Part de l’equip del programa de documentals Sense Ficció de TV3 ha estat el convidat d’avui a l’aula del grau de Periodisme. El periodista Carles Prats i el realitzador Xavier Garcia han explicat a l’alumnat de primer curs com es prepara un reportatge per a televisió.

De tots els gèneres periodístics, el documental és el que disposa d’un temps d’elaboració més llarg; entre 3 i 4 mesos, en funció del projecte. D’entrada, cal un fase de preparació que inclou el plantejament inicial del tema que es vol treballar on l’equip es documentarà, farà les gestions i trobades amb possibles testimonis i buscarà localitzacions. A continuació, es fa el rodatge i, un cop recollit el material, hi haurà una tercera fase de muntatge i postproducció. En tractar-se d’un format televisiu, la imatge és l’element principal de l’estructura narrativa i, per aquest motiu el pes de la realització en el documental és tan important.

El procés del documental

“Sempre tenim molt present que estem explicant una història per a la finestra de la televisió. Hem de cuidar molt la qualitat dels enregistraments quan anem a gravar i del ritme que li donem un cop muntem la peça final perquè hem de poder transmetre els matisos del que expliquem a través de la imatge”, ha explicat Xavier Garcia. Els rodatges per a documentals sovint impliquen moltes hores d’enregistrament “en brut” que després “s’aniran destil·lant” durant la fase de muntatge fins a trobar el millor plànol per al documental. En aquest sentit, la flexibilitat de l’equip és clau per a adaptar el llenguatge tècnic a les diferents possibilitats que sorgeixen en cada projecte i que poden millorar el resultat final, encara que no estiguin previstes en un inici.

“Treballem amb persones i les persones són material sensible”

L’empatia amb les persones que es posaran davant de la càmera és un altre de les qualitats necessàries per a l’equip que realitzarà el documental, sobretot els de temàtica més complexa. “Treballem amb persones i les persones són material sensible”, ha explicat Carles Prats. A més, cal tenir sempre present la dimensió tècnica del documental “a l’hora de construir les entrevistes perquè el testimoni de les persones que expliquen la seva història sigui prou comprensible en el relat global”.

“El periodisme de qualitat té més futur que mai”

La sessió ha acabat amb un diàleg fluid entre l’alumnat i els ponents on s’ha discutit sobre l’ofici de periodista i el moment actual de la professió, amb un ric intercanvi d’idees. En aquest punt, Carles Prats ha fet un èmfasi especial en la necessitat actual de comptar amb professionals preparats que marquin una diferència rigorosa i honesta amb la ciutadania per damunt del soroll mediàtic actual: “El periodisme de qualitat té més futur que mai”, ha afirmat.