Domènec Romera i Cot (Barcelona, 1972), és Diplomat en Ciències Empresarials per la UVic des de 1993. Acabada la carrera va passar un any a la HES ISER de Rotterdam, cursant estudis de Màrqueting i Management. El 2013 va cursar un Postgrau on-line de Màrqueting i Comunicació a la UAB. Va començar la seva trajectòria professional a ASECO, empresa consignatària de vaixells, on era responsable d’exportació a la línia amb els EE.UU i Canadà. Posteriorment va començar a treballar al sector de les publicacions, a l’àrea de Màrqueting. Va treballar per la Guia de l’oci de Barcelona, per MC Edicions (revistes sectorials de petita tirada) i a l’agost de 2002 es va integrar al grup Condé Nast, empresa editora internacional que publica diverses capçaleres. Des de 2011 és Cap de Grup de la revista de moda Glamour, on també és responsable de la contractació de publicitat.

Domènec, quina situació viviu al món de les publicacions impreses?

Des de fa més de 5 anys les inversions en publicitat han baixat molt, et pots imaginar…. Afortunadament nosaltres no ho hem notat igual que la resta, però en general el món editorial està molt tocat. Molts menys ingressos i costos fixes molt elevats han obligat a reestructuracions severes, acomiadaments, reducció de paginació de les revistes, menys qualitat del paper, menys col·laboradors…

En el subsector de les revistes de moda i celebrities, la situació és diferent?

Com et deia abans, i en línies generals, aquest sector no ha estat absent d’aquest daltabaix. Potser hem pogut reduir l’impacte al principi de la crisi degut a la tipologia d’anunciants; el luxe ens ha ajudat, però portem en aquesta situació massa temps

Es parla molt de la crisi de les revistes i els diaris en paper, quina és la teva visió?

La premsa és el que està pitjor, amb diferència, després venen els dominicals i finalment els mensuals. Sembla que la venda de diaris està molt fluixa i que sobreviuen a base de regals, cupons, etc… Aquestes grans tirades, la reducció de taca i els grans descomptes no ajuden gens. Si hi afegeixes la irrupció de les noves tecnologies, tauletes i mòbils… doncs imagina’t. Hi seguirà havent diaris i revistes però en menys proporció. A EEUU alguns grans grups plantegen la venda a quiosc i per Internet en funció dels dies de la setmana. Hi ha dies que no hi ha diaris a quiosc però sí en obert per Internet, els sector està buscant alternatives.

Pel que respecta a revistes, les vendes d’exemplars estan baixant mes a mes. Glamour, la revista per la que jo treballo, és la revista mensual més venuda de l’Estat espanyol i no n’és una excepció. Algunes revistes desapareixeran però estic convençut que les nostres es mantindran: de qualitat, d’alta gama, dirigides a un públic que no només les llegeix sinó que a més les gaudeix, les sent… Tots tenim desitjos, tots somiem, no?

Quina estratègia seguiu vosaltres davant aquests canvis?

No renunciem a l’aspecte de qualitat. Seguim imprimint amb el paper més car, seguim produint amb els millors fotògrafs, les millors models i estilistes,… No podem reduir costos en aquest aspecte, és la nostra raó de ser! Mantenim la paginació de les nostres revistes. El dia que fem això destrossem la marca en res. La visió de l’empresa sempre ha estat a mitjà i llarg termini, mai a curt. Cal mantenir un preu mitjà de venda de pàgina per sobre de la mitjana del mercat, hem d’incrementar quota de mercat i hem d’arribar a objectius! (riu) Fantàstic, oi? Si la resta fan un 60% de descompte per entrar una campanya nosaltres la veurem passar, no hi podem fer res, tot passa.

Cap a on va aquest sector? Quin futur preveus?

Menys paper que ara, menys suports, més mòbils. Nosaltres ja fa un parell d’anys que venem marca. Anem a un client i li demanem què és el que necessita. No anem a vendre una pàgina o una campanya de display perquè potser el que ell necessita és potenciar el seu e-commerce o donar una empenta a la seva botiga. Llavors nosaltres li preparem una estratègia per a poder assolir aquest objectius a través, en aquest cas, de Glamour.

