Un centenar de persones ha omplert avui l’Aula de Cinema de la UVic-UCC per escoltar la conferència de la periodista Montse Arbós sobre els orígens del conflicte entre Israel i Palestina, un dels més longeus i amb més impacte sobre més persones del segle XX. L’acte, organitzat per la Facultat d’Empresa i Comunicació i el Consell d’Estudiants de la UVic-UCC, ha estat conduït per Joan Esculies, historiador i professor de periodisme polític al grau de Periodisme.

Un conflicte previ a la fundació d’Israel

Tot i que el conflicte es troba sovint sota el focus mediàtic a causa dels episodis bèl·lics, i que es tracta d’una guerra “de memòria viva” les seves arrels són probablement poc conegudes en la societat occidental. Segons ha destacat Montse Arbós a l’inici de la seva intervenció “poca gent recorda què era Palestina abans de la creació de l’estat d’Israel” la qual cosa és important per comprendre’n la seva complexitat i per trobar-hi solucions. I és que, segons ha exposat l’experta, el conflicte va començar molt abans de 1948.

La influència del colonialisme del s. XIX

Així, per entendre el conflicte convé comprendre el racisme occidental vers els jueus, present al llarg de la història europea, que arriba a un punt d’inflexió al s. XIX. En aquest moment, “es crea una consciència col·lectiva que el poble jueu estarà perseguit constantment fins que no trobi un estat que el protegeixi”, el que es coneix com a sionisme. La ideologia va ser emparada i finançada per les potències mundials del moment impregnades pels valors colonialistes europeus “que es consideraven superiors a altres ciutadans del món” i, en part per això “es consideraven amb dret a ocupar altres territoris”.

El suport de les potències occidentals

Després de la II Guerra Mundial, els territoris d’Egipte i Palestina queden sota la tutela de Gran Bretanya, que donarà suport a la creació d’un estat israelià als territoris palestins. No obstant, el govern britànic ho fa sense marcar límits territorials clars i sense reconèixer els drets polítics de Palestina com tampoc reconeixerà la seva identitat nacional, en una altra mostra de visió colonialista.

És així com, segons ha relatat Arbós, la comunitat jueva comença a crear les estructures polítiques que li permetran prendre decisions sobre el terreny en detriment de Palestina, sense tenir en compte algunes veus de la Comunitat Internacional que alertaven d’un possible conflicte armat com a conseqüència. A la dècada dels anys 20 i 30, quan la comunitat palestina comença a prendre’n consciència, es crearan les primeres milícies que causaran moltes víctimes molt abans de la primera guerra àrabo-israeliana de l’any 1948, que també va tenir com a conseqüència l’expulsió de més de 750.000 persones palestines de les seves llars.

Dos punts de partida diferents

Aquest moment representa dues realitats diferents per Palestina i Israel. Mentre que els primers la consideren la Nakba, o la gran catàstrofe, pels segons es tracta de només el principi d’un projecte d’ocupació que té com a objectiu ampliar al màxim el territori israelià anihilant la presència palestina.

El colonialisme, doncs, es troba en la base d’alguns processos portats a terme per la política d’estat actual d’Israel: d’una banda, l’ocupació a través d’assentaments de colons individuals que fragmenten completament el territori i arraconen la població palestina en espais molt petits amb cada vegada menys control sobre els recursos, les fronteres o el dret a la defensa (Palestina no té dret a tenir exèrcit).

I, en un altre ordre de coses, la normalització de relacions polítiques amb els estats àrabs per debilitar el seu suport a Palestina i minimitzar el pes de la construcció de pau en l’Agenda Internacional.

El paper del periodisme

Al debat posterior a la conferència s’ha posat de manifest la importància de la professionalitat del periodisme per a oferir una visió honesta i contrastada de determinats relats polítics. Montse Arbós ha posat també en valor l’enorme tasca dels periodistes locals compromesos, tant palestins com israelians ja que són els veritables coneixedors de les realitats que expliquen. “Necessitem els ulls dels periodistes locals”, ha afirmat l’experta.