Ot Burgaya presenta el cine quinqui a l’alumnat dels graus de Comunicació Audiovisual i Periodisme de la FEC. Allò “quinqui” és una moviment sorgit durant els anys de la transició espanyola i representat al món audiovisual a través de populars pel·lícules projectades “entre mitjans dels anys 70 i finals del 80”.
Burgaya va començar definint el concepte quinqui i la seva procedència: “La paraula ve de quincaller, de quincalla, de vendre material de xapa”. I és precisament al que es dedicaven els mercheros un grup ètnic “germà” dels gitanos. De ‘quincallers’ es va abreujar a ‘quinquis’. El ponent va explicar que la identificació entre els mercheros (quincallers) i la delinqüència es van començar a relacionar arran de personatges com “El Lute”, un reconegut delinqüent popular pels seus robatoris i reiterades fugues de la presó. A més, a l’època, existien molts casos de joves que realitzaven altres tipus d’actes delictius de baixa estofa com ara robatoris de cotxes o “tirones” (estirades de bosses). Aquesta mena de delinqüència i els seus protagonistes apareixien a les revistes de successos, la qual cosa va produir una mitificació de lo quinqui i una romantització de la marginalitat.
Cinema de denúncia
Ot Burgaya va explicar que el subgènere del cine quinqui neix de la mà de José Antonio de la Loma, un director de cinema que va voler representar la marginalitat dels barris de la perifèria barcelonina. La seva primera pel·lícula dins del moviment (Perros callejeros) narrava algun dels actes delictius del Vaquilla, un jove delinqüent de la zona. De la Loma no utilitzava actors professionals sinó que es valia dels propis delinqüents juvenils per a actuar, tal com va passar en aquesta primera pel·lícula interpretada per un dels companys del mateix Vaquilla ja que aquest no va poder interpretar el seu propi personatge ja que estava empresonat.
Les celebrities actuals inspirades en allò quinqui
Burgaya va detallar que aquest és un cinema caracteritzat per l’exploitation, la delinqüència i el destape. Al final -va afegir l’expert- la popularitat del subgènere el va portar a la sobreexplotació i va passar de ser una crítica social a una comèdia d’acció. Altres directors destacats del moviment van ser Carlos Saura amb films com Deprisa, deprisa o Eloy De la Iglesia amb Navajeros. Burgaya va tancar l’exposició mostrant alguns exemples de celebrities populars a l’estil quinqui actual com ara Rosalia, C. Tangana, Bad Gyal o Cecilio G.
