Diana Ballart és una publicista que des que va trepitjar la Universitat tenia molt clar que havia de fer quelcom més per adquirir experiència laboral, i la veritat és que no ha parat. En una entrevista al programa de la casa Perfil Propi, Ballart recorda la seva experiència per la FEC i destaca el millor del seu pas per la Universitat.

Just acabar la carrera vas trobar feina…
Doncs sí. Vaig tenir aquesta sort.

I avui dia que la feina escasseja i que cosa tant de trobar… Va ser gràcies a les pràctiques curriculars que ho vas aconseguir?
Va ser gràcies a les pràctiques voluntàries, perquè jo ja havia realitzat les meves pràctiques curriculars. Les vaig fer a Tiempo BBDO, una agència, però uns mesos abans d’acabar la carrera vaig començar pràctiques a una empresa i després de l’estiu em van agafar.

Llavors, imagino que recomanaràs als alumnes que s’engresquin a fer pràctiques extracurriculars, també.
Sens dubte. Jo a part de les pràctiques obligatòries en vaig fer dues més. Aquestes pràctiques que et deia que em van agafar, i unes altres al Gremi d’Hosteleria d’Osona. Això és sens dubte el que t’ajuda a fer un petit currículum quan ets estudiant, que l’únic que tens són els estudis. És la manera d’entrar al món laboral perquè ara mateix, tal com està tot, et volen conèixer en primer lloc i malauradament com a becari. Després, si els hi agrades, t’agafen.

Pel que dius doncs, estem tots destinats a formar part del “club dels becaris”, no?
Això sembla. A veure, jo ho entenc ara que ho veig des de dins. És una situació en la que et vols assegurar que la persona que contractaràs et portarà èxit. La manera d’assegurar-te’n és conèixer a la persona i que estigui com a becari al principi.

I dur a terme pràctiques extracurriculars pot ajudar a evitar formar part d’aquest contracte becari?
Bé, ets un becari i ja se sap pel que has de passar; de fer unes accions que potser són més bàsiques, de voler pujar més ràpid… Però és el que hi ha. S’ha de començar per a baix i, a poc a poc, anar aprenent. És la manera de sentir-te segur una vegada ja tens el teu lloc de treball.

Sembla que faci molt, però tampoc fa tant que vas acabar la carrera. Com recordes el teu pas per la Universitat?
Com recordo aquests quatre anys? Doncs amb melancolia. Sembla que estigui molt lluny perquè han passat moltes coses, però ho recordo de forma molt dolça tan l’Universitat com la ciutat de Vic.

Ara que ja has voltat una mica, com a professional, creus que en la carrera de PIRP hi ha alguna mancança o s’hauria d’aprofundir més en algun tema que hagi quedat una mica despenjat?
Una mancança? Bé, el que veig és el que es diu sempre; que, malauradament, tot és molt teòric. Jo tenia un professor, en Carles Grau, que sempre em deia que l’important era treballar. Em deia que fes pràctiques, etc. Era l’únic professor, o dels únics que donava tanta importància al fet de treballar. Quan acabes la carrera te n’adones que allò simplement és un títol i el que importa és el que hi ha a fora i els contactes. La gent que et coneix i com et fas conèixer i com treballes és el que val. I com treballes no ve d’haver estat 10 hores o 15 o no sé quantes hores havent estudiat un examen, sinó com ho has posat a la pràctica. Quan estas treballant no recordes els exàmens que has fet. Recordes el que has après durant el període de pràctiques. Així doncs, jo milloraria el tema de motivar més als estudiants a estar a empreses. Motivar-los no només amb les pràctiques curriculars, sinó sortint al carrer que és on realment s’aprèn.

Creus que el Treball Final de Grau pot ser una porta per donar-te a conèixer quan surts de la Universitat i aconseguir un lloc de treball?
Bé, quan acabes la carrera l’únic que tens són les poques pràctiques que has fet i treballs i cursos que has fet. Tots aquests petits detalls que tinguis que poden marcar diferència, són importants. Quan ja estas al món laboral dius on has treballat i per quines marques, etc. Però quan tot just surts de la universitat, el que necessites és un valor afegit. Aleshores, què és un valor afegit quan ets estudiant? Tenir bones notes de pràctiques, perquè realment és el món real, i tenir una bona nota en el Treball de fi de grau, són petites coses que dius en el moment de l’entrevista i sempre ajuda. És la forma de demostrar que en el poc que has pogut fer, perquè ets estudiant, t’ho has treballat.

Tu estàs a favor del fet que el teu perfil de xarxa social condicioni un lloc de treball?
A veure, estic a favor de què tots cuidem la nostra imatge, sempre. Així doncs, les nostres xarxes socials són la nostra imatge. Que les feines i les empreses aprofitin tots els recursos que tenen per conèixer-te? Ho trobo bé. Crec que quan ets estudiant i quan som més petits, el Facebook, el Twitter, l’Instagram… són espais per passar-t’ho bé. Però quan et fas adult i és el moment de buscar feina, tot importa. Jo en el moment que he de buscar una persona que tingui un perfil concret, ho vull saber tot d’aquella persona. Però perquè és important a l’hora de buscar feina com ets professionalment, i com ets socialment. És a dir, com creus que aquella persona es relacionarà amb els seus companys de feina. Per tant, cuidem la imatge de la social media perquè ens ho miraran tot, i intentem posar les fotos que ens facin quedar bé. I podem estar amb amics, etc., perquè som persones, però sempre amb una bona imatge