El nou Nou Periodisme o el reportatge de gran format és, segons Carles Geli, una nova tendència a l’alça en l’àmbit cultural de la professió. El veterà periodista i editor en va parlar amb l’alumnat del Taller de Producció en Comunicació de la UVic-UCC en el marc del programa de professionals a l’aula de la FEC.

Origens i evolució del Nou Periodisme

Tot i que els seus orígens no son del tot clars, segons l’expert, el nou periodisme es tracta d’un gènere sorgit entre els anys 50 i 60 del segle passat de la necessitat dels diaris per augmentar el nombre de lectors i que va acabar desembocant en reportatges profunds amb llicències literàries, no habituals de l’època, que s’allunyaven de la fredor que caracteritzava “les notícies objectives”.

Sumat al moment social, el nou periodisme va trobar el seu espai en el “periodisme perifèric”, en publicacions com The New Yorker, Esquire, la revista The Rolling Stones o The Village Voice que prioritzaven les històries d’interès humà (les “soft news”) i que  cap altre mitjà estava abordant.

Davant del nou, nou periodisme

Segons Carles Geli, actualment la societat viu un moment de fatiga informativa que “podria fer virar el pèndol cap al ressorgiment d’un nou slow journalism” que reclama més pausa i reflexió i que trobaria el seu espai en el format de gran reportatge i, fins i tot, els llibres. Alguns dels autors d’aquesta corrent esmentats durant la sessió son Martín Caparrós, Leila Guerriero, Juan Villoro o Joseph Zárate, entre altres.

Vincles més estrets i denúncia social

Durant la sessió, l’expert va explicar als estudiants les característiques, l’evolució i les diferències entre el Nou Periodisme i el nou Nou Periodisme. Mentre que el primer es fixava més personatges concrets i en l’estètica per sobre dels fets objectius, el nou Nou Periodisme actual és sensible als fenòmens socials complexes i està centrat en exercir la funció periodística de denúncia. L’expert també va destacar un vincle més estret amb els personatges i una major investigació documental. A més, Geli també va observar que tot i que els mitjans ja no estan disposats a pagar pel reporterisme, les històries del nou nou periodisme tenen facilitat per ser “serialitzats” o “compartimentats”.

No obstant això, el nou Nou periodisme segueix reivindicant la recerca de bones històries, la cura per l’observació i el  detall, la perseverança i la capacitat artística per narrar i connectar amb l’audiència.

Sobre el ponent

Especialitzat en el sector editorial, Carles Geli és un referent en el periodisme en català i en castellà a nivell de tot l’estat. Al llarg de la seva dilatada carrera, ha estat reconegut amb el Premi Nacional de Periodisme de la Generalitat (1992), el Premi a millor articulista en llengua catalana (2002) i el Premi Qwerty a la millor tasca informativa sobre el món del llibre (2007). Ha estat responsable dels suplements de llibres del Diari de Barcelona i d’El Periódico de Catalunya i, fins fa poc, coordinava el suplement de cultura en català el Quadern d’El País, ara publicat els diumenges i que, amb 40 anys d’història és ja el degà en aquesta llengua i en aquest àmbit. Carles Geli és també coautor de tres llibres ‘Las tres vidas de Destino’ (Anagrama); ‘Mirador, la Catalunya impossible’ (Proa) i ‘El món segons Manuel Vázquez Montalbán’ (Col·legi de Periodistes de Catalunya).