David Àvila, periodista i fan de la televisió, en parla i n’escriu en diversos mitjans. Juntament amb dos companys més van crear una pàgina web, ‘Perdidos en la Tele’, en la que parlen de tot i més sobre la petita pantalla. El dia mundial de la ràdio Àvila el va voler celebrar posant-se a disposició del programa d’UVic-Ràdio, ‘Perfil Propi’. En aquesta entrevista, David va regalar alguns anècdotes i records sobre aquest món que des de ben petit el va atrapar: la televisió.

Com recordes els teus anys a la Universitat?
Per mi els anys a la Universitat van ser una mica difícils. No per res, eh? Perquè l’època universitària va ser una època molt maca. Al principi vaig xocar una mica amb els companys perquè ells eren gent jove i jo era una mica més gran que ells. Però suposo que tots plegats vam necessitar temps per trobar-nos, i crec que durant aquests anys he fet bons amics. Hi ha gent que me l’aprecio moltíssim, d’altres no els tornaré a veure mai més i espero que els hi vagi tot molt bé. En general, amb tothom, m’hi he portat bé, i he fet bons amics per tota la vida, i d’altres, quan me’ls trobo,  ho fem amb un bon somriure. Això és maco. Pel que fa als professors, en general va ser bastant bo. La UVic-UCC sempre té aquell estigma de nivell baix i mals professors. Quan algú em diu això sóc dels que diu que hi ha bons professors i gent molt bona disposada a gastar el seu temps lliure en ensenyar-te les coses perquè et vagin bé. I això és un record molt maco i del que n’estaré molt agraït. I, sobretot, també hi ha professors que et donen oportunitats, com en Xavier Ginesta, cosa que possiblement a universitats grans no tindríem.

Ara que ja has vist el món real i has voltat, hi ha alguna cosa que s’ha ensenyat a la Universitat i que la canviaries?
Canviaria una cosa però crec que ja s’ha esmerçat aquest error. M’hauria agradat que, quan vaig començar primer, hi hagués hagut aquesta escola de ràdio, que els alumnes poden fer coses, i que els de 4rt han de fer un programa diari i tot plegat. Això és una grandíssima escola. Si us agraden els mitjans de comunicació, és una gran escola perquè aquest rodatge i aquest bagatge no es paga amb diners. Ara ja no és el meu professor i no cal que en parli bé, però en Sergi Solà és un molt bon docent, que a mi em va corregir i em va estar a sobre. Parlo bé d’un professor que em va suspendre i vaig haver d’anar a recuperació, però del que n’estic molt agraït que vetllés per mi i que es preocupés perquè m’anéssin bé les coses.

D’on et va sortir el cuquet que et va picar per endinsar-te en el món de la televisió?
A mi la televisió sempre m’ha agradat. Sempre m’ha agradat que m’expliquin històries, i la televisió té aquella màgia que diuen, que tota la vida m’ha cridat l’atenció. Des de ben petit, miro d’intentar verue entre bambalines com funciona tot, i la veritat és que és molt divertit. Els que hem anat a verue programes de televisió, és com veure una petita obra de teatre en la que tot passa molt ràpid. Jo recomano als estudiants de periodisme que intentin anar a veure com funciona un programa de televisió. I sobretot, també, els contactes.

Ara, a data d’avui, estàs comentant la televisió
Comento al televisió en un programa de ràdio que es diu ‘La penya del morro’ de Ràdio Desvern. Faig els avançaments de televisió amb un portal web, Yo Tele, amb uns companys de Madrid. Fa dos anys vam engegar un projecte molt “xulo” amb un amic de Mataró, un altre de Màlaga i un darrer de Madrid, és un portal d’Internet que ha nascut una mica a través de les xarxes que es diu ‘Perdidos en la Tele’. El que fem és, bàsicament, amb els nostres petits recursos perquè la pàgina és molt modesta, intentem fer-nos un forat en el món dels mitjans de comunicació i explicar què passa a la televisió. Fins i tot hem pogut avançar algunes primícies tot i que algunes de no gaire agradables. L’última, per exemple, és que TV3 decidirà prescindir de programes com ‘Cinema 3’, ‘L’Ànima’ i ‘Via llibre’. És una notícia que es va viralitzar molt i altres companys en van fer ressò. És molt maco quan una notícia l’has creat tu, que d’altres companys en facin ressò.

Evidentment, i també és maco poder treballar amb allò que més t’agrada i que és la teva passió, que és el que debem voler tots.
Sí. Mira, l’any passat els comentava a unes alumnes de primer de Periodisme, que ara deuen estar fent segon, que treballin molt i s’hi impliquin moltes hores. Que no els faci res anar a fer hores amb una ràdio petita, o que col·laborin a un diari, encara que sigui sense cobrar res. I que els estudiants d’aquí s’impliquin a la ràdio que teniu aquí des del primer dia, o al mitjà que sigui, perquè serveix molt per treure la vergonya, per treure les pors. En Jordi Basté, deia un dia en una entrevista a La Vanguardia que els estudiants de Periodisme haurien de fer moltes pràctiques abans de fer les pràctiques de la carrera perquè, si vinguéssin amb molt més rodatge hi hauria molt més contractes. I té tota la raó. I ara parlo com a exalumne, de què com més sapigueu vosaltres i més ben preparats aneu a fer pràctiques, més opcions tindreu de que us contractin. 

Un últim consell?
Moltes vegades ens diuen els professors que la cosa està molt fomuda pel que fa a la feina. Doncs bé, jo dic que qui posa il·lusió, ganes, esforç, treball i emprenta, acabareu, acabarem (ho dic expressament) trobant feina.