David Nuri, publicitsta a StoksDIDACTIC i membre de la banda osonenca de “Bonobos“, va ser entrevistat pel programa ‘Perfil Propi‘ d’UVic Ràdio en motiu de la nominació del seu grup als Premis ARC de música  (en els quals van quedar finalistes), i dels premis Enderrock. Nuri, va estudiar Publicitat i Relacions Públiques, va viure una experiència Erasmus de la Universitat de Routhampton i, actualment, té la sort de poder compaginar la feina de publicitat amb el seu grup, que és una de les seves passions.

Com va anar la gala dels Premis ARC?
Bé, bé. Va anar molt bé. Malhauradament no vam guanyar, però vam estar nominats, vam passar a la final, i vam estar allà.

David, a la cançó “La vida” compteu amb diverses col·laboracions, com per exemple les de Txarango i Els Catarres. Com va ser la gravació amb ells?
Doncs molt bé, va ser molt amigable. De fet, amb els Txarango, Els Catarres i amb en Cesc Freixas ja ens coneixem de fa bastant de temps. Jo havia tocat amb algun membre de Txarango, amb Els Catarres també teníem un grup, i va ser molt maco. Tots ells són molt macos, i quan els ho vam dir de seguida van dir que sí, i va ser súper divertit.

I el vídeo també ha quedat molt maco.
Sí, perquè de fet aquest vídeo va ser com un primer videoclip d’aquesta cançó i després vam fer com un remix i vam dir “osti, perquè no convidem al Cesc, Txarango i Els Catarres i els diem que hi participin”? iI van dir que sí i va ser ben bé el que es veu en el videoclip; tots allà fent una mica el burro i passant-nos-ho bé.

Però tu en realista ets publicista. Com compagines la feina amb el grup?
Com puc. A mi m’agrada molt la publicitat i és el que he estudiat i del que mínimament hi entenc. I la música és una cosa que també m’encanta. Per sort, estic treballant en publicitat, màrqueting i comunicació i també tinc el grup i ho puc portar tot fent moltes hores, sense nòvia, i.. bé, com puc.

Imagino que el fet de ser publicista és un plus positiu pel grup, no?
Sí, més que res perquè suposo que quan vas entrant en la indústria musical i vas veiguent com funciona tot, veus que la música pop no deixa de ser una versió com una altra que també necessita comunicació, una estratègia, una imatge de marca i tot. I, si més no, doncs amb els Bonobos el que intento fer jo és aplicar tot el que vaig aprendre a la Universitat de Vic, el que em van ensenyar: imatges de marca, fer accions, tenir un únic missatge per comunicar, etc. I la veritat és que va bé i ens agrada fer-ho; a banda que al cantant també li agrada molt que li expliqui coses i, mica en mica, ens hi anriem posant.

Ja que treies el tema de la UVic, com recordes els teus anys com a estudiant?
Doncs bé, en tinc molt bon record, la veritat. Recordo que va ser com un canvi, començar a estudiar una cosa que realment t’interessa, no? Perquè quan estàs a Batxillerat, estudies moltes coses que realment no t’interessen i, quan hi vas entrant, doncs.. Recordo, de fet, un creixement a nivell personal i professional. La veritat és que m’ho vaig passar molt bé i també em van donar l’oportunitat de fer Erasmus, que va ser genial.

On el vas fer l’Erasmus?
A Londres, vaig estar. Concretament, a la universitat de Routhampton, que està just al centre de Londres, i durant nou mesos.

El clima ja t’era bastant familiar, no?
Exacte (riu). Sí, sí, al principi que vaig estar a Londres vaig pensar que tampoc feia tanta boira i tant fred sinó que era clima de Vic 100%.

Ara que ja has vist món, canviaries alguna cosa de la Universitat? Creus que hi ha alguna cosa que s’hauria d’ensenyar i no s’hagi impartit?
No, però el que sí que veig, per exemple, és que jo m’estic posant més en el màrqueting online i en la publicitat per Internet, i penso, segons la meva humil opinió, que cada vegada va agafant més importància aquest perfil i que és un tema que a la carrera de Publicitat i Relacions Públiques no es toca molt i que s’hauria d’impartir aquest tipus de màrqueting i publicitat, i que no sigui una optativa sinó una assignatura troncal.

És curiós que em diguis això perquè molts dels estudiants de Periodisme pensen que les xarxes socials fan un flac favor a la informació. Com creus que els de Periodisme haurien d’afrontar aquesta nova informació informativa?
Doncs no ho sé, suposo que adaptant-s’hi, no? Abans la comunicació era molt més unidireccional; hi havia el mass media o els mitjans de comunicació que deien coses cap als consumidors o cap a l’audiència, i l’audiència no hi tenia res a dir, no? I ara s’ha canviat moltíssim i penso que l’audiència sí que té moltes coses a dir i les diu, i opina sobre els temes, i la seva opinió té molta més importància. Jo, si més no, el que he vist en publicitat és que abans era: veig un anunci per televisió, o l’escolto per ràdio i no estava informat sobre el producte. Ara entres a fòrums, i per les xarxes pots informar-te’n, i realment et creus molt més el que et digui una persona que no tingui cap mena d’interès per vendre’t un producte, que no pas a una empresa que te’l vulgui vendre. Suposo que en aquest cas, en el periodisme, el que s’ahuria de fer és intentar interactuar més amb l’opinió de la gent i utiltizar les xarxes i Intenet.