Blanca Solà Fanega (Igualada, 1984) és llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques per la UVIC des de 2006. Va començar la seva trajectòria professional mentre estudiava, treballant per a una institució financera. Acabada la carrera va entrar a l’agència Yeti, treballant com a gestora de comptes, simultaniejant aquesta feina amb la d’analista de riscos particulars a l’empresa financera. Des d’aleshores ha treballat a diverses agències, sempre relacionada amb la gestió de comptes i el desenvolupament de projectes (Pep Valls Estudi/NBOWM*, MacGuffin, Global Field Marketing). El 2010 va fundar la seva pròpia empresa, theroomrooms’ una agència independent de comunicació i disseny gràfic. Col·labora també com a redactora per al magazine Paisajes Eléctricos des de 2007 i actualment, té previst col·laborar també amb la revista El Giradiscos

Blanca, després de quatre anys, com va theroomrooms’?
Millor del que esperava. Tot i que hi ha mesos en els quals els projectes entren amb comptagotes, ens trobem en una etapa de creixement, tant pel que fa a l’equip com a clients potencials. Lluitem diàriament per aconseguir-ne de nous i millors.

Vàreu començar en un moment difícil per a les agències de publicitat, quina va ser l’estratègia que us vàreu plantejar?
La nostra estratègia es basava i es basa en la personalització, en un tracte que permeti una proximitat i confiança amb el client. El disseny gràfic i la comunicació amb el nostre client han d’anar de la mà reflectint tranquil·litat, saber fer i sobretot, respecte.

A part, el nostre estil aplicat en el disseny reflecteix delicadesa, detall, precisió i molta passió pel que fem.

Han canviat les coses des d’aleshores?
Molt. L’experiència adquirida durant aquests 4 anys m’ha permès, personalment, tenir més seguretat i confiança a l’hora de parlar amb els clients, negociar, presentar o bé, parlar per primer cop amb una persona desconeguda. M’encanta parlar, debatre i la paciència que he anat adquirint m’ha ajudat a desenvolupar millor el meu perfil. A part, he pogut aprendre a utilitzar programes de disseny que abans desconeixia.

A més, theroomrooms’ també ha canviat perquè, actualment, som 5 perfils que ens compenetrem a la perfecció: la Gemma és la Directora d’Art (Enginyera d’idees), l’Elena és dissenyadora gràfica (Rebostera d’idees), la Laura s’encarrega sobretot del disseny editorial (Compositora d’idees) i l’Anna és la Community Manager (Pregonera d’Idees). I jo, sóc la Defensora d’idees.

Però la nostre essència gràfica segueix sent la mateixa, tot i que millorada com el bon vi.

Cap a on va el món de la publicitat i la feina de les agències independents com la vostra?
Es dirigeix sobretot cap al món online. Les grans empreses aposten i inverteixen molt en publicitat ja sigui offline com online, tot i que és cert que durant aquests anys ha hagut una davallada considerable. Però theroomrooms’, com experts en comunicació i disseny gràfic, més que en publicitat pura i dura, com es coneix de tota la vida, veiem que tot es dirigeix cap a Internet. 

Actualment, si no tens un web, no existeixes. Si no tens perfil d’empresa a les xarxes socials, no existeix la imatge de marca, l’apropament amb el teu target. Internet permet tot això, estar a prop del teu target i interactuar amb ell, cosa que la comunicació offline no permet.

Estem, més que mai, en un moment en el qual l’expressió, poder opinar, poder criticar… és molt important. Saber que ens sentim escoltats i que ens responen és necessari per creure més en les marques i confiar en elles.

Per això, a part de la identitat visual de la marca que és imprescindible que estigui ben creada, el següent pas, és tenir presència a Internet.

No creus que la relació directa amb els clients és la clau d’un projecte com aquest?
Exacte. Com t’he comentat abans, és una de les nostres bases, el tracte directe i personalitzat amb el client. Saber qui hi ha darrera de l’empresa client i a la inversa, també és important que ells coneguin les persones que formen l’agència que han contractat.

Has treballat a diverses empreses i activitats; ha estat per necessitat o per vocació?
Totes les relacionades amb el món de la comunicació com Yeti o MacGuffin han estat per vocació, per començar coneixent altres àmbits de la publicitat i dels esdeveniments. En el cas de les feines desenvolupades en entitats financeres va ser per necessitat, però em van ajudar a tenir una estabilitat econòmica i sobretot conèixer el funcionament d’aquest tipus d’entitats.

Des de la teva perspectiva actual, com valores la formació?
És molt important la formació, però crec que s’ha canviat la mentalitat o jo la canviaria, si hagués d’estudiar ara, sobre la necessitat de tenir una carrera universitària. És important formar-se, ja sigui amb cursos, postgraus, etc. No penso que sempre sigui necessari el títol universitari. Hi ha moltes altres vies que les empreses, quan contracten a un possible treballador, no valoren. Si no tens una carrera, moltes vegades no ets vàlid. I no és així o, almenys, no hauria de ser així. Si ho saps fer i ho demostres, ja hauria de ser vàlid.

