Domingo Truyols (Manacor, 1987) va venir de Mallorca per estudiar Ciències Empresarials a Vic, entre els anys 2005 i 2008. Després, va continuar els estudis per llicenciar-se en Administració i Direcció d’Empreses, l’any 2010. Va rebre el Premi al Millor Expedient Universitari de Vic en Ciències Empresarials l’any 2008 i en Administració i Direcció d’Empreses l’any 2010. També, li va ser atorgat el Premi al Millor Currículum Universitari 2010 de Catalunya del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Actualment resideix a Brussel·les, on treballa per a una associació que representa professionals de la Salut en l’àmbit europeu. Fa tasques de seguiment de la legislació de la UE, intercanvi d’informació i investigació amb socis, preparació de projectes de la UE, elaboració d’informes i notícies sobre les conferències i reunions que atenen al Parlament Europeu, a la Comissió Europea, al Comitè de les Regions i d’altres institucions de la UE. El curs passat va començar amb aquesta institució gràcies a una beca Leonardo da Vinci i ara ha signat el seu primer contracte.

Com és això de viure a Brussel·les?

Està sent una experiència molt enriquidora. Al principi, tenia una mica d’angoixa pel tema d’haver de viure en una ciutat d’un altre país on parlen una llengua diferent a la que sempre has utilitzat. Però sa veritat és que un s’acostuma molt ràpid: és una ciutat on és molt fàcil moure’s, hi ha moltes zones verdes i un munt d’activitats per fer en el temps lliure: exposicions, festivals, etc. A més, la gent és molt oberta i de seguida comences a fer amistats.

I el procés d’adaptació?

El principi és difícil, però és com tot. Només que superis la primera setmana, trobis pis i comencis a fer companys, tot es veu amb uns altres ulls. També s’ha de tenir en compte que ha estat la “primera” vegada que he marxat a fora realment i els sentiments d’enyorança apareixen en el moment menys oportú.

Amb quina llengua et comuniques a la feina i amb la gent?

La llengua amb la que treballo és l’anglès però el meu cap és espanyol i xerrem castellà entre nosaltres. La llengua oficial a Brussel·les és el francès però com que és una ciutat internacional, la majoria de la població també parla l’anglès. He fet moltes amistat belgues, però també americanes: Washington, Colorado, Texas, etc. Per comoditat parlem anglès, però ara m’he apuntat a un curs de francès per, així, aprendre sa llengua del país i poder-me integrar millor.

La qüestió idiomàtica ha estat complicada?

No és fàcil. El tema dels idiomes sempre l’he tingut una mica entravessats i encara que no m’anessin del tot malament, havia de dedicar-hi més d’esforç en comparació a les altres assignatures. Tenia la base, sí, però no la fluïdesa necessària per expressar-me correctament. A poc a poc, i a base de practicar, la vas adquirint i un dia no t’adones, i ja somies en anglès. Ara, diria que el tema ja està solucionat. L’altre qüestió és el francès. Realment, és necessari saber-ho per poder-te integrar millor. Però, pas a pas, tot s’aconsegueix!

Quan et vas plantejar marxar a fora per buscar feina?

La idea sempre l’havia tinguda, però mai no havia trobat el moment oportú de fer-ho. En acabar la llicenciatura vaig marxar un any a Oviedo per estudiar un Máster de Formació de Professorat i després vaig tornar a Mallorca. Era hora de buscar feina, però durant 9 mesos vaig estar enviant currículums i fent quatre entrevistes comptades. Fins que un dia, parlant amb la professora de la Universitat de Vic i a més, amiga, Anna Pérez, em va recomanar anar a veure una professora de la Universitat de ses Illes Balears perquè m’orientés el camí seguir i la conclusió era que havia de marxar a l’estranger, tant per la situació econòmica com per acabar de polir el meu currículum. En aquell moment, s’obria el termini d’inscripció a les beques Leonardo da Vinci i em vaig preguntar: per què no?

Quines recomanacions faries a companys que busquen feina a Europa?

Primer de tot que s’informin bé del país allà on volen anar a buscar feina: sobretot llengua, cultura i oportunitats de feina. Després, que comprin el bitllet d’avió, preparin la motxilla i parteixin. Un cop allà, que es centrin en buscar un allotjament el més ràpid possible per així després poder dedicar tot el temps a buscar una feina, que és el motiu principal del seu desplaçament. Amb allotjament i feina, tot és veu diferent.

Però abans havies fet un màster a Astúries. Com va anar aquesta experiència?

L’experiència va ser increïble. Són una gent molt simpàtica, agradable, acollidora i tenen uns paisatges d’enveja. M’hagués agradat estar-hi durant una temporada més però no hi havia possibilitats de treballar-hi. Estic segur que un dia hi tornaré perquè hi guardo molt bones amistats i recomanaria a tothom que hi passés un temps de la seva vida.

Tens intenció de continuar la formació?

Per suposat. Mentre estava buscant feina a Mallorca vaig estudiar un Curs d’Especialització en Logística de la Distribució, a la UOC. Ara mateix estic realitzant un curs de francès i quan tingui més clar de què m’agradaria treballar durant una bona part de la meva vida, m’agradaria fer un màster per acabar d’especialitzar-me.

Quins són els millors records del teu pas per la Universitat de Vic?

Amics, professors i Universitat. Ha estat el millor període de la meva vida. El meu pas per la Universitat de Vic ha canviat la meva manera de ser, pensar i actuar completament. De d’alt a baix. No puc especificar un record concret perquè tots tenen la seva importància. Només puc dir, gràcies a tots.

Què destacaries de la formació que hi vas rebre?

El bon tracte amb els professors i la qualitat de l’aprenentatge que t’ofereixen. La potenciació de realitzar els treballs en grup i haver de tenir sempre present la innovació i originalitat del projectes.

Quins aspectes has trobat a faltar, després, al món professional?

Una mica més d’orientació dels estudis cap a la part pràctica. Però, penso que ja és normal perquè a la universitat aprens els coneixements teòrics que després et serviran per adquirir les habilitats necessàries per treballar.

 

Rafa Madariaga