Josep Burgaya i Cristina Perales, professors de la FEC i experts en política, es posen a disposició del programa ‘Perfil Propi’ d’UVic-Ràdio en un especial dedicat a l’anàlisi del procés participatiu del 9 de novembre.

Després dels canvis legals promoguts pel Govern central per vetar el referèndum català, el Govern d’Artur Mas ha possibilitat i fer realitat un procés participatiu d’acord amb la promesa feta el desembre de l’any 2013 de sondejar quin futur polític per a Catalunya volen els ciutadans del país. 

Pel que fa a la valoració del 9N, Josep Burgaya sentenciava que “avui estem més lluny que mai d’una sortida raonable a un contenciós que té els seus orígens i la seva lògica, però que sembla que tots plegats, més que ganes de solventar-lo o trobar-hi una sortida, sembla que tinguin un plaer en el conflicte”. Per la seva banda, Cristina Perales explicava que li va fer “una mica de pena, en el sentit de no poder aspirar a tenir garanties un cop que ja tens mobilitzat tot aquest personal, que no tenen garantia de què tot allò que han fet tingui algun tipus de legitimitat o algun tipus d’ús més enllà de la simbologia que representa aquest invent del 9N que es va definir”.

Burgaya ho té clar i es va definir com un dels que reclama “que determinada gent que ha fracassat se’n vagi a casa i, per tant, donin pas a altra gent que potser sigui més realista amb els seus compromisos i les seves promeses”. A més, assegurava que les coses no s’han fet com calia, ja que “quan es va anar a parlar amb el President Rajoy per anunciar-li que es faria un referèndum, s’estava buscant un no, perquè políticament ja interessava un no”. 

“Abans de la DUI (Declaració Unilateral d’Independència) haurem de veure si es fa una avançada de les eleccions, si finalment es fa un referèndum amb certes garanties, o alguna cosa vinculant, etc. Jo crec que arribar fins aquest extrem (de la declaració unilateral) no serà tan fàcil, tot i que alguns ja ho plantegin”, apuntava Perales, i afegia que Europa s’ho estava mirant amb lupa i que “la valoració final d’aquests observadors internacionals ha estat extremadament positiva i penso que això dóna una legitimitat a tot el que aquesta iniciativa social ha constituït”.

Però les valoracions no acaben aquí. Com tot, hi ha guanyadors i perdedors, i gent que en surt més reforçada i una altra que menys. Per exemple, segons Josep Burgaya, qui està posat en dubte avui dia és Mariano Rajoy, ja que s’ha debilitat d’una forma extraordinària a causa del 9N. Per contra, “una persona que semblava estar políticament acabada com Artur Mas, surt de diumenge molt reforçat”, deia Burgaya, i afegia que, “des del meu punt de vista, els grans perdedors de diumenge són Mariano Rajoy i Oriol Junqueras. Oriol Junqueras es va fer petit diumenge perquè es va sumar a última hora a aquesta operació i a més ho va fer de mala gana, esperant que Mas no se’n sortís, i ha quedat com un polític que vol unes eleccions ràpides per anar a una nova majoria”. Burgaya tampoc es va oblidar de la fotografia de Mas abraçant David Fernández, de la que va opinar que era “molt simbòlica perquè vol dir moltes coses: l’abraçada amb el sector més radical del catalanisme, però també volent dir que la CUP és, malgrat tot, un grup de gent en qui pots confiar i no ho és ERC”; explicació a la qual Perales, en escoltar-la, assentia.