Xavier Ferrás i Josep M.Coll parlen sobre les claus de la tecnologia, la desigualtat i la feina en el post-capitalisme
El degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació, Xavier Ferrás, juntament amb Josep Maria Coll, director del Centre de Recerca de Negocis Globals UE-Àsia – EADA Business School Barcelona, han tret un nou llibre què parla sobre els misteris de l’economia, des de tots els àmbits.
Economia de la felicitat examina la cruïlla a què ens enfrontem i proposa, sense negar els riscos distòpics que aguaiten al futur de la humanitat, un full de ruta amb les claus per aprofitar l’oportunitat que representa la tecnologia i les possibilitats que aquesta obre per acabar amb la pobresa, la desigualtat i el treball precari. La Renda Bàsica Universal és condició necessària, però no suficient. I no és immediata, s’ha de plantejar a llarg termini. Constitueix un horitzó possible, una gran fita com a culminació d’un sistema, el capitalista, que ha aconseguit treure a milions de persones de la pobresa, però que pot col·lapsar com a conseqüència de la tecnificació massiva. Ens caldrà grans dosis d’innovació social, i la construcció de nous paradigmes basats en una educació capaç de formar persones lliures, amb sentit crític, compromeses socialment, i amb ple desenvolupament de les seves capacitats i talent natural.
Ferrás assegura que no és senzill consensuar la felicitat en tots els àmbits de la vida, però si eliminem les pors és possible. Hem d’impulsar tots els nostres coneixements, ser emprenedors, i capturar tota aquella riquesa que només els grans emprenedors tenen. Però aquesta felicitat i riquesa que no tenim la podem aconseguir amb feina que possiblement haurem d’adaptar a les noves capacitats de la terra. Què passarà amb els humans si tot seran màquines i robots? Ferrás s’endinsa en el món de la renda bàsica per explicar-nos com aconseguir-la. Com hem d’invertir, en què i on? “La idea és avançar cap a un món utòpic, però no estem fent els deures. No hi ha un debat sobre productivitat i redistribució. ”
La robòtica i el desenvolupament de la tecnologia en molt diversos àmbits situen a la humanitat davant un horitzó tant esperançador com incert. A un costat, el tren de l’abundància: recursos suficients per a tots gràcies a una tecnologia alliberadora del treball precari, democràtica, simplificadora de problemes i que millora les experiències. A l’altre, el tren delfeudalismo tecnològic: enorme desigualtat, pobresa i precarietat en un món governat pel poder desmesurada de l’ultra capitalisme tecnològic. Al tren de l’abundància la màquina està al servei de l’ésser humà i en l’altre l’home ha perdut la seva identitat en un món biònic i subjugat pel poder de la tecnoeconomía. Economia de la felicitat examina la cruïlla a què ens enfrontem i proposa, sense negar els riscos distòpicos que han portat al futur de la humanitat, un full de ruta amb les claus per aprofitar l’oportunitat que representa la tecnologia i les possibilitats que aquesta obre per acabar amb la pobresa, la desigualtat i el treball precari. La renda bàsica universal és condició necessària, però no suficient. Conclouen els autors que necessitem construir un nou paradigma centrat en una nova educació basada en la llibertat i el desenvolupament de capacitats i talents naturals.
