David Forcada i Rifà (Torelló, 1969), és Diplomat en Ciències Empresarials per la UVic des de 1992. Abans d’acabar la carrera va entrar a treballar a Caixa Manlleu, on ha estat els últims 22 anys i on ha viscut els procés de fusió amb Caixa Terrassa i Caixa Sabadell per formar Unnim i la compra per part de BBVA. Entre 1992 i 2010 va ser gestor de Patrimonis de Caixa Manlleu i després, gestor de Banca privada d’Unnim entre 2010 i 2013. Va continuar la formació cursant el segon cicle de la llicenciatura d’Administració i Direcció d’Empreses a la UB. Ha fet cursos diversos de gestió de banca privada, anàlisi d’inversions, gestió de carteres i productes financers. Ha col·laborat amb la Facultat d’Empresa i Comunicació com a professor d’instruments i mercats financers. També ha estat regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Torelló. El gener de 2013 s’ha establert com a consultor financera (forcadaconsultors) i és el responsable de l’agencia de GVC Gaesco a Vic.
David, després de 22 anys treballant per entitats financeres, has decidit plantar-te pel teu compte i tirar endavant un projecte de consultoria financera. Què t’ha impulsat a canviar?
El motiu principal és el canvi de l’entorn. Estem patint una profunda transformació del sistema financer i anem cap a un mercat dominat per uns pocs i grans bancs. La gran banca esta fortament orientada a resultats i la vocació de prestar un servei als estalviadors passa a un segon terme, per tant, hi ha un espai per poder oferir un servei diferent.
Veient aquesta oportunitat era molt més engrescador intentar fer realitat aquest projecte que no continuar en un banc gran
Quines dificultats esteu trobant en aquesta primera etapa?
Dificultats, les previsibles. Cal tenir en compte que oferim un servei relativament nou i poc implantat, per tant el que costa més és fer-te present i que el client potencial identifiqui que el servei que oferim li pot ser útil.
Comparteixes aquesta mena d’entusiasme pel fenomen de l’emprenedoria?
No ho veig com un fenomen, és un retorn al que no s’havia d’haver perdut.
Sempre s’havia dit que la societat catalana era de comerciants i emprenedors, crec que era bastant així veient l’extensa xarxa de petites empreses, comerços i autònoms que hi havia abans de l’any 2000. L’exuberància irracional provocada pel “totxo” va contribuir a crear una generació que preferia ser funcionari o similar, ara amb les dificultats de les administracions publiques, els nostres joves han de tornar a considerar l’emprenedoria com una opció.
Sense el recolzament del grup GVC Gaesco, el projecte tiraria endavant?
Tal com esta definit no. Hi ha altres models de serveis financers ( EAFIs, Family offices) però per poder prestar un servei integral i per tothom la figura d’un proveïdor potent de serveis financers és indispensable, i en aquest sentit no tenia cap dubte que havia de ser GVC Gaesco. GVC Gaesco és una entitat catalana, independent i molt sòlida, amb més de 60 anys d’experiència que és la que millor representa aquesta vocació de prestar servei financer
Mirant informació i notícies sobre els mercats financers sembla que pinten bastos. Com veus la situació?
En clau macroeconòmica nacional la veritat és que costa veure indicis d’un canvi de cicle; a nivell global la realitat es que el món està creixent però no podem oblidar els alts nivells d’endeutament d’alguna economia desenvolupada que pot derivar en tensions a les divises.
A nivell micro la lectura és més positiva, hi ha moltes empreses que estan millorant marges i competitivitat. L’índex de sorpreses positives en la publicació de resultats és dels més alts en els últims anys i en el mercat hi ha molt bones oportunitats d’inversió.
Heu valorat aquesta situació abans de tirar endavant?
Possiblement és la situació el que ens fa tirar endavant. Com més incerteses i més complexitat més sentit té explorar totes les alternatives abans de prendre una decisió financera, aquest servei no l’ofereix el teu banc.
Mirat amb perspectiva, com valores els estudis a la UVIC?
En resum, a la UVic vaig aprendre a aprendre.
Crec que em va ajudar el fet de poder combinar estudis i feina, això em va permetre veure a l’hora teoria i pràctica i et dona sentit crític quan fas teoria i coneixement per la pràctica
Tu que pots comparar amb altres universitats, què destacaries?
A la UVic ets tu, amb el teu nom i cognoms. L’accessibilitat amb els professors és molt important i t’ajuda a tirar endavant. Pot ser criticable per “paternalista” però no ho comparteixo, la proximitat genera un entorn més participatiu i de col·laboració entre professors i estudiants.
