El passat 13 de novembre, la FEC va tancar el programa d’actes del cicle Cartografies dedicat enguany a les migracions amb la conferència sobre els discursos mediàtics en l’arribada de persones a Canàries, a càrrec de Raúl Martínez-Corcuera, professor de la Facultat i membre del grup de recerca TRACTE. L’expert es va centrar en els discursos d’odi i en el tractament de la immigració procedent d’Àfrica als mitjans de comunicació nacionals i estatals.

La deshumanització de la població

El docent va explicar alguns dels elements que conformen aquest discurs, d’acord amb diferents recerques realitzades al llarg de 20 anys. D’una banda, Raúl Martínez es va referir a algunes formes de deshumanitzar la població migrant, de manera que es normalitzen idees que més tard poden donar pas a violències greus. Una de les  maneres de fer-ho des dels mitjans de comunicació, és abordar la temàtica a través de xifres, sense proporcionar prou context. Així, la percepció “d’invasió” es trasllada a través del degoteig d’informacions referents al nombre de, per exemple, “pasteres” (i no de persones) que arriben a les costes espanyoles, sense més.

L’ús del llenguatge

L’elecció del llenguatge és un altre dels elements importants en la transmissió d’idees, com per exemple, una preferència reiterada per parlar de “rescats” protagonitzat pels cossos de Salvament Marítim occidentals i fer-ho amb molta menys freqüència “d’intercepció” de barques, un terme més ajustat al que succeeix realment sobre el terreny, ja que els únics protocols d’acollida que existeixen són els policials.

Aquesta és una manera d’amagar que el que arriben són persones amb noms i cognoms” – va emfatitzar Martínez.

La criminalització de la població migrant

Així mateix, l’expert va parlar també d’altres elements referents a delinqüència o a criminalitat que es connecten sovint a les informacions sobre migració per situar la qüestió en el marc de la seguretat i la llibertat, la qual cosa es coneix com a “racisme democràtic”. El terme serveix per legitimar les accions dels països receptors davant l’opinió pública que evita posar el focus en l’absència de gestió institucional de l’acollida. L’atenció se centra així en la responsabilitat de les persones que migren i no en la responsabilitat institucional de la gestió o, en aquest cas, la manca d’ella en relació a l’arribada de persones.

Les maniobres d’Europa en el camí dels migrants

Durant la sessió, Raúl Martínez va explicar també algunes de les estratègies -dirigides des d’Europa-que es porten a terme en països que es troben al camí de diferents rutes  per aturar les persones que migren molt abans que accedeixin a territori europeu com per exemple, la construcció de centres de detenció o les inversions en entrenament de policia i exèrcit per dificultar al màxim l’arribada de persones.

“Es tracta que “l’Àfrica aturi l’Àfrica”, va afirmar Martínez.

D’acord amb les dades recollides per l’ONG Caminando Fronteras, l’any 2024 van morir 10.400 persones en el seu intent d’arribar a Europa i, l’any 2023, en van morir 6.618 a través del Mar Mediterrani, la ruta migratòria més letal del món. Així, d’acord amb les conclusions de la sessió, caldria replantejar les narratives informatives per posar al centre els drets humans bàsics; introduir estratègies de rehumanització d’històries de vida i fer èmfasi en les responsabilitats institucionals d’acolllida de persones que han sobreviscut a situacions tràgiques en el seu dret a moure’s per a un futur digne.