Joan Barata, professor al Center for Global Communication Studies de la Universitat de Pennsilvània i investigador associat al International Studies of Communications, ha parlat a la UVic-UCC en la conferència: “Llibertat d’expressió i control d’internet després de Charlie Hebdo”, conferència inclosa dins de l’E-Week, la Setmana digital de Vic. Barata ha fet una retrospectiva dels fonaments de drets de la llibertat d’expressió i ha explicat com es regula el terrorisme a nivell internacional i en les diferents constitucions i, per tant, la diferència constitucional que hi ha en els diferents àmbits.

En un to cordial però a l’hora familiar, Joan Barata ha posat èmfasi des d’un bon inici en lo important, i alhora contradictòria, que és la llibertat d’expressió: “La llibertat d’expressió és un dret universal emparat en l’article 19 de la declaració universal dels drets humans. El problema recau en que cada país decideix a nivell nacional quins límits té aquesta llibertat”. Barata, que fins al 2009 va ser el cap del gabinet de premsa del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, també reconeix que aquests límits imposats per les diferents constitucions en forma de delicte per injúria o calúmnies ha perjudicat greument la feina dels periodistes que, per por a ser demandats o fins i tot d’anar a la presó, es poden arribar a pensar dues vegades les coses abans de publicar certes coses.

El conferenciant també ha parlat sobre la impressió a l’hora d’utilitzar els termes terrorisme i extremisme, ja que no són considerats els mateixos a tot arreu: “Cada país decideix el que és terrorisme. Hi ha una crisi de la universalitat de la llibertat d’expressió”. Alhora, ha destacat l’existència de determinats codis penals utilitzats per les autoritats en què les activitats punibles han augmentat dràsticament en els últims anys. La glorificació, justificació, lloança, humiliació de les víctimes del terrorisme s’han convertit també amb activitats que poden acabar enviant algú a la presó i Barata ha destacat en aquest cas el paper dels periodistes: “Això afecta en molts aspectes als periodistes. Molts periodistes que han entrevistat un terrorista, han acabat encausats criminalment per ajudar als terroristes”.
Per últim, Joan Barata ha volgut destacar dos casos d’actualitat que han succeït en els últims dies. El primer ha estat el cas del d’esencriptament d’un dispositiu Apple per part de l’FBI en què Barata ha posat en dubte l’espai legal que determinats serveis de seguretat tenen a l’hora d’accedir a determinada informació, acció totalment contrària a la llibertat d’expressió i a l’anonimat. En segon lloc, el conferenciant ha parlat sobre l’escriptora i periodista Empar Moliner que el dimarts va cremar una còpia de la Constitució Espanyola en directe al programa Els matins de TV3. En aquest cas, Barata ha remarcat que la Constitució Espanyola no és una constitució militant i que per tant és un acte legítim de crítica política, en canvi ha volgut donar el seu punt de vista com a regulador: “TV3 és una televisió pública que ha de ser plural, en aquest cas penso que haurien d’haver estat presents tots els punts de vista durant el debat. Aquest és el problema” i ha finalitzat assegurant que el debat de la qüestió està mal plantejat en aquest cas.