Clara Fontanet, (Mancor de la Vall, 1988) va venir de Mallorca per estudiar Comunicació Audiovisual a la Facultat d’Empresa i Comunicació, on es va llicenciar el 2012. Va acabar la carrera i va tornar a Mallorca on fa pràctiques a la televisió autonòmica. Des que va acabar els estudis ha produït diversos curts i vídeos. Compagina aquestes activitats amb feines diverses. Alguns dels seus treballs es troben al web www.clarafontanet.com.

Clara, com és que vas venir a Vic per estudiar?

Vaig venir a estudiar a la UVIC perquè des de ben jove volia cursar els meus estudis a Catalunya. El cas és que a Barcelona la nota de tall no era suficient per accedir als estudis de Comunicació Audiovisual i com que a la UVIC es cursava la mateixa carrera vaig optar per venir cap a la ciutat dels sants.

Quina sensació et va causar la ciutat i la universitat quan la vas conèixer?

Jo ja coneixia Vic perquè és on es fa el Mercat de Música Viva, i just després de fer la matrícula,  amb l’excusa de començar la carrera el mes de setembre , m’hi vaig quedar per poder  gaudir del mercat, cercar pis i conèixer la ciutat més a fons.

Quins records tens dels estudis?

Molt bons, la veritat és que per ser una Universitat petita és molt fàcil conèixer gent i a més els alumnes per aula eren relativament pocs i això va fer que poguessis establir un contacte més personal i directe amb companys i professors.

Com valores la formació?

Vull ser molt crítica amb el tema de la formació perquè com tot té coses bones i dolentes. El cas és que Comunicació Audiovisual és una carrera pràctica i això ho sento així ara que treballo en una televisió. Aleshores em pensava que durant els meus estudis podria aprendre “l’ofici” que en un futur volia viure. Doncs crec sincerament que he tingut mancances pel que fa a la formació pràctica i contínua. Perquè el més important és conèixer totes les eines per així en un futur ser autònoms i aquesta part jo durant la meva carrera no ho vaig notar. No obstant alguns professors sí que ens van inculcar la part més creativa i autodidacta en la formació però cada curs canviàvem d’assignatures i no hi havia gaire continuïtat. Si hagués de posar una nota com a valoració total ho deixaria en un 7.

Ara estàs treballant a la televisió?

Si, fa poc mesos em vaig apuntar a la  borsa de treball de la UIB per tal de trobar feina i si podia ser que fos relacionada amb els meus estudis. El cas és que va sorgir una oferta de treball a IB3 (la televisió autonòmica) i poc dies després  em van seleccionar per fer una entrevista. Passada una setmana em van trucar per dir-me que la feina era meva.  El meu conveni és de pràctiques i és per 6 mesos, però m’agrada l’oportunitat que m’han donat perquè tal i com està tot és un privilegi poder dir que tens feina. La televisió és un bon lloc per conèixer gent del món audiovisual i poder experimentar coses noves. No sé com anirà, d’aquí un temps potser em pugui quedar més però sigui com sigui ja tindré experiència, que avui en dia es demana moltíssim. Aquest fet és molt incoherent perquè es suposa que els joves titulats tenim o cap o poca experiència quan sortim de la carrera. I oportunitats com aquestes haurien d’estar a l’abast de tothom. Si som el futur del país, haurem d’aixecar-lo  aquí, no a l’estranger.

Suposo que mantens relacions amb molta gent dels estudis?

Sí, molta, professors i sobretot alumnes.  A la universitat fas bons amics i per sempre, això és una de les coses més importants que recordo de la meva etapa universitària.

Tot i les dificultats, mantens una actitud quasi militant respecte a la producció audiovisual. No et fa una mica de respecte la situació actual?

Respecte molt, però a qui de veritat li hauria de fer més respecte és a tots els polítics i institucions que menyspreen la cultura i retallen en aspectes bàsics de la nostra societat. És un moment de crisi profunda però  també és el moment de posar-se les piles, ser autocrítics i honestos.  Siguem sincers amb nosaltres mateixos, ara veiem el resultat de una incompetència terrible per part dels governants, doncs ara que veiem que això no funciona canalitzem les nostres forces per sortir endavant. Perquè el que està clar és que aquesta situació actual no canviarà si no comencem per canviar nosaltres.

Quins són ara els teus projectes immediats?

El dia 22 de Març a Palma vaig estrenar un documental que vaig fer precisament a Vic, es titula: “L’amor en temps de crisi”. I després vull seguir fent documentals en el meu temps lliure.

Has continuat la formació després de la carrera?

Sí, ara estic fent un curs de Community manager.

Tens pensat continuar la formació?

M’agradaria fer un màster  però per raons econòmiques , de moment, no puc. Però les ganes hi són.

Creus que sortir a l’estranger és per a tu, personalment, una bona opció?

Sí, per a mi i per a tothom però el cas és que abans marxar a l’estranger era una aventura, un repte i ara és una obligació. És molt trist haver de marxar perquè al teu propi país no pensen en tu. Jo crec que sortir de casa sempre és positiu, a mi m’ha anat molt bé.

Creus que seria interessant crear una xarxa d’estudiants?

Sí. Sobretot per així poder fer projectes conjuntament i una bona comunitat on intercanviar idees.

Què t’hauria d’oferir aquesta xarxa?

Contactes, idees i compartir projectes.

Què hi podries aportar?

Suport tècnic, experiència i moltes ganes de fer coses.

 

Rafa Madariaga