Com és que vas anar a aquest sector; vocació, interès o casualitat?

Jo sóc comercial de vocació! Un dia vaig haver de decidir entre el màrqueting 100% o el mix amb comercial i ho vaig tenir clar. Igual venem pàgines de publicitat que aspiradores, no? Sempre hi haurà alguna cosa per vendre. Ni que siguin somnis, emocions, fum! (riu).

A més de la teva feina actual, treballes en un projecte personal. Què ens en pots explicar?

Amb 42 anys que faré a l’agost, he descobert la meva vocació, que fort! Sempre he sigut molt de la conya, faranduler, fa 20 anys que faig teatre, 10 de cant i 12 treballant en revistes…. Casualitats de la vida em van dur a fer un vídeo felicitació de Nadal per l’empresa d’un amic. Jo vaig fer la direcció, el guió, la producció, el vestuari, el maquillatge i el meu amic la gravació, l’edició i la postproducció, un fenómeno! Això treballat a través de Team Building on tothom a l’empresa hi participa, fa que THE STORY TELLER també vagi camí de ser una realitat.

Tens pensat tot un pla de negoci?

Pasapalabra! Idees clares, molts números, una bona imatge, molta feina comercial i contactes. Em temo que no sóc un bon exemple per els alumnes en aquest sentit.

Quines raons t’han portat a pensar aquest projecte?

Moltes ganes de fer el que en realitat em posa! De gaudir a tot gas, treballant, de sentir-me realitzat. I d’aconseguir uns ingressos extres! Tinc moltes boques per alimentar!

Com va ser l’experiència a Holanda?

Brutal! Enriquidora, vital… Marxar fora és un plus en tot. Coneixes una altra cultura, una altra manera de fer, estudiants de molts altres països. A nivell d’estudi també és interessant veure altres mètodes d’aprenentatge. Estudiar en anglès fa que t’espavilis, estàs molt més atent a tot, no pots perdre pistonada! Recordo la biblioteca del Hess Isser Study com si la tingués davant, tros de biblioteca, i els menjadors universitaris! L’Escola d’empresarials de Vic era poca cosa aleshores.

Recomanaries aquesta experiència?

Absolutament: un any si pogués ser.

Quins són els teus records dels Estudis Universitaris de Vic?

Ho vam passar molt bé!  Però no preguntaves per això, no? No, de debò, un gran record. Dret amb la Fina, Macro amb en Tarradellas,… A informàtica, apreníem que negreta era F10 i subratllat era F11! Com ha canviat tot, oi? Pensàvem que sortiríem i ens menjaríem el món! La primera feina que vaig fer en sortir de la Universitat va ser de venedor ambulant de tot tipus de coses. L’escola del carrer. Després de quatre mesos de tirar currículums va sortir la oportunitat i tenir Empresarials i un bon anglès va ser decisiu!

Mantens contactes amb antics companys de la Universitat?

Un parell, tot i que les xarxes socials han ampliat el ventall, sóc més voyeur que participatiu en xarxes.

Consideraries interessant crear una xarxa amb antics estudiants? Què t’hauria d’oferir?

Sí, crec que és una bona manera d’ajudar-nos a nivell professional. Ara mateix estic en la xarxa d’antics alumnes de Pere Vergés. Ara bé, han de ser xarxes dinàmiques i que vagin més enllà de les quedades per fer una calçotada o recordar als professors de torn. Linkedin està molt bé però amb els amics del cole i de la facultat ens uneixen més coses. Jo sempre he pensat, en igualtat de condicions, a qui donaria feina? Evidentment a algú que hagi estudiat a Vic o a Pere Vergés, sens dubte!

Què hi podries aportar?

Estic segur que es crearien sinergies positives. Mai saps en què et puc ajudar jo o en què em pots ajudar tu fins que no hi interactues, i abans ho faràs amb algú que et dona la confiança d’haver estudiat on ho vas fer tu que amb un absolut desconegut: “Ets de la Uni de Vic?”

Moltes gràcies Domènec. Esperem que el teu projecte personal vagi endavant i que continuïs produint somriures amb les teves produccions esbojarrades.

 

Rafa Madariaga