I, quins records més personals tens?
Estudiar i treballar consumeix molt temps, però tot i així encara teníem temps per l’esport, pels sopars i les festes. La veritat és que érem un grup que vàrem gaudir molt.
Mantens relacions amb antics companys?
Sí, amb alguns ens veiem regularment però amb la majoria no hi tinc contacte.
Has tingut l’oportunitat de fer de professor a la mateixa facultat on vas estudiar. Com es veuen les coses des de l’altra banda?
És molt recomanable perquè és una tasca en la que veus el resultat del teu treball, i això és gratificant.
Tinc la sensació que la creació de l’Escola d’Empresarials a Vic va suposar un gran canvi per la ciutat i la comarca; quina opinió en tens?
Està sobradament contrastat, quantificat i estudiat que va suposar un canvi. A part dels positius efectes econòmics i culturals, en destacaria dos aspectes. En primer lloc, la UVic va contribuir a obrir una ciutat molt tancada en sí mateixa, i en segon lloc, la possibilitat que va oferir a molts estudiants que no podrien haver estudiat fora de Vic. Al llarg d’aquests anys molts estudiants de la UVic han tingut l’oportunitat de treballar en empreses de la comarca.
També tens experiència en la política local. És un altre dels temes d’actualitat. Com és que vas decidir entrar en política?
La veritat és que no m’ho havia plantejat mai. Si que mantenia relació amb gent que estava en política municipal i m’agradava donar la meva opinió; un any abans de les eleccions em van oferir la possibilitat d’entrar en una llista i vaig considerar que podia ser una bona experiència. Sens dubte, ara puc opinar amb molt més coneixement de causa. No és fàcil combinar política municipal amb feina i família però és una experiència recomanable.
És curiós, però un nombre considerable d’antics estudiants també s’ha interessat per la política local. Els actuals alcaldes de Balenyà, Taradell, Seva, Les Lloses, Ribes de Fresser, regidors de Santa Eulàlia de Riuprimer, Roda de Ter, Ogassa, han passat per la UVIC. Com explicaries això?
Desconec si estadísticament és significatiu, però és normal, la UVic va donar l’oportunitat d’estudiar a Vic a gent amb molts vincles al territori, i per tant aquest arrelament també es manifesta en les activitats que realitzen en els seus municipis.
Què impulsa a una persona com tu, amb la seva carrera professional a entrar al món de la política local?
Doncs que la carrera professional m’ho permetia perquè podia combinar-ho. Podia entrar en política, amb un programa engrescador, sense dependre de la política.
Creus que la formació d’empresa i economia és important en la gestió dels ajuntaments?
Tota formació és important, però l’administració publica no és una empresa i cal tenir-ho present. Les decisions polítiques no es poden prendre únicament en termes empresarials, sinó que han de respondre a un programa i a una planificació. L’objectiu és la millora de la qualitat de vida d’un poble i la seva gent.
Creus que s’ha notat que les persones que gestionen la política local estan ara més formades que fa uns anys?
Sens dubte que estan més formades però per una millor administració crec que la política local necessita una profunda reformulació. Hem creat estructures sobredimensionades a nivell polític i de tècnics, cal fer una administració més simple i eficient, i això passa per que els ajuntaments petits comparteixin estructures i s’unifiquin d’alguna manera Consells Comarcals i Diputacions.
Tu que ho has viscut directament, la política local és tan fosca com sembla?
He tingut la sort d’estar en una coalició de govern liderada per uns polítics exemplars, amb vocació de servei al poble. Estic segur que aquest comportament exemplar és extrapolable a la majoria de polítics locals, però malauradament estan sortint massa cassos que perjudiquen a tots.
Creus que seria interessant muntar una xarxa d’antics estudiants?
Sí, hi ha moltes xarxes socials aprofitables per canalitzar grups d’exestudiants de la UVic. De la meva generació en veig pocs al Linkedin o similar però crec que són els canals més fàcils, econòmics i eficients per organitzar una xarxa
Què t’hauria d’oferir una xarxa com aquesta?
Informació sobre cursos, xerrades…un bloc, una borsa de treball i la possibilitat d’interactuar canviant contactes…
I, què hi podries oferir?
Prepararem seminaris gratuïts d’operativa borsària pel inversor o l’especulador utilitzant les millors eines del mercat.
David, moltes gràcies per aquesta entrevista. Esperem que el nou projecte vagi molt bé i que les teves idees sobre la xarxa tirin endavant.
Rafa Madariaga