Quins aspectes hauríem de reforçar?
La part pràctica. Almenys, en el meu cas, vaig trobar a faltar més pràctica i més apropament a la realitat, a la vida laboral. Per sort, les meves pràctiques em van permetre viure i veure el dia a dia, però a la universitat, s’haurien d’implementar més casos pràctics. També penso que falta ensenyar la gestió diària d’un mateix, com realitzar pressupostos, factures… i, fins i tot, com crear la teva pròpia empresa o ser freelance. Segurament en altres carreres com ADE es plantegi, però per què no un crèdit en el qual es puguin ensenyar breus nocions de com muntar un negoci o com buscar-te la vida professionalment?

Quin consell donaries als estudiants?
A classe, que preguntin molt, que mai es quedin amb dubtes. Que llegeixin molt i estiguin al dia de les novetats en comunicació, disseny gràfic i publicitat. També al dia de les noves tecnologies ja que, moltes d’elles, les utilitzem com a mitjans de comunicació per a la difusió dels projectes que es desenvolupen.

I sobretot, que siguin molt creatius, que no parin d’idear i crear. Que facin projectes bojos perquè quan s’endinsin en la vida laboral, en moltíssimes ocasions, les ales se’ls hi tallaran.

Has continuat amb la formació?
Des de la feina, he pogut realitzar cursos de màrqueting estratègic i de comunicació online en escoles de negocis. I no descarto, seguir formant-me realitzant cursos que permetin augmentar el meu aprenentatge i coneixement en l’àmbit del disseny gràfic, redacció creativa o fotografia.

A part, després d’acabar la carrera, vaig seguir assistint a altres cursos que no estaven relacionats directament amb el món de la comunicació com la formació en l’àmbit musical. 

Com és que vas venir a Vic a estudiar?
Perquè quan vaig realitzar la Selectivitat la nota de tall va pujar moltíssim a Barcelona i només em va quedar l’opció de Vic. Però no em penedeixo per res. Em sento molt orgullosa d’haver viscut i estudiat 4 anys a Vic. Dels millors anys de la meva vida per la gent, la universitat i per la ciutat.

No creus que el nostre model és molt bo, però molt desconegut?
Sí que és bo, però crec que, com tot, s’ha de millorar o almenys, quan jo vaig estudiar a la universitat, s’hauria d’haver millorat. El nostre model, o en PiRP succeïa, tot era massa teòric. Crec que haurien d’obligar a realitzar pràctiques en empreses durant més temps i, fins i tot, s’hauria d’obligar a estudiar l’últim any de carrera a l’estranger per aprendre altres models i aplicar-los a la tornada, a part de l’idioma que podries aprendre del país, clar. Sóc del parer que tot sempre pot ser millor i apropar-se més a la perfecció.

Quins aspectes de la comunicació de la UVIC s’haurien de replantejar o reforçar?
Sincerament, porto uns quants anys deslligada a la UVIC i no et podria dir quins aspectes es podrien reforçar. Però sí que crec que podria intentar apropar-se més als antics estudiants i que tinguessin més veu a la universitat en la qual van aprendre. Que els anessin a buscar. A mi, per exemple, m’encantaria fer xerrades en algunes classes de PiRP i penso que podrien intentar contactar de nou amb nosaltres per saber com ens va tot, en què treballem… Potser és molt complicat, però alguna manera, com crear una xarxa online ho podria permetre. Sentir-nos més propers i recolzats. 

Col·labores també en una revista digital: què et dóna aquesta activitat complementària?
M’ajuda a desconnectar i endinsar-me en un àmbit que m’apassiona també com és el de la música. A casa meva sempre hem sigut molt amants de la música i tenim trajectòria en aquest món. Mon pare va ser locutor de Ràdio Igualada i disc jockey. El meu germà, als anys 90, quan l’ska era un estil que estava de moda, va estar tocant el baix en un grup anomenat Skamot Roig i ara segueix composant les seves cançons, però amb la tecnologia. I jo vaig estudiar durant 5 anys a l’Escola Municipal d’Igualada aprenent a tocar la guitarra i fent classes de solfeig. I posteriorment, vaig estar fent classes de cant particulars. 

A part, també m’ajuda a millorar l’escriptura i a redactar amb més agilitat i creativitat. També em permet tenir més agudesa auditiva i escoltar la música d’una altra manera, fragmentant-la per sentir cada instrument per separat, cada melodia i gaudir d’ella.

Com a anècdota, sempre m’ha fascinat la tasca del director d’orquestra. L’admiro. Potser per això també tinc aquest perfil a theroomrooms’!

Creus que seria interessant crear una xarxa d’antics estudiants?
Sí, m’encantaria.

Quines coses t’hauria de proposar una xarxa com aquesta?
Hauria de permetre connectar-se amb antics estudiants de diferents disciplines i conèixer breument la seva trajectòria o experiència en el món professional. Tot per saber quines possibles col·laboracions podrien haver i crear una xarxa de networking. I segurament, aconseguiríem una base de dades molt àmplia de possibles proveïdors, col·laboradors o, fins i tot clients.

També podria servir per debatre sobre temes d’actualitat i compartir diferents punts de vista amb professionals del teu sector.

Què hi podries aportar?
Aportaria la meva visió sobre la comunicació i el disseny gràfic actual, també podria explicar la meva experiència com a emprenedora. I sobretot, podria oferir els serveis que des de theroomrooms’ desenvolupen per si algú estigués interessat. A més, sempre és molt gratificant recuperar relacions amb antics alumnes i crear sinergies.

Moltes gràcies Blanca. Ha estat un plaer aquesta conversa i esperem que les teves idees tinguin bona recepció.

 

Rafa Madariaga