L’objectiu d’aquest cicle és apropar les cineastes de Catalunya a les aules

Es reprèn el curs universitari i el Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere segueix amb el cicle «Transformant imaginaris de gènere a través del cinema», unes trobades virtuals que va iniciar la directora Neus Ballús a finals del curs passat, i que aquesta setmana va continuar Clara Roquet, també directora i guionista catalana. I és que l’objectiu d’aquest cicle és apropar les cineastes de Catalunya a les aules, i fer-ho de manera interdisciplinar, ja que al llarg de la programació es faran xerrades amb graus de comunicació però també de salut i educació.

Amb els alumnes de les assignatures de guió de la Facultat d’Empresa i Comunicació, Roquet ha resseguit el seu llarg recorregut pel món cinematogràfic culminant amb el rodatge del seu primer llargmetratge. “A les dones ens costa més liderar i dirigir un projecte perquè des de petites que ens han dit que callades estem més guapes. Sovint es parla de la dona ambiciosa pejorativament. Cal trencar aquest concepte i el sistema que el sustenta, perquè si et rodeges d’un bon equip et sents segura i molt a gust”.

Roquet durant el cicle «Transformant imaginaris de gènere a través del cinema» | Foto: CEIG

Roquet, que va viatjar a Los Àngeles just quan va començar escriure el guió de 10.000KM amb Carlos Marqués-Marcet, ha assegurat que tot s’ha “d’escriure des de l’emoció” i ha posat especial èmfasi en la construcció dels personatges, més enllà de la trama. Un bon exemple d’aquesta filosofia són films com Els dies que vindran, o el seu curtmetratge guanyador d’un Gaudí, El Adiós.

Durant les dues hores la xerrada va derivar en diàleg amb la participació de la trentena d’alumnes assistents. “M’encanta que hagi xerrat una noia, ho veieu? És el que us deia…”. Malgrat no poder ser una trobada presencial s’han posat sobre la taula temes com la falta d’inspiració, la por davant una idea, la construcció de diàlegs o com fer el salt al món laboral, “és més fàcil que es converteixi en realitat un guió que et demanen que no pas un que escriguis tu perquè et surt, però no s’ha de deixar de creure mai en projectes propis”. I en aquest sentit ha volgut subratllar que els curts són un molt bon començament per a tothom, ja que requereixen pocs recursos: “jo vaig fer el meu curt i tot era família, els vaig pagar amb el menjar que havia fet la meva tieta”.

El cicle segueix d’aquí a dues setmanes (dimecres 28 d’octubre) amb la cineasta Carolina Astudillo, amb la seva Ainhoa, yo no soy esa i, aquesta vegada també, dins el programa “Memòria Democràtica, Educació i Universitat”, de la Facultat d’Educació Traducció i Ciències Humanes.

L’equip del projecte «Transformant imaginaris de gènere a través del cinema» està dirigit per Mar Binimelis, docent a la FEC, i Gerard Coll-Planas, docent de la FEC i director del CEIG, i coordinat per Aleix Costa, doctorand del programa Interuniversitari en Estudis de Gènere. També en formen part Irene Cambra, integrant de la Càtedra de Bioètica, Núria Simó (FETCH) i Maria Forga (FEC).

 

Noticia original del Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere (CEIG)