Aquest dimarts a la tarda, el cicle de webinars de la Facultat d’Empresa i Comunicació ha comptat amb la presència d’Oriol Amat, catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat i degà de la Barcelona School of Management, que ha presentat una ponència titulada “Casos empresarials d’èxit en temps de coronavirus”. Amat ha conclòs que “hi ha vida durant les crisis, que aquestes acaben” i ha donat set pautes per a sortir-ne beneficiats i enfortits.

“En moments que són realment complicats, resulta que hi ha organitzacions que avancen i se’n surten”, ha anunciat per començar Amat. Uns moments, que el catedràtic de la UPF no ha amagat que són complicats per la caiguda de l’activitat econòmica, que ha caigut de manera brusca i en un període curt de temps. “Aquestes caigudes econòmiques normalment es produeixen per la punxada de bombolles especulatives, però aquesta no ha estat així perquè ha estat per un tema sanitari. Ara bé, igual que les altres, aquesta caiguda ha generat també morositat i tancament d’empreses, amb més atur i menys benestar”, ha constat. “Si no es para aquesta caiguda de l’activitat econòmica, les conseqüències poden ser molt negatives”, ha dit.

Durant el confinament, l’activitat econòmica ha caigut un 50% i el PIB ha caigut un 4% cada mes. La previsió del 2020 és que el PIB caigui un 8% aproximadament. “En el període 2008-2010, la caiguda va ser d’un 5% aproximadament”, ha comparat Amat. A més, ha exposat que seria ideal “no arribar en una situació d’una taxa d’atur del 26%, igual com teníem el 2013”. Què passarà amb l’economia, explica aquest expert, dependrà de tres aspectes: de la durada i intensitat de la COVID-19, de què facin els governs (les subvencions a fons perdut i els ajuts per a la liquiditat) i el què facin les empreses. Dit això, Amat considera que l’acció dels governs a Europa està essent molt més ràpida que al 2008, i això genera un bri d’esperança, malgrat que el 2021 no es podrà recuperar tota l’activitat econòmica perduda.

Casos empresarials d’èxit

Sempre que hi ha una crisi com aquesta, hi ha guanyadors i perdedors. Amat ha donat una idea inicial: “Aquelles empreses que se’n sortiran són aquelles que prioritzen les persones (mantenint llocs de treball i donant confiança), protegeixen els actius estratègics (com per exemple, pagar proveïdors abans del venciment) i les que es concentren en créixer, sense retallar despeses”. “No és el mateix concentrar-se en les estisores i retallar o en prendre mesures per créixer. Quan cau l’activitat econòmica el pastís es redueix, però llavors aquest torna a créixer i el què canvien són els hàbits”, ha dit.

En relació a la gestió del personal, segons Amat, cal ajudar a “controlar les emocions i a evitar les sobre-reaccions”. També, ha manifestat que és important establir canals de “solidaritat en totes direccions; la solidaritat pot fer de mur de contenció contra la pobresa”. Per exemple, ha posat l’exemple de Bon Preu, Casa Tarradellas o Ikea com a companyies que han desenvolupat bones praxis durant aquest temps. En aquest sentit, Amat ha resumit aquesta necessitat d’implementar mecanismes de solidaritat a través d’una cita de Mossèn Ballarín: “La vida no és com te la donen, sinó com te la prens”.

Les empreses analitzen escenaris i s’han de preparar “pel pitjor i el millor”. Les dues perspectives són possibles, “ja no val pensar en el terme mig i les empreses han d’analitzar els impactes d’aquests escenaris”. Hi ha empreses, per exemple, “que pel juliol i agost ja podran recuperar les vendes”, ha comentat. Les empreses quan moren ho fan per problemes de liquiditat i, per tant, “és molt important assegurar aquesta liquiditat revisant inversions, avaluant l’endeutament, prioritzant la gestió del fons de maniobra (estocs, clients i proveïdors) o aplaçant pagaments”.

Si tenim assegurada la liquiditat, després “cal defensar el marge”, ha continuat. “Al voltant del 70% de les empreses tenen el benefici en perill”, ha alertat Oriol Amat. No obstant, ha alertat d’empreses que han augmentat la facturació, “com les que fabriquen piscines o fabriquen estris per tallar-se el cabell”, així com també ha alertat que “ara és un bon moment de compra per aquelles empreses que volen fer adquisicions”. A més a més, també ha confirmat que els riscos que ara es presenten “també poden ser oportunitats”. Per això, “quan defensem el marge també és moment de revisar el model de negoci i valorar quantes coses que hem deixat de fer amb el confinament eren realment necessàries”. En aquest àmbit, Amat ha posat l’exemple de diverses empreses xineses, els gimnasos DIR, la SEAT o Zoom.

Les set propostes d’Oriol Amat per caminar endavant

Amat ha conclòs que “la història es repeteix, les crisis comencen i acaben, i hi ha vida durant la crisi”. A més, ha fet set proposes per tirar endavant: rescatar, apostar per la gent, allunyar-se dels catastrofistes, apuntalar la caixa i el marge, aprofitar les oportunitats, ajudar en totes les direccions i, finalment, aprendre dels errors. “Aquesta crisi ens ha posat de manifest que en els darrers anys ens hem oblidat de la ciència i la sanitat, i ara cal corregir-ho”, ha acabat dient.

En el torn de preguntes, Amat ha defensat la necessitat d’aprofitar la crisi per regular el sector turístic per buscar un turisme de qualitat, a la vegada que per “construir un país amb sensibilitat industrial” i, també “sostenible”. “Amb Nissan hem d’aprendre la lliçó i salvar els que tenim, però hem de millorar molt la regulació”, ha exposat. Ara bé, ha remarcat que “Catalunya té capacitat de captació de noves inversions estrangers. Catalunya és la regió del sud d’Europa més interessant per a la captació d’inversió estrangera segons el Financial Times”. A més, ha defensat que sectors com “l’automòbil i el bancari s’han de reinventar per no patir en el futur”. “Les empreses que aprofitin les oportunitats de la digitalització i els nous hàbits de consum seran les que guanyaran”, ha conclòs.

El proper dimarts a les cinc de la tarda hi haurà el quart webinar del cicle amb l’escriptor Josep Ramoneda: “Cultura democràtica i autoritarisme postdemocràtic”.