Cinc desafiaments fonamentals en el món d’avui i de demà: una proposta pel nou cicle dels Fòrums FEC

Els dies, les hores, la quotidianitat està dominada per la pandèmia. Ho monopolitza tot, preval sobre tots els pensaments i dificulta aixecar la vista i plantejar preguntes de més volada. Més enllà de la urgència, de la rabiosa actualitat, la humanitat s’enfronta a reptes importants, desafiaments que ja hi eren i que ara sembla que no són peremptoris i que poden quedar desatesos

Rafa Madariaga. Professor del Departament d’Economia i Empresa de la UVic-UCC

La FEC planteja un cicle de conferències (Fòrum Economia i Societat), en format webinar entre el febrer i el març, que pretén centrar-se, pensar i donar visibilitat a les qüestions important, deixant de banda, ni que sigui per un moment la urgència.

Si alguna cosa de valor ens ha ensenyat la pandèmia és la importància de la ciència i de la raó. Tot plegat, els ciutadans, espantats i perduts, bombardejats per informacions, ordres i consells, hem estat testimonis de la importància de la ciència per tractar problemes reals i aclaparadors. Els polítics han hagut de prendre dures decisions, retallant llibertats, reduint la mobilitat, limitant les decisions, impossibilitant activitats. I ho han fet, fins on han pogut, assessorats per científics que disposen de coneixements i capacitats per entendre la situació i per proposar vies d’acció. Per una societat amb símptomes d’infantilisme, poc acostumada a enfrontar-se a problemes irresolubles i dubtes, el contacte amb els procediments i la filosofia de la ciència creiem que ha estat una gran lliçó. Perquè la ciència és dubte, és posar en qüestió el que sabem, és fer preguntes i buscar respostes. Potser aquesta actualitat, paradoxal, de la ciència fa que la reflexió sobre els grans temes de futur tingui més seguidors, que la societat estigui més disposada a l’exercici de la deliberació i la contrastació d’idees. Que el contacte amb la ciència hagi generat un clima on el dubte i les preguntes siguin un decorat més natural. En curt, no tenim certeses, no tenim veritats, tenim preguntes i per buscar respostes hem de reflexionar, pensar, compartir, contraposar punts de vista amb una mirada oberta i disposada a reconèixer errades, a acceptar visions diferents i incorporar visions noves.

Seguint aquestes idees, hem seleccionat cinc temes que al nostre entendre configuren alguns dels problemes més importants de la humanitat. En primer lloc, la crisi ecològica. Que l’activitat econòmica afecta els equilibris ecològics sobre els que es basa la vida al planeta, queda, hores d’ara fora de tot dubte. Ara bé, com encarar les transformacions radicals que la nostra forma de vida i de produir els mitjans necessaris requereix, no és una qüestió senzilla. Encarar la crisi ecològica requereix repensar la producció, la ocupació, el consum i posar en primer lloc la sostenibilitat ecològica de totes les activitats. Curiosament, el confinament i la paralització de moltes activitats econòmiques ha mostrar cruament què caldria fer per evitar el col·lapse ecològic. Yayo Herrero, professora de la UNED, antropòloga, enginyera, activista ecofeminista i experta en l’anàlisi de la crisi ecològica parlarà sobre com cal transformar el sistema capitalista per encarar el col·lapse ecològic (23 de febrer, a les 18h).

El desenvolupament, la difusió i l’extensió de les Tecnologies de la informació i la comunicació és un dels trets definitoris de la humanitat en aquest segle. Aquest desenvolupament ha permès a un nombre limitat de corporacions constituir-se en empreses amb un gran poder de mercat, que dominen i monopolitzen tot el que està relacionat amb les xarxes socials. El que inicialment semblava una eina d’emancipació, un instrument que podria fer més lliure i més responsable a la humanitat, ha esdevingut un àmbit de dominació, de control, sense contrapoders. Les grans empreses tecnològiques han aconseguit un poder que supera amb escreix les possibilitats de regulació i control per part dels poder públics. Gemma Galdon, experta en l’impacte social, legal i ètic de la tecnologia i especialment en les qüestions de la vigilància i el control parlarà sobre com podem regular les activitats d’aquestes corporacions per limitar el seu poder i recuperar el control de la informació (2 de març, a les 18h).

La democràcia representativa, amb tots els seus defectes i limitacions, ha estat la institució que ha permès el desenvolupament econòmic, el respecte als drets humans i la convivència pacífica durant els últims 80 anys, al menys als països occidentals. Ha estat també el model d’arquitectura institucional que des d’organismes internacionals s’ha promogut i venut com a ingredient per promoure una “bona societat”. Però fenòmens recents, com l’auge del populisme, la xenofòbia, el racisme i el nacionalisme han posat sobre la taula la necessitat de repensar-la per evitar la deriva cap a la democràcia il·liberal. Félix Ovejero, professor d’Ètica i Economia a la Universitat de Barcelona, escriptor i articulista, analitzarà les patologies de la democràcia i explorarà algunes propostes plantejades per evitar la degeneració de les institucions centrals de l’organització política (10 de març, a les 18h).

Una característica ineludible del sistema econòmic és la globalització. En aquesta fase del desenvolupament, la presència i la interacció dels grans blocs econòmics (Estats Units, Xina, Europa) és definitòria de com afrontar reptes de futur. Una de les mancances que diversos autors han assenyalat és la falta d’un marc global i multilateral de governança: mentre les relacions econòmiques i polítiques són globals, els principals actors continuen sent els estats o, en el millor dels casos, les diverses associacions de països que formen unitats. En aquest context, una de les qüestions importants és el paper que Europa hauria de tenir. La resposta política a la gran recessió, com a mínim poc hàbil, que va influir en l’augment del populisme, el racisme i la xenofòbia, la crisi dels refugiats, lligada amb la poca ambició de la intervenció europea a la crisi siriana, i els debats sobre la unió monetària i bancària i sobre el aprofundiment en la unió i la coordinació fiscal, sense oblidar la sortida del Regne Unit i el futur lideratge polític a Alemanya plantegen importants interrogants. Xavier Vidal-Folch, un dels analistes més lúcids sobre els debats europeus reflexionarà sobre el futur d’Europa (16 de març, a les 18h).

L’evolució del sistema econòmic des de finals del segle passat s’ha caracteritzat per un augment brutal de les desigualtats. La dimensió del problema ha fet que fins i tot institucions internacionals com el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional o el Banc Central Europeu, tradicionalment aliens a aquest problema l’hagin incorporat a les seves preocupacions, discursos i objectius. Una de les propostes que ha adquirit notorietat, tot i que els seu origen cal situar-lo a la dècada dels anys vuitanta del segle passat, és la renda bàsica o la renda de ciutadania. El desplegament de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) per part del govern ha revifat el debat sobre aquestes formes d’ingrés bàsic per la ciutadania com a forma de lluitar contra la desigualtat. Algunes aportacions que analitzen amb pessimisme el futur del treball com a eina bàsica d’integració en el sistema econòmic i de participació ciutadana han donat a aquest debat una nova embranzida. David Casassas, membre de la xarxa internacional per la renda bàsica, professor de la UB, analitzarà la vigència i els arguments de les propostes. Aquesta serà la darrera xerrada d’aquest cicle de webinars, el 16 de març, a les sis de la tarda.