’essència de la persona, en la part més íntima, més immaterial, en l’ànima.
Per mi, el “sentit” està directament associat a … “tenir sentiments”, “tenir anhels”, “tenir fites a aconseguir”, “tenir propòsits”, “tenir emocions”, “tenir compromís”, … en definitiva … “en trobar l’estima per allò que fem”
Això és el que cal buscar.
Quan ho trobem, haurem trobat el sentit del que jo parlo, i això és el que us animo a buscar a partir d’aquest moment. No hi ha receptes màgiques, no hi ha fórmules preestablertes, no hi ha manuals ni guies, però una cosa és ben certa, quan un ho troba, sap perfectament que ho ha trobat.
… des de la meva experiència …
Jo us puc dir, avui, que he trobat sentit en allò que faig, i allò que faig és essencialment dirigir empreses, i en concret una que m’apassiona especialment i que es diu AVINENT.
Dirigir empreses és molt més que executar unes determinades funcions concretes, va molt més enllà,… molt. Parlem de persones, de psicologia, d’informació, de comunicació, d’antropologia, de sociologia, de filosofia, d’idees, i de tantes i tantes disciplines que no acabaríem mai …
Aquesta gran complexitat és la que fa rica la nostra professió i és la que a mi personalment m’apassiona i dona sentit a tot allò que faig.
Mai hagués pogut imaginar ara fa 20 anys, quan estudiava Economia a l’Autònoma que 20 anys després estaria al capdavant d’una empresa com AVINENT. Una empresa innovadora, que des de la Catalunya Central, a Santpedor, avui dona feina a més de 250 persones en un àmbit tant exigent com les tecnologies mèdiques i exporta els seus productes i serveis als 5 continents.
… paciència, perseverança i enriquiment personal …
Res no ha estat immediat, tot ha estat un procés llarg, amb les seves corresponents etapes, amb decisions preses en cada moment, amb dubtes i contradiccions, amb èxits i també amb errors, és clar, … i aquest és just el camí que molts de vosaltres esteu a punt d’iniciar avui.
És molt difícil predir que farem d’aquí a 20 anys, bé, jo diria que és impossible saber que farem d’aquí a 3, però si cadascuna de les accions que fem les fem buscant-hi un sentit clar i estem convençuts que les hem de fer, segur que arribem a bon port, i sobretot el camí haurà valgut la pena.
Per tant, no espereu retorns a curt termini, tingueu la paciència necessària per entendre que es tracta de recorreguts llargs i molts cops plens de corbes, canvis de rasant, pujades, baixades, etc… Crec que val la pena ser curiós, explorar nous horitzons, enriquir-nos d’experiències i de coneixement vingui d’on vingui. En aquest camí que comenceu cal omplir la motxilla de tot allò que ens pot enriquir personalment.
En el meu cas particular, estades a Itàlia, anys d’estudi a Canadà, a Bèlgica, beques, experiències laborals diverses, en l’administració local, en entitats financeres, en empreses d’exportació, a Mèxic, a la Índia, a Andorra, postgraus, màsters, i tantes i tantes altres activitats han configurat aquest camí, i sempre amb un mateix fil conductor, tot allò que he fet, ho he fet perquè he pensat que tenia sentit fer-ho. Punt.
No he fet mai seguidisme, ni he pres decisions perquè “està de moda” o bé perquè “tothom ho fa”, i menys encara perquè “toca fer-ho” etc… sempre he reflexionat i he fet allò que entenia que tenia sentit fer-ho, i del resultat no me’n puc queixar.
Aquest ha estat el denominador comú de la meva trajectòria, el vull compartir amb vosaltres, us en vull fer partícips i sobretot espero que us pugui ser d’utilitat.
… cadascú ha de fer el seu propi camí …
Cadascú ha de fer el seu propi camí… Malgrat això, les persones tendim a aconsellar allò que faria jo si fos tu, … el que hauria hagut de fer, etc… la veritat, no hi ha res més estèril…
Cadascú de vosaltres a partir d’aquest moment haurà d’afrontar situacions molt diverses… Cap de vosaltres farà el mateix camí, i no hi hauran dos recorreguts idèntics…
Per tant, sereu vosaltres mateixos, a nivell individual, cadascuna de les persones d’aquesta sala, que amb les vostres reflexions, opinions, valoracions personals i sobretot amb les vostres decisions acabareu configurant el propi camí…
Cada cop que us trobeu en un moment de decisió, que segur que en tindreu molts, us apareixerà la sensació d’un cert vertigen, és precisament en aquest moment on heu de fer-vos la pregunta clau… “Té sentit fer-ho ?” Dediqueu un cert temps a la reflexió, la resposta serà vostra i només vostra, de ningú més. Aquest és un dels moments on toquem el concepte “llibertat” en la seva màxima expressió… cal ser-ne conscient i assaborir-lo…
I, si des del vostre punt de vista la resposta és SI, SI que té sentit, aleshores, no en dubteu gens, entregueu-vos en cos i ànima, doneu-ho tot, esforceu-vos al màxim per aconseguir allò que voleu, supereu els obstacles i sobretot mai deixeu de pensar que tot aquest esforç parteix de una pregunta inicial clau, absolutament necessària, sobre el sentit final d’allò que estem fent.
… sigueu valents …
De totes maneres, res no és etern, i menys avui, … les coses canvien i a sobre canvien a uns ritmes inimaginables fa només uns anys…
Per tant, a diferència d’etapes anteriors, avui una persona es qüestiona amb molta més freqüència allò que està fent i, segurament, la pregunta sobre “si té sentit” o “no té sentit” us la fareu moltes més vegades que els vostres pares, avis, etc…
Segur que hi haurà vegades que la resposta serà “NO, això no té cap sentit”, bé, sigueu fidels als vostres principis, assumiu les responsabilitats, afronteu aquestes situacions amb valentia i prengueu la decisió d’acord amb la vostra posició personal, encara que sembli difícil, si s’ha de dir que no, es diu que no.
Els recorreguts vitals i/o professionals són el resultat de moltes decisions concretes, a vegades són respostes positives i a vegades són negatives, totes són igual d’importants, però sempre és molt més difícil afrontar i prendre aquelles negatives, cal ser valent i cal entendre que els “no’s” també formen part d’aquest del nostre camí.
… Ajudeu a trobar el sentit …
I per finalitzar vull parlar de vosaltres, de les persones que dirigiran empreses, organitzacions, departaments, equips de treball … que fareu feines molt diferents però que tractaran cada dia amb persones i amb les seves realitats, amb els seus problemes, amb les seves vides etc…
Bé, a part d’aplicar totes aquelles disciplines i matèries concretes que ens han ensenyat a la Universitat, us animo que a partir d’avui també apliqueu una funció addicional …
Es tracta d’ajudar, de facilitar, i d’acompanyar als vostres companys de treball i a les persones de les vostres organitzacions a que trobin el sentit en allò que fan, almenys intenteu-ho, veureu com es tracta d’un treball agraït.
Precisament això és el que he intentat fer avui amb vosaltres, espero de tot cor que us hagi estat d’utilitat, i que tots pugueu gaudir a partir d’aquest moment del camí que us queda per endavant.
