Xavier Ferràs, Degà, Facultat d’Empresa i Comunicació, UVic-UCC

Nathan Myhrvold, antic Director de Tecnologia de Microsoft va encunyar a principis del nou segle el terme “tecnologies exponencials” per referir-se a un conjunt de camps de la tecnologia que presentaven dinàmiques exponencials, tant en l’increment de les seves prestacions com en la reducció dels seus costos. Un exemple era la tecnologia de semiconductors, que seguia la famosa llei de Moore (postulada per un dels fundadors d’Intel), segons la qual la capacitat de còmput d’un processador electrònic es doblegava cada any i mitjà, aproximadament. Successives disrupcions tecnològiques feien possible aquesta evolució, des de la vàlvula de buit a l’ordinador quàntic, passant pel transistor, el circuit integrat o la integració a gran escala (VLSI). Richard Swanson, fundador de SunPower, va observar una dinàmica similar en el sector renovable: el preu de les plaques solars cau un 20% aproximat cada vegada que es duplica el seu volum de vendes.

La tecnologia ofereix camps de creixement exponencial: els semiconductors, la transmissió i processament de dades, la superconductivitat, la nanotecnologia, o les energies renovables són només alguns exemples, que tindran un impacte econòmic i social incalculable, en els anys immediats. Campos que compten amb una elevada massa crítica global de científics interconnectats en temps real, i conjunts emergents d’empreses que intensifiquen la competició, fent més eficients i assequibles els processos productius i oferint serveis i productes d’alta densitat científica a segments cada vegada majors de la població. Si la seqüenciació genètica del càncer de pàncrees de Steve Jobs va costar 100.000 dòlars fa deu anys, avui un procés similar es realitza per 1.000 dòlars, i dins de pocs anys serà un servei gairebé gratuït i habitual en els departaments de medicina genètica de qualsevol hospital. Fa pocs dies, es va servir en un laboratori de Londres la primera hamburguesa sintetitzada en laboratori a partir de cèl·lules mare de vaca. Aquesta fita obre la possibilitat de solucionar gran part dels problemes d’alimentació mundial, oferint proteïnes animals sintètiques sense els problemes econòmics i mediambientals de la producció ramadera tradicional.

El 1870, només l’exòtic rei de Siam disposava de coberts d’alumini. L’alumini era un metall més escàs (i car) que l’or. Fins que dos químics, Hall i Héroult, en paral·lel, van descobrir la seva síntesi a partir de la bauxita, un dels minerals més abundants a la terra. La tecnologia és una increïble força alliberadora de recursos. Avui, tècnicament, disposem o podem disposar d’informació, energia o capacitat de càlcul gairebé infinites a cost gairebé zero. De medicina personalitzada, o d’aliments per a tots. El món que ve, segons Peter Diamadis, autor del llibre Abundance: The Future is Better than you Think, serà un món d’abundància.

Mitjançant racionalitat científica, innovació tecnològica, llibertat econòmica i democràcia política, podem generar i estendre pel globus solucionis eficients a la pràctica totalitat de necessitats humanes. És important que ens concentrem en l’essencial: educació, recerca, innovació i iniciativa emprenedora. Serem capaços?

Aquest article ha estat publicat a la versió en paper del diari Expansión, el dia 5 d’octubre de 2015.