L’ús de la informació per a interessos determinats sempre ha existit, però la irrupció de les últimes tecnologies li ha donat una nova dimensió al terme que s’ha popularitzat com a “fake news”. És per això que en el marc de la Setmana Mundial de l’Alfabetització Mediàtica de la UNESCO i de les Jornades Transversals de la UVic-UCC, enguany dedicades a la IA, la FEC posa l’accent en el desenvolupament del sentit crític de futurs periodistes i comunicadors que en distingirà la professionalitat i els oferirà la capacitat de posar les noves eines que sorgeixin al seu servei.

Desinformació vs fake news

En la primera part de la jornada, Roger Cuartielles membre del projecte Learn to Check, ha contextualitzat el concepte de desinformació i l’ha diferenciat de les fake news. Mentre que el terme desinformació inclou els conceptes de falsedat i intencionalitat, el de fake news vincula la falsedat al format de ls notícies quan la desinformació es pot difondre de moltes altres maneres, com ara fotografies o vídeos.

És possible que difonguem informacions falses sense ser conscients que ho són. Llavors, nosaltres contribuïm a la desinformació que si no té intencionalitat ja l’anomenem ‘desordre informatiu’”, ha explicat Cuartielles.

A continuació, l’expert ha descrit diferent tipus de biaixos cognitius als que ens enfrontem diàriament davant l’allau de missatges que rebem. Cuartielles ha assenyalat l’humor i la sàtira, connexions falses, continguts enganyosos, contextos falsos i a continguts manipulats, entre molts d’altres. Tot seguit ha ofert algunes eines existents per a comprovar la veracitat dels continguts rebuts. “Les eines son prometedores però fal·libles. El que ens cal és tornar a entrenar la mirada”, ha dit el ponent.

El factor humà davant el nou panorama mediàtic

En la segona part de la jornada, s’ha abordat amb més profunditat els valors inherents a les professions vinculades a la informació en una taula rodona amb l’experta en ètica i comunicació, Patrícia Ventura i el professor Roger Cuartielles, moderada per  Sergi Solà, cap d’estudis de la Facultat d’Empresa i Comunicació.

En línia amb la primera part de la sessió, Patrícia Ventura ha explicat que la tecnologia basada en intel·ligència artificial, que ja és la que s’utilitza en els algoritmes de les xarxes socials, i la irrupció actual de la tecnologia generativa porta a pensar en un futur de la comunicació cada vegada més mediatitzat per les màquines. En aquest context, la ponent ha emfatitzat la importància del factor humà per vetllar el dret de la informació de la ciutadania i restaurar el vincle entre la informació i la capacitat d’acció que les tecnologies han anat erosionant en els darrers temps.“Les plataformes de mediació algorítmica no son neutres, però això el pensament crític és tan important. Els professionals de la informació hauríem de ser capaços de crear infraestructures que ens permetin posar les noves eines al servei de la societat, funció principal del periodisme”, ha afirmat Ventura. “Aquesta sempre serà la guia”.

La jornada es complementa amb una selecció bibliogràfica d’eines i recursos per verificar, comparar i reflexionar sobre la informació que estarà exposat a la Biblioteca de Miramarges fins el 12 de gener.