Pel que fa a igualtat de gènere, la majoria de sectors segueixen essent majoritàriament masculins, sobretot en el món del cinema. Cinc grans professionals d’aquest sector van assegurar que encara ens queda molt per fer per poder aconseguir la tan buscada societat igualitària per part de la societat femenina. En commemoració del Dia Internacional de la Dona, el Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) van celebrar una taula rodona sota el títol: “Dones i cinema: esquivant desigualtats, generant oportunitats”. En aquesta conferència, moderada per Maria Forga, professora de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la UVic-UCC, van assistir la productora i presidenta de l’Acadèmia de Cinema Català, Isona Passola; l’actriu Clara Segura; la professora en pedagogia i cinema, Marta Selva; i les directores Judith Colell i Neus Ballús que van comentar i discutir totes les desigualtats que s’han trobat al llarg de les seves carreres professionals en el món del cinema.

En una Aula Magna de la UVic-UCC considerablement plena, en què el públic era majoritàriament femení però en què els homes es van fer sentir molt més en el torn de preguntes, aquestes cinc dones van mostrar la realitat del món del cinema. Dins d’un clima molt amistós en què totes les conferenciants van assegurar tenir una gran relació entre elles, van coincidir en el fet que encara hi ha moltes coses a fer respecte a la igualtat i que són els estudiants els que han de lluitar per aconseguir-ho. Isona Passola, productora de reconeguts films com Pa Negre, va comentar lo complicat que és: “Trobar bons professionals que t’escoltin […] El fet de ser dona implica saber deu vegades més coses que els homes per tal que t’escoltin, costa molt que t’escoltin”. Per altra, Passola ha animat a les presents a perdre la por i a muntar un propi negoci si fa falta: “Cal buscar aliats i aliades que no et trunquin la carrera per culpa de la maternitat. Si realment teniu vocació, busqueu aliats que us ajudin i, si no els trobeu, tireu pel dret i això podreu gestionar les coses de forma diferent, amb més igualtat”.

Durant la seva intervenció, l’actiu Clara Segura va manifestar que afortunadament el seu sector és més igualitari: “Per sort, els papers de les dones encara els fem les dones”. Alhora, Segura va mostrar el seu dubte a l’hora d’utilitzar el mot feminisme: “Diem feminisme, però jo ja no sé si és feminisme o realisme. La combinació entre la maternitat i la feina no és feminista, és realista”. Per últim, l’actriu va voler manifestar la seva opinió envers la quantitat de diàleg que tenen les actrius i va assegurar que els agradaria tenir més textos, guions i equip tècnic femení, segons ella és una qüestió de visibilitat, no de talent, si dónes visibilitat a la dona, els hi donaràs més poder i alhora, reconeixement.

Per la seva banda, les directores Neus Ballús i Judith Colell van remarcar i demanar la presència de més dones en el camp de la direcció: “Quan vaig acabar La Plaga em vaig moure pel circuit de festivals de cinema de projectes amb un pressuposat més elevat. Lamentablement moltes vegades estava sola, jo era l’única dona que competia. Això m’ha passat a Dinamarca als Estats Units… És una cosa generalitzada” es lamentava Ballús. Per últim, Marta Selva va demanar als assistents que reflexionessin sobre els seus referents: “Tenim tendència a ser només un, no sol haver-hi una […] el que es tracta és d’apostar a generar espais de visibilitat del treball de les dones en l’àmbit cinematogràfic”.